Les 10 cançons de l’estiu

Entre regalims de suor, glops de cervesa glaçada i mirades descarades, sonaran aquestes deu cançons. Deu temes que condensen les nombroses maneres de concebre l’estació més exultant. Barrila, ressaca, capbussades, escopinyes i una necessitat grotesca d’amanir-ho tot amb música. Passarem l’estiu amb La Ludwig Band, Flashy Ice Cream, Maria Jaume o Miquel Serra.

‘Cauen les estrelles’, d’El Petit de Cal Eril

Passaràs l’estiu amb una tropa al bosc. Miraràs com cauen les estrelles, que són “totes les vides que hi ha en tu”. Acabaràs harmonitzat en una dansa de pop metafísic. El Petit de Cal Eril t’ho explica anticipadament.

‘Estiu’, de U_mä

Estiu no és només platja, gelats i vacances. Estiu també és tristesa i melangia i sentir-se sol. Estiu és suar enyorança i a U_mä —el projecte de Pau Vallvé i Maria Coma— ho saben. Aquí mana una melodia d’horabaixa, les veus càlides i els sons que es belluguen sota el para-sol d’un ritme arrossegat que pesa, que escalfa.

‘Un bon berenar’, de Maria Jaume

En català, un berenar també pot ser un merder, i l’estiu és això, un bon merder. Bullícia i efervescència. Nosaltres només gosaríem “passar per aquella porta” si al jardí hi canta Maria Jaume.

‘S’ha mort l’home més vell d’Espolla’, de La Ludwig Band

Celebrem que “tots hem de córrer la mateixa sort”, però fem-ho amb “el vi més bo”, sense privar-nos de res. Convertim el destí col·lectiu en una gresca de La Ludwig Band.

‘ALBA’, de Flashy Ice Cream

Mentre els guiris es torren a les cales com salamandres i es rendeixen a la mortal dolçor de la sangria barata amb gel i fruita mal tallada, els Flashy fumen chill a la platja, miren el cel estival quan cau la tarda i canten a l’amor quan l’amor se situava en una normalitat que costarà recuperar.

‘Pep’, de Da Souza

Volíem una cançó per escoltar sota l’ombra d’una palmera daurada i Pep encaixa perfectament amb aquest desig de calma i ronseria estival.

‘Uns graus més’, de Renaldo & Clara

Durant aquesta estació, a la qual tot just entrem, la temperatura augmenta i la xafogor monopolitza les nits d’insomni. Estimar-se és cosa de valents, però el contacte corporal pot arribar a pagar la pena, tal com indica l’erotisme d’aquesta cançó. Naïf i seductor, el tema es mostra com una reminiscència d’aquell parc d’atraccions on tot és de colors i alegria i felicitat.

‘Cor marró’, de Miquel Serra

Passarà l’estiu i arribarà la nostàlgia dels mesos càlids. Aleshores, escoltarem Cor marró, tristos com una mala cosa. Joan Serra —germà d’en Miquel Serra— va concentrar aquest sentiment d’extinció en aquest tema preciós.

‘Correfoc’, de ZOO

El de ZOO és possiblement el pla d’estiu més envejat i buscat de Ponent. L’estiu on la birra a taula i les discussions càlides són llei indiscutible i norma inviolable. L’estiu de la verbena, del follar i rebolcar-se, de la foguera en nits de revetlles perdudes en la Catalunya interior i els festivals arran de Costa Brava. La reivindicació festiva de la formació de Gandia entra com un dònut a Vilamacolum.

‘Mercè’, de Strombers

Els primers balls ska. Els primers glops de ron-cola. Les primeres incursions en la festa preadolescent. Invocar la Mercè dels Strombers s’ha convertit en un ritual nostàlgic no només necessari, sinó pràcticament inevitable entre les generacions dels noranta que no superem que ens fem grans, vells i que tenim ressaques cada vegada més insuportables.