Una esperança infinita

A la mare

La força de la no-violència (Tigre de Paper), darrer llibre traduït al català de Judith Butler, XXXIII Premi Catalunya anunciat fa pocs dies, s’obre amb tres citacions, una de Mahatma Gandhi, una altra d’Angela Davis i una tercera de Martin Luther King Jr. extreta del darrer capítol de La força d’estimar, que en la versió completa que l’editorial Proa va publicar per primer cop el 1967 diu així: “en els nostres temps de vehicles espaials i projectils balístics dirigits, l’elecció és o bé la no-violència o la no-existència”. Poc després, mentre va tombant alguns dels prejudicis més comuns contra la no-violència, Butler torna a citar King en una nota a peu de pàgina en la qual descriu la no-violència com una “arma”, un “mètode” i una forma de “resistència” que descansa en una fe inamovible en el futur, és a dir, en una aposta segura perquè realment n’hi hagi, de futur.

Que Butler hagi dedicat tot un llibre a la no-violència diu molt de l’esgotament històric en el qual ens trobem –a les portes d’un nou conflicte militar a Ucraïna?– i també de l’actualitat de figures com Gandhi, Thoreau o el mateix M.L.K., que als anys 60 escrivia: “amics, hem seguit massa temps el camí que s’anomena pràctic i ens ha portat inexorablement a un desordre més gran i al caos.” Una cosa és el sentit pràctic i una altra la pressa, mala consellera. Del que aquí tractem no és d’un idealisme sense sentit pràctic, sinó d’un realisme pragmàtic. El pragmatisme polític no està renyit amb el llarg termini, encara que això pugui semblar una paradoxa i que costi tant d’entendre. Com mai abans, vivim en temps ràpids i socialment la lentitud provoca una confusió mental d’alta intensitat.

Ja en l’apartat introductori del seu llibre, Butler destaca que la no-violència ha de ser entesa menys com una posició moral –no és bonisme– que com una pràctica social i política concertada, una forma de resistència a les formes sistèmiques de destrucció, compromesa amb la construcció continuada del món a través del reconeixement de la interdependència global i segons els objectius de lliberat i igualtat econòmica, política i social. Des de la seva perspectiva cristiana, M.L.K., per al qual Jesús és l’inconformista ètic més intens de la història, “només per una transformació espiritual interna adquirim la força per a combatre vigorosament els mals del món amb esperit humil i amorós. L’inconformista transformat no cedeix a la mena de paciència passiva que és excusa per a no fer res. I la seva mateixa transformació el redimeix de dir paraules irresponsables, que separen sense reconciliar, i de judicis apressats que són impenetrables a la necessitat del progrés social. Reconeix que el canvi social no vindrà de cop i volta, però treballa com si fos una possibilitat imminent”. Luther King reconeixia, amb la força que li atorgava l’experiència personal, que el camí d’emancipació que ell indicava era costós, no estava exempt de sofriment i comportava, per exemple, “que una filla, una nena de sis anys, us pregunti: ‘papà, ¿per què has d’anar tan sovint a la presó?’”.

Martin Luther King Jr. va ser hereu directe dels primers cristians, d’allò que a vegades s’anomena Església primitiva i que, com s’ha fet notar, tanta influència està tenint en part de la filosofia política actual, vegis si més no el cas de Butler com a exemple paradigmàtic. Aquells primers cristians que “quan entraven en una ciutat, l’estructura del poder tentinejava. El nou evangeli portava l’escalf refrescant de la primavera als homes les vides dels quals s’havien endurit pel llarg hivern del tradicionalisme. Instava els homes a revoltar-se contra antics sistemes d’injustícia i decrèpites estructures d’immoralitat” (cursiva meva).

Martin Luther King Jr. va ser hereu directe d’allò que a vegades s’anomena Església primitiva i que tanta influència està tenint en part de la filosofia política actual com la de Judith Butler

Hi va haver un temps en el qual el cristianisme era contracultura, però el missatge fonamental de Jesús –estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat– continua sent avui tan incomprès i revolucionari com ho va ser el primer dia. Pere Casaldàliga també va ser un hereu directe d’aquells primers cristians i, com M.L.K., no és casual que sigui admirat tant per aquells que s’autodenominen creients, com pels que es diuen agnòstics o ateus. L’americà, citant Lluc, “el Regne de Déu és enmig de vosaltres”, sabia tan bé com el català que, traduït en termes seglars, això vol dir que quan actuem junts a favor de la pau i de la justícia social, allà, entre nosaltres, hi regna la llibertat. Acceptació d’un desencís finit aferrat a una esperança infinita: la dimensió espiritual, potència i projecció d’algunes personalitats rau en el fet que el seu missatge, encarnat en el seu exemple vital, és capaç d’unir per a fer entrar en diàleg espiritualitats de tipus religiós i de tipus laic. Saber-ho aprofitar és ja una qüestió d’intel·ligència, el desenvolupament de la qual era per a King la nostra responsabilitat moral.

Quan era molt petit, a la televisió en blanc i negre que hi havia al menjador de casa, un vespre van presentar-hi una pel·lícula o un documental, no ho recordo ben bé, sobre l’assassinat de Martin Luther King Jr. i la meva mare em va dir “seu aquí que t’explicaré una mica de què va tot això”. Ara que ella ja no hi és he volgut retre-li un homenatge, i de passada fer-me’l a mi també, llegint aquest bell i gran llibre, La força d’estimar, que sempre va estar entre nosaltres, que jo vaig obrir moltes vegades però que mai no m’havia decidit a dedicar-li el temps necessari. A la pàgina 47 hi ha un senyal fet per ella on s’hi llegeix: “Un home no es mesura, en definitiva, pel lloc que ocupa en els moments de confort i de comoditat, sinó pel que ocupa en temps de prova i d’adversitat. El veritable proïsme posarà en perill la seva situació, el seu prestigi i fins la seva vida pel bé dels altres. En les valls perilloses i els camins exposats, aixecarà el seu germà maltractat i colpejat cap a una vida més alta i més noble”.

Que algun dia pugui arribar a ser digne hereu del mestratge moral i espiritual que ella em va deixar…