Quan tothom sembla culpable

Tercer títol de la sèrie policíaca protagonitzada pel turmentat agent Harry McCoy, Bobby March no morirà mai (Univers) és la darrera novel·la de l’escriptor escocès Alan Parks, gran entre els grans de la novel·la negra i de misteri. Abans de començar la seva carrera literària, Parks va ser director creatiu a London Records i a Warner Music, on va comercialitzar artistes com All Saints, New Order The Streets i Gnarls Barkley entre d’altres. El seu amor per la música i per la indústria es manifesta en els seus llibres, curulls de l’atmosfera de la contracultura de l’escena musical dels anys setanta, sòrdida i drogada com solia ser.

El thriller Bobby March no morirà mai (títol que recorda el famós lema “rock’n’roll never dies”) provoca una lectura addictiva. Fins i tot millor que els dos títols que la precedeixen, aquesta nova novel·la de Parks fa girar la trama en cercles com en un diagrama de Venn, provoca riures i llàgrimes, i mostra com, entre l’agitació de la violència, un acte espontani de bondat pot tenir un impacte immens. La novel·la ens submergeix en l’escenari depriment i delinqüent de la ciutat de Glasgow. L’autor més reconegut del noir escocès sap capturar i comunicar la sensació d’un espai desaparegut fa molt de temps.

En plena onada de calor i enmig del tràfic de drogues imparable a la ciutat, la mort inesperada d’una filla nativa de Glasgow i d’una estrella del rock es converteix en un doble repte per al detectiu Harry McCoy. La història del guitarrista dels Beatkickers, Bobby Marc, des dels inicis de la seva carrera l’any 1964 fins a la seva mort per sobredosi a l’hotel Royal Stuart, està trenada al llarg del llibre en breus fragments en cursiva. Tots els coneguts de McCoy semblen commoguts per la mort del cantant, però alhora la ciutat també està consternada amb el cas d’Alice Kelly, una adolescent de tretze anys que ha desaparegut. Ocupat en aquesta darrera missió, el cap de McCoy, l’inspector Murray, li assigna una tasca especial extraoficial: la seva neboda, Laura, ha tornat a desaparèixer amb el seu nou company, Donny MacRae. Quan McCoy va al pis de Donny per a interrogar-lo, se’l troba mort a punyalades. Trobar la Laura no marca el final de la història, sinó el començament d’una nova investigació.

A Bobby March no morirà mai, l’autor planteja un interrogant que recorda la paradoxa de Parmènides: qui té la culpa quan ningú és innocent? Parks critica de manera mordaç els mitjans de comunicació, que únicament volen morbositat, exclusives i sang i fetge. En aquesta tercera entrega, Parks agafa molts personatges que als seus lectors els resulten familiars i explica els grans canvis que han viscut en els aproximadament sis mesos que han passat des de l’últim llibre. A Parks li agraden tots els clixés de la literatura policíaca escocesa: els carrers bruts, les complicitats, els fanfarrons que empunyen navalles, el cap malhumorat… Ell escriu llibres que tenen tots aquests arquetips del tartan noir i els dona una mirada diferent a través d’una veu i d’un estil propis. Bobby March no morirà mai és una doble ficció històrica i criminal en la qual l’autor s’ha hagut de documentar a bastament i això es nota: Parks ha investigat els pubs que estaven oberts en aquell moment, com era la vida quotidiana, l’estat d’ànim de la gent a través de les pel·lícules, els programes de televisió i la música de l’època. Tot aquest subtext de realisme social, sumat a una prosa descriptiva visceral sobre vides sense sortida, empobrides i maltractades, suma a una representació versemblant d’un lloc i de la seva gent.