El passat, refugi i trampa

Edicions de 1984 publica ‘El passat’, de Tessa Hadley, amb traducció de Núria Busquet Molist

El passat (Edicions de 1984) de l’escriptora britànica Tessa Hadley relata la convivència d’una família que es retroba, com cada any, a l’antiga casa familiar a l’oest d’Anglaterra per passar les vacances d’estiu. Després d’haver escrit Clever girl (2013), una novel·la centrada en la vida d’un sol personatge, Hadley va sentir la necessitat d’explorar al detall els llaços entre germans i la complexa relació entre ells. «L’amor fraternal és un tema fascinant i molt ric. A un germà el coneixes com a ningú altre, comparteixes amb ell la infància amb una intensitat incomparable i vius tant allò positiu com negatiu: les enveges, la competitivitat, les tensions familiars… », diu Hadley.

Tessa Hadley a Barcelona © Marina Miguel
Tessa Hadley a Barcelona © Marina Miguel

L’autora anglesa, que va publicar el seu primer llibre als quaranta-sis anys, confessa que tot i perseverar en l’escriptura es va adonar que durant tots aquells anys el que havia fet era imitar: «Vaig sentir molta satisfacció quan, a la fi, vaig trobar-me a mi mateixa en l’escriptura i vaig poder sentir-me a casa quan escrivia». Com a escriptora, explica que té dues famílies literàries: «la dels llibres que m’han fet i acompanyat al llarg de la meva vida i la dels autors que han impactat la meva narrativa ». En aquesta segona inclou a Alice Munro com una de les autores que li van obrir la porta per a escriure sobre allò quotidià i encara així descobrir els misteris de la vida; i a Elizabeth Bowen, a qui sempre té present quan escriu i qui l’empeny a treballar i desenvolupar cada frase.

El llibre destaca per la forta presència de dones, de fet són tres germanes i un germà. Fins i tot l’absència de la mare, ja morta, es fa present constantment a  través de la memòria de les filles. Hadley explica que ella coneix millor les dones i, per això, li és més fàcil escriure sobre elles. Així, s’inscriu dins la tradició anglesa de dones portadores i transmissores d’històries: «el rol tradicional de les dones ha estat sentir i reflexionar sobre allò que passava a les seves vides, mentre els homes eren fora». Això es veu reflectit en aquesta novel·la, en què les figures masculines reneguen del seu passat i eviten enfrontar-se a les emocions que aquest desperta, mentre que les germanes volen reviure tot allò que van sentir durant la seva infància.

El passat és una novel·la coral, un retrat familiar narrat des de diferents punts de vista on cada una de les veus aporta un angle nou que enriqueix el conjunt

Al llarg de tota la novel·la el passat és un dels grans protagonistes de la història. Hadley explica que en el procés d’escriptura va tenir la sensació que l’argument s’estava quedant pla. Així, va donar-se la llicència de fer un salt al passat, trenta-cinc anys abans: «Volia mostrar la casa quan els protagonistes vivien allà d’infants,  així com la fortalesa de la mare i els canvis en les relacions entre els germans amb el pas dels anys». La possibilitat de tenir dos temps diferents en paral·lel, que només permet la ficció, va ser una experiència molt alliberadora, que li va permetre que el projecte no es quedés estancat. D’aquesta manera, Hadley dota de diferents capes psicològiques els personatges, deixant entreveure les tensions, jerarquies i dependències entre els germans i permetent que el lector conegui l’arc personal de cadascun d’ells.

Tot i que Hadley confessa que li agrada tenir un pla d’escriptura i una percepció de cap a on està avançant, sempre es dona la llibertat d’experimentar, per tal que el procés creatiu no esdevingui un càstig. Per ella «de vegades el millor pla ve de la mà de la intuïció i del somieig». A més, l’autora introdueix a personatges externs a la família i a l’entorn, com la nova parella del germà, per tal de confrontar i qüestionar les creences i vivències familiars. Per a Hadley,  és la seva manera de disculpar-se i de combatre el localisme de la novel·la i així dotar-la de senyals del món sencer.

El passat és una novel·la coral, un retrat familiar narrat des de diferents punts de vista on cada una de les veus aporta un angle nou que enriqueix el conjunt mentre el lector va desvelant amb gust petits secrets i rumors familiars a mesura que s’hi endinsa.  

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació