Celebrant el llegat de Rodoreda

L’Ateneu ens proposa una celebració del llegat d’una de les escriptores més vives de la nostra tradició literària. Mercè Rodoreda té lectors que la llegeixen per plaer, crítics que la interpreten, podcasters que exploren el seu univers i biògrafes que ressegueixen la relació entre vida i obra. Si l’any passat es va publicar Retrat de Rodoreda (Empúries) de Mercè Ibarz i enguany s’ha publicat Anys de barbàrie de Carme Arnau, sobre l’etapa de guerra i exili, i tot just ara un retrat biogràfic de Marina Porras, titulat Al mig de la vida, jo (Bruguera), una biografia de Mercè Rodoreda que s’acompanya d’unes il·lustracions de Elisa Munsó.

Porras participa a l’acte de dimarts a l’Ateneu amb una conferència sobre la vida de Rodoreda arran de la publicació d’aquesta biografia il·lustrada que li va encarregar Isabel Sbert, editora de Bruguera. Porras ha volgut aproximar-se a la figura de Rodoreda des d’un angle no acadèmic, procurant donar veu a l’autora s citant cartes o entrevistes. Porras explora el joc que Rodoreda fa amb la màscara que es va construir a l’hora de projectar la seva imatge pública. La secció de literatura de l’Ateneu, formada per gent jove i activa, ha acollit aquest homenatge que també inclou l’actuació del duet L’Arannà.

L’Arannà está format per la Lara Magrinyà Martínez i l’Anna Sala Alsina. Van fer la carrera a l’ESMUC i ara estrenen el seu primer disc, La Salamandra, format per cançons insiprades en contes de Mercè Rodoreda. A l’Ateneu dimarts presentaran cinc cançons d’aquest futur disc com La flor negra, La flor boja, El poble de vidre, La meva Cristina o La Salamandra… “Aquestes cançons van des de la música pràcticament ballable de ‘La flor boja’ fins a la més intimista de ‘La meva Cristina’, diu Anna Sala.

“Rodoreda es va morir just fa quaranta anys i és una escriptora tan gran que ens estranya que no hi hagi més adaptacions dels seus contes. Ella mateixa era molt pluridisciplinar, pintava, feia poesia, era una enamorada del cine… Els seus textos són tan potents que els agafis per on els agafis són inspiradors. Fa servir a més un català molt actual, molt net, i els temes que toca també estan a l’ordre del dia: l’amor, la violència, els maltractaments, la feminitat… És una escriptora tan universal que és vigent a tot arreu i en qualsevol temps”, diu Lara Magrinyà. 

“Volem que sigui més coneguda i la música és una manera ideal de divulgar-la. La música a més ja és en si mateixa una interpretación”, diu Anna Sala. “Nosaltres volem interpretar Mercè Rodoreda des de la nostra generació, des de la novetat d’un punt de vista musical i de la veu cantada”, afegeix Lara Magrinyà. A Rodoreda se l’ha portat poques vegades a la cançó. I al mateix temps que l’Arannà porta Rodoreda a la cançó també porta la cançó catalana a Rodoreda, amb tota la seva tradició, des de la Maria del Mar Bonet fins a Rosalia, però passant també per Bjork i l’electrònica.

L’Anna i la Lara han cos a uns contes que amb la música agafen una llum nova. Els interpreten des de gèneres musicals diferents, també, des de la tradició del jazz a la música sudamericana i la música electrònica, sempre basant-se en la cançó, amb un respecte màxim per la paraula i la interpretació.

“Són cançons emocionants, almenys per nosaltres! Treuen de dintre sentiments molt profunds, molt difícils d’arribar-hi, i hem procurat estar a la seva altura i sobretot de treure Rodoreda dels clixés fàcils de les flors i les històries d’amor”, diu Lara Magrinyà. I l’Anna afegeix: “Sí, flors i amor, però quines flors i quin amor més durs! Rodoreda és molt radical, esperem que la nostra interpretació també ho sigui! Hi hem posat tota la nostra experiència, fa dos anys que estem treballant-hi i esperem aportar una llum nova!”.