Els Cundits: hereus queer de la P.A.W.N. Gang

Aquests últims mesos hem estat bombardejats per notícies que destaquen les xifres preocupants que pateix el català en molts camps, sobretot en el seu ús social i especialment entre els joves. En aquest sentit, moltes crítiques han anat dirigides cap a l’escassetat de continguts per a públic juvenil en la nostra llengua, on destaca la manca de recursos públics destinats en aquest camp. Aquesta situació, alhora, s’ha convertit en una oportunitat per molts joves self-made per poder triomfar fent contingut en català, especialment en l’àmbit de la música urbana. És molt remarcable el fet que alguns d’aquests creadors de contingut s’hagin erigit com a representants del jovent català, com ara la Juliana Canet o La Queency.

Quan la P.A.W.N. cundeix

Davant d’aquesta situació, cal destacar els pioners d’aquesta fornada de músics, la mai prou ponderada P.A.W.N. Gang. Aquest grup de joves del barri de Gràcia va irrompre amb molta força, a mitjans de la dècada passada, amb una proposta musical que seguia el que era hip als Estats Units, i molt més capdavantera del que oferia el panorama espanyol. Les majors virtuts de la P.A.W.N. van ser un argot modern, en el qual s’hi podien mesclar cultismes sense que semblessin posats amb calçador; l’ús íntegre del català i l’articulació d’unes lletres que, lluny de semblar pedants, feien referència a personatges de Folch i Torres. És innegable la importantíssima influència lingüística que van tenir en els diferents artistes posteriors, malgrat la diglòssia que predomina en alguns dels seus successors, com en el cas de Baya Baye, per exemple.

El relleu espiritual de la P.A.W.N. l’han recollit Els Cundits, un grup de nois que semblen els friquis de la classe, paper amb el qual també s’identificaven els de Gràcia en el tema produït amb Lildami: “La guapa de la classe”. Els Cundits ofereixen el mateix que presentava la P.A.W.N. fa set anys: música íntegrament en català, reafirmació del grup (o clika), referències a drogues, sexe, cultura catalana i pop, i ritmes moderns en l’escena trap (en aquest cas, més allunyats del gangsta rap i més propers a l’electrònica i al pop-trap).

La seva carta de presentació, “Pa sucat amb oli”, podria interpretar-se com un clar homenatge als graciencs, amb l’estil de videoclip de “tios saltant al voltant d’una litrona”. Alhora (de la mateixa manera que passava amb la P.A.W.N.) un comença a escoltar els seus ritmes experimentals, underground i trashy de manera irònica, però s’acaben consumint sense rastre d’ironia.

Sakuragi, Inuyasha i trap queer del Raval

Les cançons d’ambdós grups difereixen en certs aspectes, més enllà dels ritmes, com ara que Els Cundits no han desenvolupat un argot propi. Un altre tret diferenciador és l’estètica, l’estil de suburbi nord-americà ha estat substituït per un de queer del Raval, sent només una decisió estètica i no un posicionament en la reivindicació d’identitats de gènere. A més, la retòrica masclista ha quedat relegada: tot i que és present en alguna cançó, les relacions sexo-afectives són descrites des d’un punt de vista romàntic i des del consentiment.

Les similituds amb la P.A.W.N. es poden veure plasmades en el seu últim videoclip, del tema “Balin a l’Atlantis”, pertanyent al disc Fermesa, Joia i Salut. De producció molt acurada, pels estàndards trashy del grup, presenta una imatgeria d’influència anime combinada amb temàtica marina. Val la pena afegir que aquesta influència també es pot percebre en els temes de la P.A.W.N., de manera destacada en el sampler de l’opening d’Inuyasha que és “EL TiU BULETAiRE”.

Tot i això, el símil més fàcil de fer és amb el tema “Mikel Aira”, de Young Mare i LilGuiu, a causa de l’ambientació i temàtica centrada en el bàsquet. Com amb els temes de la P.A.W.N., Els Cundits arriben a encabir paraules catalaníssimes, com pallús, sense que semblin ficades amb calçador i, alhora, fan esment a personatges que van arribar a la nostra vida gràcies al 3XL, logo que fan servir com a propi. Així, Hanamichi Sakuragi (protagonista de Slam Dunk) és esmentat de la mateixa manera que ho és Michael Jordan en el tema dels graciencs, demostrant un salt generacional a través dels referents.

Tant Els Cundits com, en grandíssima mesura, la P.A.W.N. Gang, són exemples de la curtesa de mires del panorama musical català i, sobretot, dels prejudicis de molts experts i melòmans. Aquest acomplexament té a veure amb la ridiculització de la P.A.W.N. que no va permetre, en el seu moment, apreciar l’alt nivell que tenien. Només ara, un cop el seu temps ha passat i des de la nostàlgia, els gaudim quatre irreductibles. Exemple d’aquesta incomprensió també es va plasmar en la censura que patiren en les seves actuacions televisives o en l’absència de la categoria de música urbana als premis Enderrock (que no va arribar fins al 2019). Amb Els Cundits tenim l’oportunitat de redimir-nos, mentre ells enalteixen la seva màxima virtut: fer un contingut en català, diferent i de qualitat, sense importar com d’excèntrics semblin al públic. 

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que ha permès que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat durant aquests 10 anys. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí.