Un puma al menjador

“Una nova varietat de la depressió. És cert el que diuen, que un fill et dona un motiu per viure. D’altra banda, un fill també comporta que morir no estigui permès. Hi ha dies que això fa que em senti malament”. L’arribada d’un nadó és com una explosió descomunal que fa que tot trontolli, des de la definició més pura de l’amor fins a un sentiment de solitud incommensurable i que es contradiu amb el fet d’estar unit a un altre ésser nit i dia. La literatura universal se n’ha servit per construir -o destruir- un ideal del que ha de ser una mare, del que ha de sentir i del que ha de rebutjar per tal de complir els estàndards establerts. Però des de la perspectiva del feminisme es construeix una nova maternitat en què la tria està permesa, i ser mare a temps complet no és l’únic objectiu que ha de perseguir una dona per ser feliç i útil per a la societat, sentiment de culpa a banda.

Rivka Galchen (Toronto, 1976) ens ofereix una perspectiva fresca, irònica, sorprenent i sense complexos d’aquesta nova maternitat a Petits parts (Amsterdam). A partir de textos en primera persona, escrits a cavall entre el dietari, el conte i l’assaig, l’autora ens acosta de manera magistral la seva inesperada reacció davant l’arribada d’un nadó, un petit puma d’aspecte sobrenatural que li fa qüestionar totes les creences prèvies i modificar la pròpia visió de la seva feina com a escriptora. Com veu el món una mare? El veu igual que una escriptora que no ha parit? Quin paper ocupen els més petits en la literatura? Només començar, la canadenca ja fa tota una declaració de principis: “Als llibres per a nens petits rares vegades hi surten nens. Hi surten animals o monstres o, de tant en tant, nens que es comporten com animals o monstres. Als llibres per a adults gairebé sempre hi surten adults”. I de fet el seu llibre no n’és una excepció, perquè la protagonista indiscutible de la història segueix sent la mare i la seva peculiar visió del petit puma acabat d’arribar.

Si busquem respostes als grans dubtes vitals, és probable que no les trobem en aquest llibre àgil i fàcil de llegir, farcit de textos d’extensió variable que parlen de la quotidianitat, aparentment sense cap altre fil conductor que la pròpia existència. L’agut sentit de l’humor de l’autora ens obliga a treure les nostres pròpies conclusions, des d’una perspectiva valenta i una escriptura poc acomodada i extremadament original i intel·ligent que reflecteix a la perfecció les contradiccions i les il·lusions de la maternitat. 

Petits parts és un llibre apte per a tothom, per a dones que vulguin ser mares o no ser-ho, per a homes que vulguin entendre una mica més la visió femenina de la maternitat. I per si encara us manquen motius per llegir-lo, la traducció al català l’ha fet l’escriptora granollerina Alba Dedeu, que igual que l’autora canadenca va estudiar medicina abans de dedicar-se a la literatura. Un petit tresor altament recomanable.