Enquesta d’igualtat? La que porto aquí penjat

Estem esgotades de donar lliçons, de fer pedagogia i d’organitzar tallers, perquè després, quan es tanca la porta de casa, els homes responguin a les enquestes dient que tenen por de perdre drets per culpa de les mesures d’igualtat. Perquè l’enquesta que ha fet el CIS sobre qüestions de gènere, ens ha donat titulars tota la setmana: “El 44% dels homes creuen que les polítiques d’igualtat els discriminen”. Aquest percentatge no ens hauria de sorprendre, si la frase que s’ha sentit més a les cases aquest Nadal no ha estat pas: “Recordeu-me que deixo el cava al congelador”, si no: “aviam si ara ja no es podrà dir res!”. I sé que hauríem de ser positives i buscar la part bona del missatge, perquè d’entre els números, segur que n’hi ha d’esperançadors. Però també sabem que ens volen enfadades i distretes, perquè així perdem anys de vida i forces en les nostres lluites.

No n’han tingut prou amb passar per sobre dels nostres drets tota la vida, que ara han de criticar la feina que anem fent com formiguetes. Els avenços feministes dels darrers temps no són en detriment dels drets dels homes, sinó per arribar a la igualtat dels dos gèneres, que al final ens beneficiarà a tots. Per començar, a la canalla, que també és vostra. Però sembla que això encara no ho tenen clar, com tampoc el 33,2% de les dones que han contestat sentir-se discriminades per les polítiques d’igualtat: necessito un croquis perquè no ho acabo d’entendre.

No veig per enlloc aquest retrocés de privilegis. Jo encara sento bromes masclistes, comentaris grassofòbics i etiquetes homòfobes en petit comitè. I no són homes desconeguts, són aquells als qui alguna vegada hem sentit dir que ara tenen por de petonejar a dones, que es pregunten quin futur els espera als seus fills mascles, que hauran d’anar amb un contracte firmat per mantenir relacions sexuals, o que temen que els denunciïn per fotre’ls si un dia no estan a l’altura al llit.

“Potser alguns creuen que la seva canalla no patiran pressió estètica, ni patiran abusos sexuals ni de poder, perquè ells mateixos els neguen i ni veuen la prevenció necessària.”

Tots ens posem les mans al cap amb aquesta publicació de dades, però si s’organitza un taller educatiu de sexualitat per a criatures amb perspectiva de gènere i des de la diversitat i el consentiment, només hi participa la meitat de la classe. Potser alguns creuen que la seva canalla no patiran pressió estètica, ni patiran abusos sexuals ni de poder, perquè ells mateixos els neguen i ni veuen la prevenció necessària. Aquests són els primers d’admetre a porta tancada que els posen calents les proclames dels partits d’ultradreta, i quan surten a la llum notícies esgarrifoses sobre violacions, no pensaran en els cursos que no van fer els seus fills mascles sobre el consentiment, sinó que culparan a la immigració o als invents de les feministes. El taller de sexualitat d’aquesta setmana, que era obert a tothom i on, repeteixo, només hi havia la meitat de la classe, no es va fer ni en horari escolar ni a dins del centre, perquè encara hi ha moltes direccions de centres que creuen que no són informacions d’interès. Els nous currículums educatius ja inclouen educació sexual a les aules, només cal posar-se les piles o deixar pas a qui cregui en aquests projectes com a part de l’educació general.

Si no voleu, no aneu a cursos de sexualitat, però després no us alarmeu amb enquestes ni ompliu la cronologia de les vostres xarxes amb indignació i retuits. I que tampoc us entrin les presses quan es convoquin les eleccions, ni us enfadeu amb tot aquest jovent negacionista. Continueu pensant que el feminisme és una amenaça pels vostres fills mascles, però un dia, sense adonar-vos-en, la vostra canalla tindrà quinze anys, i portaran pantalons de color crema, un plomí blau marí i el serrell aixecat. I llavors ja serà massa tard.