Sílvia Alberich: “Les dones rebem judicis i moralitat en cada etapa de la vida”

La maternitat, la soledat, l’abandonament o els diferents tipus d’amor entre dones són alguns dels temes que explora la primera novel·la de Sílvia Alberich Castellanos (Barcelona, 1980), Zeitun, i que explica la història de la protagonista, Nadine, que de petita es va veure obligada a abandonar la seva terra natal, el Líban, per ser adoptada per un matrimoni de Barcelona. L’obra d’Alberich és el segon llibre d’una autora catalana que publica l’editorial Les Hores, i tal com assenyala a l’ACN, pretén explicar experiències vitals molt diverses a través d’una figura femenina complexa. “Sempre havia sentit a dir que els personatges agafen vida pròpia i pensava que era un clixé, però em va passar amb la Nadine”, admet.

La història de la protagonista de la novel·la gira al voltant de la seva vida i de les decisions que va prenent. La Nadine voreja els quaranta anys i el que més desitja és tenir un fill. Fa quatre anys que amb l’Èric, el seu company, se sotmeten a anàlisis, proves i tractaments de fertilitat, però l’embaràs no arriba i la relació de la parella es degrada dia a dia. Aquesta situació la porta a una monotonia apàtica, amagar-se en els seus versos i continuar ancorada en el passat, amb records de quan va haver d’abandonar el seu país per ser adoptada per una nova família a la capital catalana.

Tot i que el personatge és totalment fictici, Alberich admet que hi ha moltes parts “seves” al llibre, amb aspectes que l’interessen especialment, com per exemple la maternitat, un tema que ha estat central a la seva vida: “Penso que hi ha molta idealització de la maternitat, així com molts desitjos que es converteixen en una obsessió”, sosté. D’altra banda recorda que, sovint, les tècniques de reproducció assistida poden arribar a ser deshumanitzadores. “Són vivències properes al meu entorn i volia plasmar el desig, però també el patiment i la frustració”, afegeix.

Perquè per Alberich la maternitat es pot abordar a través de diferents visions, com l’absència de la figura maternal o la càrrega que suposa per algunes dones. “És un fet molt important, un plaer però també és dur; potent però també frustrant” assegura. “És una vivència que pot ser contradictòria”. Un altre dels temes troncals de la novel·la és la soledat i l’abandonament, experiències universals que poden ser més o menys intenses en funció de les experiències de cada persona.

La importància de les relacions entre dones

A cada capítol del llibre els personatges femenins d’Alberich agafen una dimensió especial que fa que els homes que complementen el relat quedin en segon pla i serveixin només per complementar les histories de les dones. En aquest sentit, l’autora admet que hi ha “un fil conductor” al llarg de totes les pàgines, que parla d’un concepte feminista, com és l’amor entre dones. “Mares, filles, germanes, amigues… volia transmetre altres idees de relacions entre dones més enllà de les romàntiques”, diu Alberich.

També lamenta “la competitivitat” que es crea sovint, derivada directament d’una societat patriarcal. “Les dones rebem molts judicis i molta moralitat en cada etapa de la vida” assenyala. “La Nadine te un punt de llibertat interessant pel seu desarrelament, l’explota, el busca, no tot funciona, però ho intenta”.

Un amor platònic: el Líban

Bona part de la novel·la se centra en Catalunya, concretament en Barcelona, però també en el Líban, un emplaçament que té enamorada l’autora. “Li tinc un afecte important i m’enamora en molts sentits”, assegura. De fet, per Alberich Beirut comparteix una certa similitud amb la capital catalana “de quan era petita”, un fet que la va fer sentir “com a casa” la primera vegada que hi va posar els peus

Al llibre es descriu el seu paisatge, però també algunes de les costums, la llengua, o la cuina. Un treball de documentació que es nodreix també dels records de les seves estades o, dels coneixements de la seva germana, que hi va viure. Pel que fa a la portada mostra una fotografia de la Plaça dels Màrtirs de Beirut, un lloc que li agrada a l’autora perquè “no representa ben bé cap de les comunitats d’allà”.

De cara a projectes futurs, Alberich explica que ja té en dansa un recull de relats per adults que ja té força avançat. “Escriure Zeitun m’ha permès veure com de col·lectiva és l’escriptura i tota la feina que hi ha al darrere”, conclou.