Quartet Mèlt: “Després del Palau el quartet continua”

Què feies fa deu anys? Any 2013. Prop teu es commemorava el centenari de naixements com el de Joana Raspall o Salvador Espriu. El Celler de Can Roca era proclamat el millor restaurant del món, i en aquell moment, Artur Mas era el president de Catalunya. De res d’això se’n parla en les properes línies, però sí de fer anys. Deu anys: d’un projecte musical, que neix, creix, evoluciona i madura. Un projecte de quartet vocal que començava en res, però que apareixia per cobrir una necessitat com és el cant coral en quartet i en format mixt a casa nostre. El Quartet Mèlt, format pel tenor Eloi Fort, la soprano Carolina Alabau, l’Ariadna Oliver de contralt i l’Oriol Quintana com a baríton estan d’aniversari. Expliquen com han viscut aquests anys i quina mena de festa serà la que preparen per avui dilluns 23 d’octubre al Palau de la Música.

L’any passat presentàveu la gira ‘Celebrem’, gira que ha estat continuada amb la publicació del treball en disc. Com heu viscut aquesta continuació del projecte?

Eloi Fort: Jo crec que s’ajunten diverses coses. La primera és que el més normal és publicar disc i després fer gira. Ara bé, per fer això necessites el finançament, un finançament que no teníem. En veure que era complicat, però que les ganes hi continuaven sent, vam provar de fer-ho així. A més, també ens anava molt bé per la dinàmica del grup. Quan vam estrenar el projecte ‘Celebrem’ ja vam fer la previsió de què el podríem enllaçar amb la mateixa celebració dels deu anys del grup. I al final, tot ha funcionat bé, sense ser el més òptim de cara a fer-lo girar i publicitar-ho, però hem acabat publicant aquest ‘Celebrem’ (RGB Suports) que des de fa uns mesos ja està rodant.

Són deu temes diferents amb un motiu conjunt, que és la celebració.

Ariadna Oliver: Exacte, des de punts de vista més comuns com un casament, o d’altres que aparentment no ho semblen, com també pot ser cantar a la mort. Però tots giren al voltant de celebrar, de fer festa.

‘Oh Happy Day’ no va ser un exercici musical molt complex, però sí que molt exigent. Havies d’estar cada setmana preparada, i durant un temps llarg

A més, deu temes on continua la línia ‘Mèlt’ de no quedar-se en cap gènere. Des d’una base clàssica i formada, que pot visitar la cultura popular, temes internacionals…

A.O: La mecànica ha estat la mateixa d’altres treballs. Des que existim com a quartet i ens plantegem un nou repertori, cadascú aporta el que coneix de música feta en altres registres, sempre amb la mirada posada al món coral. A partir d’aquí, adaptar-ho al format quartet i anar revisant com sona i com ens queda. Aquí és on trobem el què ens agrada i ens identifica respecte a altres propostes. Per fer-nos a la idea, nosaltres comencem cantant nadales, això ens porta a un projecte concret, el fet de passar per ‘Oh Happy Day’ també ens dona un altre tipus de cançons; música més moderna, teatre musical amb interpretació, encàrrecs molt concrets… Tot són propostes diferents, estils que aparentment no tenen res a veure els uns amb els altres, però que nosaltres els podem unir a través de la tradició oral.

E.F: També penso que toquem molts estils diferents, i estils, fins i tot, que ens queden malament. És a dir, fem el que fem perquè podem, i després hi ha altres coses que provem, però que no les podem fer. Sigui perquè no tenim les veus, el registre o el què sigui; llavors per allà no hi passem. Dins la música clàssica, per exemple, hi ha autors que ens encaixen molt bé com èpoques que no sabem per on agafar-les. I amb cada gènere ens passa el mateix, sigui jazz o músiques del món. Agafem aquelles píndoles, aquelles càpsules que creiem que podem fer-les, i a assajar.

Un CD amb deu temes? Un per any de trajectòria?

E.F: Doncs sí, aquesta en va ser la gràcia. Com la data del concert del Palau, que també té algun joc de números amagat.

Un recorregut de deu anys de Quartet que, recordeu com comença?

A.O: Sí, cantant nadales al carrer i per passar-ho bé. Vam començar cantant repertori català perquè és el més proper al que estàvem fent en aquell moment, i d’aquí a evolucionar. Passant per esglésies, petits formats, carrers…

E.F: Exacte, en el carrer i sense massa res. Vam quedar el 23 de desembre de fa deu anys i vam cantar el què es canta en aquest moment de l’any. En aquell moment els quatre cantàvem junts al Cor Bruckner, i d’allà ens coneixíem; el cor que, per cert, era dirigit per la germana de la Magalí. Tots estudiàvem o vivíem prop de Barcelona i allà ens vam trobar. Sense assajar res és com vam començar, i partint d’aquí, va sortir un primer concert que ens va portar a assajar, a preparar un repertori. A enganxar-nos com a grup. I una cosa que recordem molt del principi és la diferència de cantar en un cor de cambra o en un quartet, una diferència que quan començàvem ens era molt motivadora.

