Véra Nabokov, un rostre amagat de Vladimir Nabokov

A Un revòlver per sortir de nit (Galàxia Gutenberg), Monika Zgustova novel·la amb el seu art característic la història de Véra Nabokov (1902-1991), la dona que va acompanyar, i guiar fins a les últimes conseqüències, el famós escriptor Vladimir Nabokov (1899-1977) d’ençà aquell ball de caritat que va tenir lloc a Berlín el 8 de maig de 1923.

A Un revòlver per sortir de nit trobem un relat retrospectiu en quatre capítols de la trajectòria vital i literària de Vladimir Nabokov inseparable de la trajectòria vital i intel·lectual de Véra Nabokov explicada a través de quatre protagonistes: Vladimir, Irina (una de les estimades de l’escriptor), Véra i el fill del matrimoni, Dmitri Nabokov, que dibuixen una xarxa de relacions afectives en les quals qui lliga curt i amb mà fèrria als altres és Véra, que es fa imprescindible tant per portar les finances de la família com per controlar les amistats femenines de Vladimir Nabokov, que, no obstant això, són la font d’inspiració de les seves novel·les que de manera atenta i pacient Véra llegia i en feia el comentari crític, passava a màquina tantes vegades com fes falta, traduïa i en negociava la seva publicació i versió cinematogràfica quan es va donar el cas.

Centrem-nos en el personatge de Véra Nabokov, subjecte principal d’aquesta novel·la i relacionem-lo amb el títol enigmàtic Un revòlver per sortir de nit. D’entre tots els papers de l’auca que la senyora Nabokov va assumir i interpretar a fi i efecte que Vladimir Nabokov no pogués fer res sense ella, li feia també de protectora i guardaespatlles quan sortien de casa portant sempre un petit revòlver a la seva bossa de mà. Segons les tesis psicoanalítiques de Sigmund Freud podem advertir el «significat» inconscient que té una pistola en el llenguatge de la psicoanàlisi i que es basa en la recurrència d’alguns objectes que apareixen en la vida onírica. Un revòlver, una arma, una pistola, és un «substitut» simbòlic del fal·lus que en el cas de la protagonista d’Un revòlver per sortir de nit cal entendre en sentit ampli, metafísic, i veure en Véra un rostre amagat de Vladimir Nabokov. En va tenir la voluntat, de ser la instructora i directora oculta de la vida i activitat literària del marit, i va treballar de valent per aconseguir-ho. Així, doncs, qui s’amagava darrere la màscara de llop que Véra duia la nit que es van conèixer amb Nabokov era el rostre intern d’una jove ambiciosa que va transformar l’amor en una forma de poder.

Véra Slónim, aquest era el seu nom de soltera, volia fer carrera literària però de seguida va ser conscient de les seves limitacions com a autora. Aleshores va conèixer Vladimir Nabokov en el qual va veure el talent que ella no tenia i va decidir casar-se amb aquell jove, ser-li el suport que necessitava tot fent-li de secretària i de traductora i, sobretot, dirigir la seva trajectòria fins al punt d’empènyer-lo a canviar de llengua i escriure en anglès quan van viure als Estats Units. Un fet que va col·laborar, i no poc, a la fama adquirida amb la publicació d’obres de gran èxit de públic com Lolita, una novel·la que no va ser fàcil d’escriure per part de Nabokov i que havia estat salvada de les flames més d’una vegada per Véra que creia en el talent literari del marit no pas a ulls clucs sinó amb els ulls del discerniment de l’oportunitat ben oberts.

Vladimir Nabokov va estimar altres dones, com Irina, la relació amb qual va estar a punt de desfer el matrimoni amb Véra. Però lligat de manera tan estreta a l’autoritat de Véra, Nabokov finalment es va recolzar en la seva esposa perquè aquesta li donava seguretat a través de l’arma real que portava com a escut a la seva bossa de mà, però molt més a través de l’arma simbòlica exercida des d’una maternitat psíquica omnipresent i absoluta que, sigui dit de pas, també va ser exercida amb el fill de tots dos, dominant per complet la constel·lació familiar. A través del revòlver que Véra duia sempre amb ella (quina cosa més curiosa, més estranya, poden pensar els lectors, i sí que ho és) podem deduir que la personalitat forta i decisiva en la marxa de la família i la seva projecció artística era Véra. Convençuda de les qualitats literàries del marit, Véra es determina a realitzar-se com a persona a través del seu èxit i com més gran i més espectacular sigui millor. I a fe que ho va aconseguir.

Vladimir Nabokov, l’autor celebrat, va dependre psíquicament i intel·lectualment de Véra com Dalí va dependre de Gala? Tenien alguna cosa en comú, aquestes imponents dones russes? L’any 1995 es va publicar un llibre de lectura interessant al respecte: Las musas rusas, de Gonzague de Saint Bris i Vladimir Fédorovski, que diuen sense embuts de les dones fortes o extraordinàries que hi retraten: «van fer dels seus homes les seves creacions artístiques». Potser és una mica exagerat, aquest modelatge, ja que sense les aptituds a l’avançada d’ells elles no haurien pogut fer res. Però també és cert que en les biografies de molts grans homes no es pot prescindir sense faltar a la veritat de la participació, i ben activa, de les seves esposes i companyes en el seu triomf. Com sigui, i com es dedueix de la magnífica novel·la de Monika Zgustova sobre Véra Nabokov, cal preguntar-nos si Vladimir Nabokov hauria estat un dels grans escriptors del segle XX sense la seva dona, Véra Nabokov. Sense constrenyiments, que algú ens faci confiança, ens animi i esperoni tampoc no està de més.