Editora, què és això?

Habitem un món petit, excessivament petit. Un món endogàmic on tots ens coneixem o coneixem algú que coneix algú altre, on sempre ens trobem els mateixos en els mateixos llocs. Aquest espai on ens trobem còmodes i compresos i que gira al voltant del llibre. Però qui ens coneix fora del nostre palau de vidre? Qui sap què fem o com ho fem?

S’han publicat desenes o potser centenars d’escrits sobre l’ofici d’editor —en alguns casos elevant-lo, en d’altres enfonsant-lo—, però desenganyem-nos: només els hem llegit els editors. No intentis explicar a un forà que ets editora, perquè després d’algun tipus d’interjecció t’etzibarà un “i això què és?”.

L’engranatge que suposa la creació d’un llibre és tot un procés desconegut per la gran majoria dels mortals d’aquest país. Totes les petites peces treballem a l’ombra perquè simplement sembli que els llibres han nascut d’un capoll al prestatge d’una llibreria.

Confosos sovint amb els autors, som una entitat difusa fora dels paràmetres de l’estructura mental de la majoria de gent. Un nen normal de gran voldrà ser bomber, cantant o astronauta, però no editor. No sap que existim perquè ni tant sols sortim en els llibres de text que nosaltres mateixos fem.

Però fem una feina important. Destriem el gra de la palla, arreglem, donem forma i servim una bona idea amb un llaç bonic. A vegades l’encertem i altres vegades ens equivoquem, però ningú no ens pot retreure que no ho fem amb il·lusió. I al nostre costat, totes les altres baules de la cadena, totes igual d’importants i igual d’invisibles: els traductors, els correctors, els redactors, els maquetistes, els caps de comunicació…

Els autors confien en la nostra feina i junts creem lliurepensadors, eduquem o simplement entretenim. Tant és en quin suport i en quanta quantitat, és inconcebible la vida d’una persona sense algun llibre i nosaltres hi estem darrere.

En aquests temps que corren, amb les noves tecnologies, amb l’autoedició, reivindiquem-nos més que mai. Perquè val la pena, perquè em nego a acceptar que el nostre producte és com qualsevol altre, perquè la nostra feina té sentit. Això sí, no li pregunteu a mon pare què faig, encara no ho té clar.