I d’aquell moment nadales, concerts de petit format, auditoris, un pas per un programa de televisió, projectes musicals, gires i teatres. L’evolució l’heu notat al llarg dels anys?

A.O: El que hem notat amb els anys ha estat que ens hem fet grans en tots els sentits. També en el terreny personal, vam començar que érem molt joves, entre vint-i-dos i vint-i-quatre anys, en un moment en què ens trobàvem acabant estudis i amb moltes ganes.

E.F: Ganes de descobrir, de fer coses, amb molta ambició. Això es nota al principi de tot, amb el repertori que decidim fer, que són apostes arriscades. Després el pas per ‘Oh Happy Day’ que ens dona l’oportunitat i ens col·loca en un esglaó diferent. Potser si no fos per aquesta oportunitat, hagués estat diferent, tampoc ho sabem, però s’hauria desfet una mica tot. Abans del programa érem molt joves i molt inconscients, ens pensàvem que ho podíem fer tot i de qualsevol manera, per l’edat. El pas pel concurs ens va ordenar, ens va fer veure la mecànica necessària per fer-ho funcionar, els assajos a la setmana imprescindibles, i a partir d’aquest aprenentatge: continuar, créixer i anar madurant.

A.O: ‘Oh Happy Day’ no va ser un exercici musical molt complex, però sí que molt exigent. Havies d’estar cada setmana preparada, i durant un temps llarg. Va ser el moment on vam assumir el rol professional i tot el que significava.

E.F: Si fem memòria de tot el que hem fet com a grup, hi ha molt més que cantar amb nosaltres mateixos.

Justament per això, amb l’embranzida d’aquell moment, us arribeu a plantejar si ha d’arribar a ser un projecte de dedicació plena?

A.O: Hi va ser aquest moment. Va ser sortint del programa, on va haver-hi una bogeria de concerts. Vam acabar per Nadal, un moment molt mogut, i després vam pensar en la dedicació completa, ja que teníem una quantitat immensa de concerts per endavant.

E.F: Clar, en aquell moment tampoc saps com posar-t’hi. Desconeixes el món i no saps què és el que toca, obrir una empresa amb tant de concerts? No fer-ho? Perquè si no l’obres: com ho factures allò que fas? Però bé, va haver-hi un moment que el Quartet va ser una cosa molt important, i per això mai ens l’hem deixat d’estimar. Però al mateix moment, vam ser conscients de la vida de cadascú, de la passió que cadascú tenim amb les nostres coses. Perquè l’Ari és restauradora, l’Oriol és lingüista, la Magalí cantant solista, i cadascú mai ha deixat de gaudir amb tot el que fa. En cap moment ens vam plantejar deixar-ho tot pel Quartet, perquè aquest tot ens agradava molt.

A.O: També ha estat una gran sort poder mantenir la part personal. A vegades ho dones tot per un projecte, i quan s’acaba et trobes que has perdut coses que t’agradaven i són difícils de recuperar.

Com explicaríeu la vostra manera de funcionar com a Quartet?

E.F: Partim d’una idea, que l’última va ser la celebració, i és una idea que pot arribar de qualsevol dels quatre. A partir del tema, passem a buscar tot el repertori que ens pugui encaixar, i que sigui repertori divers. L’Oriol, per exemple, té tendència a buscar música clàssica i antiga, la Carol li agrada trobar peces més modernes, nosaltres dos fem de pont. Un cop fet això busquem els arranjaments d’aquests temes, i, en el millor dels casos, els trobem que no s’han de tocar i estan llestos per començar-los a assajar i provar. Moltes altres vegades ens passa, que trobem els arranjaments, però els hem d’adaptar; pot ser que els trobem per sis veus, per vuit, però bé, ja tenim la base d’on partir. També ens ha arribat a passar que no trobem els arranjaments, però no volem deixar perdre aquella peça. Llavors és quan arrisquem més i els componem nosaltres mateixos, o l’Oriol o jo som els que ho provem. Del ‘Celebrem’ ens va passar amb ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’.

Després, tot això passa a la sala d’assaig?

E.F: I d’una manera molt fàcil i agradable. Comencem des de l’arranjament, on cadascú té la seva veu. Si hi ha coses que es poden millorar, que creiem que sonarien millor diferent, no ho sé, que això ho cantes la Carol, o que un entres més tard, doncs ho modifiquem. Al final anem construint música sobre la marxa. I, a més, ho fem d’una manera molt natural i cooperativa. És la gràcia de ser quatre, la discussió sempre ha de ser de tres contra un, així és de fàcil resoldre.

A.O:  El joc es troba a fer que tot siguin versions, per tant, que podem partir d’una cosa que ja existeix per variar-ho. Pots fer canvis, buscant fer-ho atractiu per allà on vulguis.

Canviant de tema, amb tanta celebració hem arribat al Palau de la Música. Com a punt àlgid d’aquesta festa que ens proposeu no està gens malament, no?

E.F: Es tracta de posar la cirereta al pastís. Nosaltres, tot i cantar-hi l’any de la pandèmia, el primer concert que fem amb entitat al Palau és aquest. Llavors, és increïble que hi hàgim pogut arribar. Hem aprofitat la proximitat del nostre sector, la sort de poder tenir a prop gent amb qui hem cantat, que hi treballa. Els vam fer la proposta amb motiu de l’aniversari. Vam provar sort, i la sort hi va ser.

És un concert per vosaltres, per xalar com a grup? O és un concert perquè vingui gent, convidats, música, fanfàrria?

A.O: Ho serà una mica tot. Un concert per la gent que ens estima, per la gent propera. Per aquells familiars i amics, per aquelles persones que ens han seguit en tota aquesta trajectòria. I pel que fa al format del concert no deixarà de ser un altre concert amb la nostra essència, nosaltres cantant i alguna percussió. Sorpreses? També, n’hi haurà, sí. Col·laboracions de persones amb qui hem fet coses a la vida, i que també ens fa il·lusió que hi puguin ser. La Magalí Sare, per començar, imprescindible, ha format i forma part del Quartet i hi havia de ser.

Fa deu anys que pugem junts als escenaris. Complir una dècada ja és una cosa que altres formacions no poden dir, per tant, ens ho passarem bé.

E.F: Vindrà la Gemma Humet també, amb qui vam col·laborar en un concert seu de final de gira. Vindran ‘The Hanfris Quartet’, un quartet ‘barbershop’ amb qui som amics i amb qui compartim anècdotes de tota mena.

Més gent?

E.F: Sí, també, personalment, em fa molta il·lusió que hi sigui la Mariona Escoda, guanyadora d’Eufòria en la seva primera edició. Hi tinc una relació propera que ve del món de la música, ja que en vaig ser professor de cant durant sis anys. A més, ella va viure el nostre moment quan passàvem pel programa; i aquests darrers anys, jo he viscut el seu. Ella ens té estimació perquè a mesura que anaven passant els anys, ho anava sabent tot sobre nosaltres, i ara ha estat a la inversa. Li vaig demanar si li vindria de gust cantar amb nosaltres, cosa que no havíem fet mai perquè fins ara jo era el seu professor, i al final també farem una peça amb ella. I amb això dels convidats, la gràcia està, en excepció dels Hanfris, de veure com algú que no ha cantat a cappella es posa en el món de la coral, de defensar una peça d’una manera diferent.

Suposo que us esteu fent el concert a sobre.

E.F: És un concert que és un regal. Fa deu anys que pugem junts als escenaris. Complir una dècada ja és una cosa que altres formacions no poden dir, per tant, ens ho passarem bé. Quan penso en l’evolució del quartet penso en tot el viscut, i en què està per venir. Penso que després del Palau el quartet continua. I no ens preguntis què, però vindran nous projectes, n’estic segur. No veiem el final del quartet, i ens ho prenem com que ens vindrà a veure aquella gent que ens estima.

Ara ho dèieu, després del Palau? És el moment de parar, de parar per agafar forces o és l’impuls per continuar endavant?

A.O: D’entrada ens queda celebrar a molts més llocs l’últim projecte, que encara pot tenir molt de recorregut. Abans que dèiem que vam fer la gira, després vam treure el CD, torna a tocar voltar una mica més…

E.F: I a banda d’això, la sort que sempre ha tingut aquest Quartet Mèlt, i és que les propostes arriben. Coses noves i cridaneres que busquen un altre aire amb el format que nosaltres proposem. Quan va acabar el ‘Happy Day’ vam fer la gira que ens tocava, de la gira en va sortir el projecte de les nadales, d’aquí a un altre cantó, i així s’han anat seqüenciant els projectes. Un darrere l’altre. Ara no tenim res i és el moment de fer volar coloms. Sabem que tenim aquest projecte que és una cosa molt nostra, ara celebrem el concert al Palau. I després? Ja ho veurem.