Per una edició sostenible

L’acte, convocat per l’Institut d’Ecoedició, va reunir divendres 23 de febrer representants de diferents àmbits de l’edició, tant l’editorial, com la impressió, el disseny, les biblioteques i les llibreries entre d’altres, per promoure la sostenibilitat ambiental en les publicacions. Cada un d’ells explicà quines són les millores aconseguides, les propostes i els reptes per reduir l’impacte ambiental del producte.

Marta Vallribera, de l’editorial Tigre de Paper, assenyala que l’Institut d’Ecoedició fa  el camí més fàcil en tot el procés, ja que acompanya en els moments de dubtes i dificultats i proporciona eines que d’altra manera no  tindrien, com ara la calculadora ecològica, el segell certificat, la motxilla ecològica… Així, es pot calcular l’impacte ambiental que tenen els llibres.

Pel que fa al sector de les impremtes, Elisenda Romanyà de Romanyà Valls assenyala que el paper suposa un 50% de la contaminació d’un llibre i assenyala la importància de utilitzar paper FSC, provinent de boscos sostenibles i també d’intentar optimitzar-ne l’ús. A més, recalca que treballar amb impremtes que estiguin a Catalunya és clau per reduir l’impacte. “També animaria les editorials que a l’hora d’homologar proveïdors tinguessin en compte la sensibilitat ambiental. Això és un procés continu que és responsabilitat de tots”, diu. Una altra mesura que han pres ha estat la implantació de plaques solars i el canvi a llums led i a sensors de moviment per tal d’optimitzar l’energia.

“No hem de parlar en tercera persona de l’ecoedició. Cadascú des del seu lloc pot fer-hi alguna cosa”

Mercè Amat, consultora gràfica, va parlar de les diferents alternatives de paper que hi ha, com per exemple els que es produeixen a base de restes de producció d’altres sectors, el paper extret de les algues o el paper pedra, que no requereix fibra d’arbre.

Romanyà avisa de que quan es tenen productes que funcionen bé, costa canviar-los, però que això no hauria de ser una excusa. I va posar d’exemple les planxes utilitzades a les impremtes: “Mentre que abans s’utilitzaven químics, ara s’han canviat a planxes no processades, que són molt més sostenibles”. També va explicar que estan començant a usar tintes d’origen vegetal.

Dins de l’àmbit del disseny, la proposta feta per incorporar-hi els criteris ambientals és l’ecodisseny, que és un plantejament holístic de totes les fases del cicle de vida d’un producte i que repensa des de les matèries primes que es fan servir per a la seva fabricació fins als nous usos del producte quan el seu cicle de vida s’acaba.  

Josep Martínez, de la Page Original, proposa la definició de l’ecodisseny a partir de tres erres diferents a les que ja coneixem (reutilitzar, reduir i reciclar), que són: reconèixer que allò que es dissenya té un impacte en tot el seu cicle de vida; repensar les tècniques que fem servir per tal que l’impacte sigui mínim i reivindicar el paper dels dissenyadors com a agents de canvi i de comunicadors. “La nostra tasca no és només a nivell estètic, sinó també a nivell sostenible”, afirma.

També vam comptar amb intervencions de caire nacional i internacional. És el cas de Miguel Angel Soto, de Greenpeace, far i guia de l’Institut d’Ecoedició, qui adverteix que, tot i que el sector del llibre està avançat i compromès amb la sostenibilitat, s’ha de seguir tenint una visió crítica: “Encara segueix havent tala il·legal de boscos, així que és crucial tot el que des de la indústria paperera es faci per evitar aquestes tales”.

Un altre espai clau de la sensibilització del públic lector sobre l’impacte ambiental de les publicacions és el de les Biblioteques de Catalunya. Núria Flo, de la Biblioteca de Collserola, espai especialitzat en natura i sostenibilitat, explica que fa temps que treballen en aquesta direcció i que a nivell intern ja hi ha hagut canvis en la política bibliotecària, com per exemple tenir en compte els criteris de sostenibilitat en la selecció de llibres, treballar amb editorials que facin ús del paper FSC, o amb segell de llibre coeditat, prescindir dels contes amb piles, triar exemplars amb enquadernacions sostenibles…  Flo insisteix: “Les biblioteques són un agent molt potent de canvi, que poden influir en els patrons de pensament i comportament de les persones, gràcies al fet que som un servei de proximitat.  Tenim la responsabilitat d’acompanyar la ciutadania i fer bandera d’aquests valors. Ens toca fer d’altaveu i ser una inspiració”.

Maite Cusó, llibretera de Pebre Negre, destacava que les llibreries són l’última baula de la cadena editorial i declarava que, al cap i a la fi, els llibreters fan un acte de confiança en la feina duta a terme per editors i impressors, ja que no són expertes en ecologia. Tot i això remarca que: “Som una cooperativa compromesa amb la sostenibilitat i per això posem en valor la feina ecològica i la responsabilitat social”.

A més, Jaume Enciso, de l’oficina de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Sabadell, informà sobre una iniciativa molt interessant: la primera Fira del Llibre ecoeditat, que tindrà lloc l’1 i el 2 de juny, per tal de connectar el món de l’ecoedició amb un públic general i familiar.

El Parlament va concloure amb la intervenció de Mireia Boya i Busquet, directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, que insistí en què “no hem de parlar en tercera persona de l’ecoedició. Cadascú des del seu lloc pot fer-hi alguna cosa”. En definitiva, va ser una trobada enriquidora, que va permetre que s’obrís un espai per al diàleg on els diferents sector van tenir l’oportunitat de conèixer-se, construir xarxes i aprendre els uns dels altres.

A més a més, diferents biblioteques d’arreu de Catalunya se sumen a aquesta campanya acollint material expositiu que informarà sobre l’ecoedició i l’impacte ambiental del sector editorial, com ara la Biblioteca Collserola-Josep Miracle, la Biblioteca CRAI de la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona, o la Biblioteca Ignasi Iglésias- Can Fabra, entre d’altres distribuïdes entre les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental.