Els Narradors Centrals no volem ser perifèrics

Fa uns dies hi va haver una conxorxa cultural al centre del país. Vora una vintena de narradors i narradores provinents del Berguedà, el Bages, el Moianès, el Solsonès, Osona i l’Anoia vam recórrer Manresa al ritme de la lectura de trenta-tres textos situats a la capital de Bages, escrits per vint-i-tres autors, clàssics com Jacint Verdaguer , J.V. Foix i Josep Pla, però també —i sobretot— manresans de diferents èpoques, des de Joaquim Amat-Piniella fins a Genís Sinca.

Organitzada per Òmnium Bages i coordinada pels escriptors Llorenç Capdevila i Jordi Estrada, la ruta va tornar a donar veu i vida a una part del patrimoni literari de la Catalunya Central, segons com es miri, ben poc visible i la menys central. I ho va fer en tot moment amb la complicitat de situar els participants en l’escenari real que va inspirar els textos que escoltàvem a través de les veus dels mateixos coordinadors de la passejada literària i també del Jaume Huch, narrador central com tots els presents. Des de les arrels dels plataners del Passeig Pere III fins al capdamunt de la Creu de la Culla. Amb la lectura d’uns fragments que en aquell matí de dissabte engegaven en orris el brogit d’una capital de comarca entregada als materialismes quotidians i amb el descobriment d’una singular geografia literària.

Érem la Marila Pons, el Josep Maria Solà, la Montserrat Vilarmau, el Pere Joan Cardona, la Imma Cortina, el Lluís Cerarols, la Beatrice Nyffenegger, la Pilar Duocastella, els tres lectors entusiastes i jo mateix. Des del pati del Teatre Kursaal —que es va omplir amb fragments d’obres de Vicent Prat, Joaquim Amat-Piniella, Tomàs Cabot i Genís Cinca—, fins al Casino on ens va rebre la memòria perenne de l’autor de K.L.Reich, referent de les lletres manresanes i icona de la lluita contra diversos feixismes. Des de la plaça de Sant Domènec, amb textos de la Teresa Franquesa i de la Pilar Parcerisas fins al carrer de la Mel on va guanyar relleu el mural que reprodueix un dels poemes de Gabriel Mora i Arana. I no gaire lluny dels Quatre Cantons, petita cruïlla manresana que es va omplir de textos de la mateixa Pilar Parcerisas i del Jaume Serra Fontelles. A la plaça de l’Om es va llegir una de les Ombres al Calidoscopi que Amat-Piniella va dedicar al farmacèutic Antoni Esteve. I també un dels Retalls de Lluís Calderer a propòsit de “la noia més tocada de Manresa que seu invariablement en el seu lloc”. La caminada entusiasta va arribar després a la plaça de l’Ajuntament, aquell dia lluïda amb textos de Felip Greugés, Manel Quinto i amb un colpidor fragment del llibre Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula del Climent Forner. Després vam fer cap als jardins de la Seu, per on es va esplaiar una acurada selecció de textos de Lluís Calderer, Josep Pla, Pin i Soler i Josep Junyent. Tot seguit vam canviar de turó i vam guanyar la perspectiva general de la ciutat des de la cova de sant Ignasi mentre escoltàvem Josep Pla, Ferran Puigdellívol, Vicenç Prat, el Baró de Maldà i Josep Maria de Sagarra. Finalment vam fer cap als peus de la Creu de la Culla. Hi vam escoltar el poema que Jacint Verdaguer va dedicar a l’indret i que es reprodueix des de fa vint anys en una de les parets. També una prosa de J.V. Foix, diversos haikús de Josep Fàbrega, un fragment de la novel·la Serrallonga de Llorenç Capdevila i una de les disseccions més crues i crítiques de Manresa que va sortir de l’esmolada ploma del Josep Maria Planes. Com que el vi fa sang i la caminada obre la gana, la trobada literària va acabar amb un dinar en un restaurant de Callús on s’afegiren entre d’altres l’Anna Camps, el David Clusellas, el Jordi Cussà i el Xavier Campillo.

El col·lectiu Narradors Centrals, que ja ha tret al mercat dos reculls de narracions publicats per Edicions de l’Albí: De tot cor (2012) i Tot és possible (2014), aquest darrer amb un total de quaranta-tres veus narratives, va néixer amb la voluntat de compartir espais i experiències creatives i de reivindicar l’existència i la trajectòria de les veus literàries que l’integren. Acabem de presentar en societat la imatge de la identitat conjunta —el logotip elaborat pel dissenyador Jordi Mestres—, hem dut a terme diverses accions culturals al territori i volem continuar sumant complicitats per fer-nos més visibles en el panorama de les lletres catalanes. La ruta literària per Manresa es va sumar a les iniciatives amb les quals pretenem posar llum sobre l’ombra injusta que amaga algunes veus literàries de les comarques centrals del país —com Alexandre de Riquer a Calaf o Ramon Vinyes a Berga. Temps al temps, perquè som una bona colla d’indeturables.