Corto Maltès a l’Europa d’entreguerres

Quan fa set anys es va anunciar que Corto Maltès, el mític personatge creat per Hugo Pratt, viuria noves aventures de la mà del tàndem format pel català Rubén Pellejero i el madrileny Juan Díaz Canales, molta gent va posar el crit al cel davant d’una nova blasfèmia (una altra!) en el món comicaire: després d’Astèrix, Lucky Luke o Els barrufets, un altre personatge clàssic sobrevivia al seu autor per viure noves aventures pel seu compte. L’escepticisme va envair més d’un lector: de debò que aquests dos autors havien de fer reviure aquest aventurer filòsof, fill d’una gitana espanyola i d’un mariner de Cornualles, caçador de tresors, observador moltes vegades de la història més que no pas actor? Avui en dia, però, pocs dubten que el repte ha estat superat amb nota. I el quart àlbum que signen Díaz Canales i Pellejero, Nocturn berlinès, que Norma Editorial acaba de publicar en català, no fa sinó confirmar aquesta impressió. 

Nocturn berlinès destaca per múltiples motius respecte als tres àlbums precedents signats fins ara per Díaz Canales i Pellejero. D’una banda, aquests àlbums transcorrien en els paisatges salvatges d’Alaska, el continent africà i el Pacífic. Eren, en certa manera, aventura en estat pur. L’acció de Nocturn berlinès, en canvi, transcorre el 1924 en l’Europa d’entreguerres, concretament, en dues de les ciutats que tindran un paper més rellevant en els anys que seguiran: Berlín i Praga. Corto Maltès, per tant, es troba de nou en l’epicentre de la política mundial.

Els anys vint són temps de disbauxa i alegria a Berlín. Tot hi està permès. Hi veiem homes vestits de dones, escenes de cabaret, Corto fent de dimoni en una pel·lícula expressionista… Fins i tot ensenya (per primera vegada!) el cul. Ara bé, enmig d’aquesta aparent despreocupació, passen coses que no són tan agradables. Un antic conegut de Corto, el professor txec Jeremies Steiner, és considerat mort per la policia. Però el seu cos no ha aparegut. I com que la policia no sembla disposada a moure ni un dit per trobar-lo (per què s’hauria de preocupar per un jueu mort?), el propi Corto iniciarà una investigació que el durà a topar amb l’altra cara de Berlín:  les conxorxes, els enfrontaments entre bàndols polítics i la incipient puixança del feixisme. 

Rubén Pellejero, per la seva banda, aconsegueix plasmar tots aquests ambients a la perfecció. Com ell mateix ha dit més d’un cop, a aquest dibuixant li agrada “la taca”, és a dir, allunyar-se de la línia clara d’Hergé i omplir de negre les seves pàgines per caracteritzar personatges i plasmar ambients. Les escenes de nit de Nocturn berlinès li permeten jugar-hi a fons i Pellejero se’n surt amb nota. Si a les tres altres històries de Corto que havia dibuixat fins ara hi havia un predomini de les escenes diürnes o amb molt de blanc (ja sigui pel sol dels tròpics o per la neu d’Alaska), aquí Pellejero retrata un Berlín i una Praga foscos, plens de rostres invisibles, amb moltes ombres, amb molta ratlla, talment una pel·lícula expressionista alemanya de l’època. El temps de la llum i l’optimisme s’acaba, semblen dir-nos. Arriba l’hora de la foscor… 

Nocturn berlinès és una història complexa. Sí, és un còmic d’aventures (i tant!) però també un thriller en tota regla (qui ha matat Steiner?) i una història política que serveix per reflexionar sobre alguns dels vells fantasmes que crèiem ja oblidats però que a poc a poc van ressorgint a l’Europa d’avui. A la primera pàgina, mentre veiem un actor interpretant el paper d’Adolf Hitler a la presó (recordem que el 1923 va ser detingut i empresonat per intentar enderrocar el govern de la República sorgit de la Primera Guerra Mundial), una veu en off ens diu: “L’important perquè uns història perduri no són els personatges ni la trama, sinó la memòria. Sense memòria, les històries es perden. Les persones sense memòria són vasos buits”. I, per intentar que la memòria perduri, Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero acaben de publicar aquest excel·lent Nocturn berlinès.