Kebyart : « El quartet de saxos és la cambra del futur »

El Festival Emergents de L’Auditori, que posa clarament l’accent en propostes joves i sense complexes, va accollir per la porta gran el quartet de saxos Kebyart Ensemble, que va debutar a la Sala Pau Casals amb la Banda Municipal de Barcelona amb una obra d’estrena a l’Estat de David Maslanka, un referent del gènere, sota la direcció de Pascual-Vilaplana. Conversar amb el Pere, el Víctor, el Robert i el Dani aquests dies ha estat tan agradable com engrescador. Aquells joves amb qui em vaig trobar per darrer cop fa no més d’un any s’han fet grans. Continuen tenint la mateixa frescor i aquell carisma de qui té ganes de sortir a tocar dalt de l’escenari d’una revolada, l’entusiasme de qui vol conèixer-ho tot i la niceté del que no coneix la por, perquè tot el que pot venir és bo. Però el seu discurs s’ha enfortit, s’ha estructurat i ampliat amb nous horitzons i pren una perspectiva serena del camí que ha seguit la formació i una espècie de clarividència sobre les experiències que els queden per viure per incidir en un canvi radical en certs paradigmes tan i tan assentats en el món de la “gran música”. La seva sàvia transformació casa com anell al dit al que escrivia servidora l’altre dia, que ara és un gran moment per canviar perspectiva i repensar-ho tot perquè la crisi ens ha d’enfortir.

Kebyart vol incidir en un canvi radical en certs paradigmes tan i tan assentats en el món de la “gran música”

El seu debut a L’Auditori va ser la temporada 2018-19 en el cicle de cambra en el marc també d’Emergents. Ara, Kebyart ha tornat amb una obra “de dimensions simfòniques estratosfèriques, de sonoritat molt plena i generosa, una música molt interessant que prové de corals de Bach i li posa l’altaveu de la modernitat”. “Una espècie de concerto grosso per quartet saxos i banda”, que, segons la jove formació, ens pot ajudar “a reconnectar amb l’experiència única de la música en viu”. Ho fan posant els seus instruments al servei de la creació del compositor nordamericà David Maslanka, bregat expert en la música de banda. Donat el seu rellevant corpus literari, Pasqual-Vilaplana completa programa amb un monogràfic d’obres seves per a la formació que dirigeix.

Maslanka ens pot ajudar “a reconnectar amb l’experiència única de la música en viu”

Podem dir que l’actuació dels Kebyart a l’Emergents és l’avantsala de tota l’experiència que viuran com a artistes escollits per a l’ECHO Rising Stars de la temporada 2021-2022, una aposta ferma dels dos equipaments de Barcelona que formen part de l’organització, que recull les propostes de les sales més prestigioses de tot Europa. Hem de tenir en compte que Barcelona és l’única ciutat que compta amb una representació doble a aquest club tan distingit, on no hi entra qui vol, sinó qui pot. Quan menystenim la nostra activitat cultural, tal vegada ens convé recordar aquesta petita nota a peu de pàgina. En tot cas, aquesta etiqueta ha servit a L’Auditori per vestir l’esdeveniment de gala.

L’experiència de l’espectador amb l’obra de Maslanka pot resultar “un impuls estètic experiencial al qual ens podem agafar tots els amants de la música per convèncer-nos que en tornarem a tenir de tan espectaculars i completes en un futur”. Venint d’una inèrcia amb una música essencialment cambrística, ja sigui per les restriccions com per apostes concretes dels programadors, un espectacle amb tants incentius visuals i sonors ens pot despertar certa melangia que, al mateix temps, ens fa recordar que tot es va movent, de nou.

A banda d’aquest fet que engresca la formació, el repertori, amb l’exigent obra de Maslanka, satisfà una de les línies estètiques i programàtiques dels Kebyart. Més enllà de perseverar per donar una nova vida sonora a obres del passat amb curosos i estimulants arranjaments únics i intel.ligentíssims, no abandonen la defensa de la recuperació del repertori propi del saxo i la seva formació en quartet des dels inicis al segle XIX fins avui, per coherència i respecte amb el propi instrument, però també perquè els originals els donen eines per als propis arranjaments. Confessen que “nosaltres mirem què funciona per a la tècnica de l’instrument quan arrangem, però els compositors van més enllà i creen per expressar idees estètiques”. Una peça tan “camaleònica” com la que han presentat de Maslanka, que homenatja Bach i presenta moments cambrístics, solistes i simfònics els inspira per a futures experimentacions amb el repertori. Obres com aquesta els permet utilitzar al màxim el seu potencial sonor i tècnic. Això els deixa espai per a l’alliberament i en gaudeixen sense deixar de banda altres estímuls estètics.

