Una masculinitat salvatge

La part salvatge (Empúries), com un bosc selvàtic, és una combinació densa però harmònica de trames i personatges, que tenen com a protagonista el subjecte que les narra, l’antropòleg especialitzat en l’evolució dels primats Paul Murray. Dirigeix un equip format per investigadors locals i europeus dedicats a protegir i estudiar els ximpanzés de la reserva natural de Gurel, un espai indefinit de l’Àfrica central. A través de deu capítols i de les notes que sorgeixen del treball de camp que s’hi intercalen, el lector s’aproximarà a les bambolines de l’equip de recerca i de l’ONG en la manera com fan front a la corrupció i als intents de destruir la reserva.

Ferran Guallar (Barcelona, 1968) s’endinsa definitivament en el camp literari després d’haver trepitjat el continent participant en projectes per a la diversitat cultural i la conservació de la natura. Economista de formació, deixà de treballar per a corporacions com Microsoft per a fer de reporter, de guia de viatges i treballar en diferents punts d’Àfrica. L’any 2006 fundà l’Institut Jane Goodall a Espanya, atès que havia treballat amb la cèlebre etòloga anglesa durant uns anys a Senegal.

La història del grup de recerca a Gurel és la història de Murray, d’un equip i un projecte naturalista. Tot plegat, però, es tòrcer per una falsa acusació de violència sexual sobre l’antropòleg. Sobre aquest terreny extremadament sensible Guallar situa un dels punts centrals de la novel·la, que determina l’acció i el fil narratiu. Aquest fet és el que permet desplegar la psicologia d’un personatge complex, romàntic i alhora pragmàtic. La seva reacció, però, és la típica de la masculinitat més mal entesa: oratòria a la defensiva, ofensa, ira, cops, crits i whisky. Murray creu que és un home fet a si mateix, que és capaç de tot, autònom i autosuficient. Ha fet la seva feina de la millor manera, des del seu punt de vista, i posar sobre la taula que ha participat d’una violència inexorable sense revisió, l’encén. Tot i que analitza què és el que sent quan s’enamora, s’enfada o prova de trobada solucions, veiem com fa aigües en el terreny emocional. La comunicació no és el seu fort i el que pensa, rarament no és posat al capdavant.

El text es pot llegir com un gran retrat psicològic, a la llum del qual es teixeixen, de manera explícita i implícita, punts de contacte amb la història de Seejo, el ximpanzé que centra l’atenció la major part del temps als investigadors. Havia governat el seu grup i el seu territori durant més de deu anys, però l’edat i l’aparició d’un aspirant a mascle alfa, Cèsar, trenca aquesta dinàmica. La comunitat humana i l’animal es troben en el pla narratiu, atès que són històries que es creuen; en el formal, la informació d’ambdues bandes es va coneixent progressivament; però també lingüístic. És divertit i interessant veure com les reflexions i les descripcions sobre les relacions humanes i els conflictes prenen tot sovint un caràcter naturalista, recollint dades biològiques o aspectes actitudinals.

En aquesta novel·la els personatges són rodons i l’acció està plena de ritme, farcida de relacions amoroses, traïcions i falses aparences. I en paral·lel, es va desgranant un futur hostil i un passat que es va voler oblidar. Una gran corporació minera, acompanyada d’una mafiosa trama de corrupció, vol explotar els terrenys de la reserva, enfrontar-se violentament contra la població local. Hi tenen un paper destacat Beth Jones, fundadora de la institució homònima que aixopluga les investigacions del centre de recerca; i Fred Bosniak, amic i un dels responsables de la fundació, més discret i racional. Layla, Jeni, Kevin, Omar i Samal, són la directora d’investigacions i la resta de membres de l’equip.

Guallar entrecreua les fronteres de la natura i la cultura, del que és animal i del que és humà. A vegades en forma d’oposició, però de manera més freqüent, com a paral·lelisme. El gest masculí, violent, tòxic i tacat d’ambició, podreix tot el que toca. Si bé les intencions de Murray de protegir els ximpanzés són nobles, no és també aquesta masculinitat pretesament autàrquica i dominadora la que nodreix els tentacles del colonialisme i el capitalisme, que amenacen la reserva de Gurel? Desfer-se de l’ètica i de la justícia apel·lant a «la part salvatge» destrueix tot intent de civilització i, per tant, de conservació de la natura.