Dune. Decisions lingüístiques

Les editorials Mai Més i Raig Verd s’han unit per fer arribar Dune a les llibreries catalanes. Es tracta del primer llibre d’un cicle que ha estat considerada com una de les millors obres de ciència-ficció de tots els temps i que fa temps que estava descatalogat a casa nostra. Els dos segells l’han recuperat amb una edició doble: han imprès alhora una edició limitada de 1900 exemplars en tapa dura i amb il·lustracions de Ricard Efa i una altra en rústica de 2100 il·lustrada per Maria Picassó. La traducció es basa en la que Manuel de Seabra signava per Edicions del Pleniluni l’any 1989, però els nous editors de la novel·la han decidit adaptar-la i revisar el vocabulari del món de Frank Herbert. En aquest article, Raig Verd i Mai Més expliquen les decisions lingüístiques que han pres.

Il·lustració de Ricard Efa per la coberta de l’edició limitada de ‘Dune’ (Raig Verd i Mai Més)

Hem de dir que ens agrada compartir certes decisions editorials amb vosaltres. Els debats, les converses entre editors, surten al carrer i prenen noves formes quan les podem compartir. Compartim les decisions més destacades, (i algunes de les més difícils!) que hem pres en l’elaboració d’aquesta edició de Dune. Volem agrair les facilitats i confiança que ens ha donat l’hereva de Manuel de Seabra, Vimala Devi, en l’execució d’aquesta feina.

Tractaments

Una de les coses que ens amoïnava en la lectura de Dune era certa inconsistència en els tractaments entre personatges. L’anglès no té marques com el català i aquest és un llibre que demana certa adaptació a la llengua d’arribada. Pensem també que quan es va publicar Dune, no tenien les eines d’escriptura i correcció que tenim ara, ni es podia anar cercant en un text amb la facilitat que ho fem ara. Vam haver de prendre algunes decisions per donar més versemblança al relat:

Paul i Jessica: fill i mare es tractaran de tu, per familiaritat.

Paul al Duc, al Duc, el seu fill, el tractarà de vós. El Duc demana aquest tracte per la distància que imposa també de cara a tercers. En canvi, el Duc tractarà de tu al fill.

La Cort Atreides es tractaran tots entre ells de vós. El Duc alimenta una relació de respecte i companyonia entre els seus membres. En canvi a la Cort Harkonnen tots tracten de vós al Baró i el Baró… bé, el Baró respecta molt poques persones en el món, com ja veurem.

El Duc tractarà de vós a tothom, com dèiem, demana i ofereix respecte… menys al Baró Harkonnen. Les dues úniques persones que tractaran en tot el llibre al Baró de tu són el Duc i la Jessica.

I… què passa amb els frémens? Les seves relacions són ben diferents. Els primers xocs culturals amb els frémens ens fan entendre que el Duc sent com una falta de respecte la forma en què li dirigeixen la paraula. Una escena molt impactant és la trobada amb l’Stilgar. Això ens va fer pensar que el tracte de tu seria el que objectivament podia marcar una diferència més clara respecte a com funciona la Cort Atreides.

I amb en Kynes i la Mapes? Són frémens, però fan servir el tracte de vós perquè estan habituats a tractar amb la Cort.

Altres (amb petit spoiler)

Bé, aquestes són només algunes de les decisions que hem pres en aquest sentit. També trobareu que la primera vegada que surt el nom de Liet, no porta pronom. Bé, això és perquè forma part de la confusió del Hawat que transmet la informació que li ha arribat.

«Totes semblen ser lleials a algú anomenat Liet.
—Això és nou —va dir en Leto.
—Puc estar equivocat, senyor. Hi ha indicis que aquest Liet pot ser una deïtat local.»

«I més endavant, una conversa amb en Hawat:

—La resposta a aquesta pregunta —va dir en Hawat—, és sempre: «Liet ho sap».
—«Déu ho sap», oi? —va murmurar en Leto.»

Ens va semblar que si posàvem el pronom aquí, donàvem una idea equivocada del que Hawat vol dir al Duc. Encara que els frémens diguéssin «En Liet ho sap», Hawat no transmet paraula per paraula el que diuen, sinó el que ell n’interpreta. I d’aquí la falta de pronom. Un déu no porta pronom, en català.