Obres com aquesta els permet utilitzar al màxim el seu potencial sonor i tècnic.

Som tots conscients que el saxo té un caràcter marcadament solista. Per això la proposta de Kebyart Ensemble ens sembla tan trencadora i, en certa manera, visionària, especialment quan afirmen amb total convenciment que: “El quartet de saxos ha d’esdevenir l’essència de la cambra del segle XXI”. Aspiren a que, quan d’aquí un segle s’estudiï història de la música, la seva formació tingui gran rellevància, encara que el quartet de corda sempre restarà, almenys des d’un punt de vista sentimental, com el quartet perfecte i etern. En qualsevol dels casos, el gran repte és tant controlar l’equilibri sonor com els egos, i els Kebyart tenen molt treballat l’aspecte col.lectiu de la seva activitat creativa, potser, perquè es van concebre com una pluralitat única quan encara no havien acabat els seus estudis i van apostar per estudiar tots junts a Basel. La seva és una història de perseverança i talent, però també d’humilitat i compromís. Cada veu té el seu pes, la seva rellevància i, almenys, des de fora, l’equilibri emocional -no oblidem que és quelcom essencial en el món de l’art- sembla ben ponderat. O això transmet el respecte que es professen els uns amb els altres, amb un discurs tan coral com unitari que pren una única direcció: satisfer l’impuls creatiu.

“El quartet de saxos ha d’esdevenir l’essència de la cambra del segle XXI”

Aquest impuls creatiu s’explica, precisament, des de l’eclecticisme. Però no un eclecticisme vacu com el de l’arquitectura decimonònica, sinó amb una voluntat de reeixir en diversos àmbits i fugir de la categorització. “No ens hem volgut especialitzar, sinó conrear les tres bases del repertori. De vegades, més que acostar-te a l’excel.lència, l’especialització et fa perdre colors”, asseveren.

“De vegades, més que acostar-te a l’excel.lència, l’especialització et fa perdre colors”

Hem esbossat dues de les tres bases: la recuperació del repertori propi per a quartet de saxos des del dinou i la voluntat de donar una nova vida sonora a obres escrites originalment per a instruments diferents i que pertanyen a estils que es poden remuntar als orígens del cànon. El seu “disseny tan precís del repertori” inclou, des del convenciment que només així es pot esdevenir una formació de referència i amb la voluntat de donar suport als artistes d’avui, el ferm compromís amb la nova música. I no s’envolten de poca roba: l’any que ve estrenen una obra d’encàrrec de Jörg Widmann, “un luxe i un somni fet realitat”. Fins a sentir gravacions seves, el compositor no s’havia sentit prou atret per crear per a un quartet de saxos. Però sembla que la sonoritat i autenticitat dels quatre músics amb una sola veu els durà a estrenar a la Filharmònica de Luxenburg, per després seguir el seu tour com a ECHO Rising Stars per les millors sales de concerts d’Europa. Podrem escoltar aquesta explosiva combinació de ments creatives el maig de 2022 a Barcelona, al Palau de la Música Catalana.

Però els Kebyart no es deixen enlluernar per aquesta seducció artística tan estel·lar. No obliden els creadors de casa, i al setembre protagonitzaran diverses estrenes al Festival Mixtur: “Necessitem compositors d’aquesta talla perquè avalin la nostra proposta per fer del quartet de saxos la formació de cambra del segle XXI. I no només necessitem la millor literatura del present al nostre servei, sinó també la complicitat de sales de concerts i ser vistos com a bons fills per apadrinar”. Kebyart Ensemble té clar que si no promou activament la creació de literatura nova i de qualitat mai podrà assolir el seu objectiu.

Encara que no ho pensem, la competència -sana i de gran excel.lència- a nivell europeu és molt rellevant: “Estem davant d’una generació de saxofonistes molt preparada i és l’hora de donar-nos veu”. Tant el saxo solista com la formació en quartet ha viscut un un auge arreu d’Europa, un ecosistema amb el focus a Amsterdam, Alemanya i Suïssa. El cas de l’Estat espanyol és també destacable, principalment gràcies a formacions característiques com la banda. Ens semblava que estaven fent camí sols, però ja hi ha alguns precedents d’èxit d’una generació una mica anterior: “Cal remarcar que el quartet de saxos ja va tenir representació a ECHO el 2012 amb SIGNUM saxophone quartet, avui un fitxatge ferm del segell Deutsche Gramophon, que no es caracteritza precisament per la defensa de l’avantguarda. És un bon indicatiu que el saxo s’està convertint en un instrument de referència en el món clàssic”, asseguren, amb totes les esperances dipositades.

Kebyart Ensemble té clar que si no promou activament la creació de literatura nova i de qualitat mai podrà assolir el seu objectiu.

Els Kebyart estan convençuts que, a nivell musical, ens trobem amb una generació que “és la més ben preparada de la història”, per això és imprescindible un altaveu com el d’Emergents: “Amb tant nivell no només podríem omplir L’Auditori de bons concerts, sinó Catalunya sencera”. Això els fa pensar en la rellevància social dels músics, que fa que converteixi aquest art en un bé essencial. “Necessitem tots molt recolzament i ens trobem amb companys de generació que pateixen la incapacitat que tenim d’absorbir talent”.

A banda dels seus anhels artístics, i en aquesta línia de perseverar per millorar la societat, “intentem connectar amb el públic a cada concert i fer pedagogia de la música que estem tocant, sobretot en música de nova creació”. Perquè, finalment, “necessitem el públic tant com necessitem la música”. I encara més, ja que creuen que “els intèrprets del segle XXI hem d’humanitzar la música i el compositor, aquesta humanitat és el que pot fer despertar el sentit crític i fa la música indispensable en la societat. Sinó només queda l’hedonisme, i així no es justifica que s’hagi de subvencionar la música”. Reflexions ben articulades i madures que asseguren ser “el millor camí per desfer prejudicis”.

“Els intèrprets del segle XXI hem d’humanitzar la música i el compositor: desperta el sentit crític i fa la música indispensable en la societat. Sinó només queda l’hedonisme”

Un discurs artístic que, en certa manera, encara es troba als marges, perquè molts artistes, ara, estan encara vetllant per la supervivència. Però no només el discurs, sinó que ens hem enfrontat a un concert que celebra els marges, en un festival de noves veus, en certa manera encara marginals, i unes formacions fora de l’ortodòxia: la banda de grans dimensions i el quartet de saxos. I un compositor gens mainstream.

Confessen que “el concert del passat diumenge ocuparà un lloc molt especial en la nostra memòria. La imatge de la vista des de l’escenari de la sala Pau Casals de L’Auditori és quelcom molt potent, i era tot un repte debutar en aquest espai emblemàtic com a solistes”. Tot i ser la primera vegada que tocaven el Concert de David Maslanka (“i de memòria”, remarquen), “ens vam sentir molt còmodes gràcies a la gran tasca del mestre Pascual-Vilaplana i dels músics de la Banda Municipal de Barcelona”. L’espiritualitat que Maslanka va imprimir a la partitura es va traslladar entre tots a la interpretació, “així que la peça es va convertir en una experiència a la vegada estètica i extàtica”, en un esdeveniment musical que va despertar tota l’emoció pel talent i l’excel.lència, però també per “les grans masses sonores fruit de la comunió de gairebé cinquanta músics sobre l’escenari” que també va servir com a presentació per al gran públic de Maslanka.

La formació vol remarcar també la gran tasca d’enregistrament d’una obra amb “tants matisos tímbrics que, quan es presencia en viu, esdevé un dels grans reclams”. Així, “la magnífica feina que es fa des de realització per tal d’aconseguir un streaming i un producte digital del més alt nivell consolida una plataforma com L’Auditori digital com un dels referents entre totes les organitzacions que disposen de material multimèdia”.

Marges i hegemonia, novetat, respecte, risc, solidesa, talent o frescor son alguns dels conceptes que ens poden venir al cap quan parlem de Kebyart Ensemble, una formació que hi té molt a dir. Només ens cal estar ben atents per rebre la seva brillantor tan il.lusionant com austera que els fa créixer cada dia amb honestedat i els carrega d’arguments per assolir uns somnis que volen compartir amb tots nosaltres. Parem l’orella?