Propostes per a un futur incert

La revista Barcelona Metròpolis d’octubre destil·la algunes de les idees que es podran escoltar de l’11 al 16 d’octubre a diferents espais de Barcelona. La crisi inevitablement hi serà present. És una paraula tant emprada com desgastada. Tanmateix, arran de terra, se’n perceben les conseqüències. Aturar-se per a pensar és una acció necessària i esperançadora per si mateixa. La periodista i directora de la revista, Milagors Pérez Oliva, encapçala amb aquestes reflexions la publicació. El futur no està escrit: l’acció, el compromís i la mirada són decisius.

Podem llegir una transcripció d’una conversa entre Peter Singer i Yuval Noah Harari, del Jerusalem Writer Festival: «A qui li importa aquest món? Sobre el poder de la responsabilitat». Ambdós pensadors es fixen en la llibertat individual de manera ampliada, no només considerat que és la part d’un col·lectiu humà, són d’un tot universal. En altres paraules, incorporen l’atenció i el respecte envers les altres espècies i el planeta. Vetllar per aquest equilibri és una qüestió de poder, comunitat, coneixement i intel·ligència. Per Singer i Harari, cal mantenir-se compromès amb els altres i amb el món, per evitar mals majors i forjar un horitzó de confiança.

L’asturià Pedro Olalla és filòsof i hel·lenista. A «La irrellevància de la veritat» posa de manifest que els discursos populistes (que, a grans trets, construeixen un nosaltres a través de la confrontació contra uns altres) tenen més interès en la persuasió que en la veritat. Per l’autor, hi ha el risc que els «relats oficials» perdin el seu compromís amb la veritat i aquesta noció esdevingui irrellevant. El poder ja no és una qüestió de nombre o de força, sinó de discurs. Pesa més l’oratòria i l’agenda mediàtica que l’atenció a la desigualtat.

Chantal Mouffe visitarà Barcelona aquest octubre per participar a la Biennal. La filòsofa i politòloga belga ha escrit l’article «Quin és el futur de la política democràtica», on resumeix la seva proposta d’enfortiment de la democràcia mitjançant un nou populisme pilotat per les esquerres. Cal que els partits progressistes també es responsabilitzin de les demandes socials que alimenten a l’extrema dreta. No n’hi ha prou només en assenyalar-les, segons Mouffe s’hi ha de donar una alternativa. L’horitzó, si no, és el feixisme, o bé una democràcia debilitada, entregada sense alternativa al neoliberalisme. El populisme d’esquerres que proposa haurà de tractar necessàriament amb els interessos econòmics i teixir aliances amb moviments socials feministes, ecologistes i antiracistes.

La politòloga Cristina Monge i el catedràtic de ciència polític Manuel Arias Maldonado aprofundiran en els problemes del sistema democràtic. Monge, a l’article «La nostra crisi de la democràcia», investigarà com enfortir-la. La crisi, que és un concepte que li és propi, també pot ser font d’oportunitat i progrés. El nostre segle es troba en una cruïlla, perquè ha vist com es reduïen qualitativament i quantitativa les democràcies del món, en un moment de reptes globals i complexos. Arias Maldonado, per la seva banda, escriu «Democràcia, sobirania i territori: quadrant el cercle», on problematitza la noció de sobirania. La possessió del poder públic que els ciutadans traslladaven a organismes de representació, com els parlaments, ja no és vàlida. La dimensió supraestatal és determinant: les institucions sobiranes són limitades a orientar-se i protegir-se de les exigències exteriors.

Aquest número de Barcelona Metròpolis també inclou articles sobre els efectes de l’agressiu i contaminant sistema capitalista. Hi podem llegir l’article del científic i divulgador Antonio Turiel a «Menys quan més calia: la crisi energètica», un repàs pels enormes reptes pendents de les polítiques ambientals, industrials i urbanes. L’escriptora Layla Martínez ho observarà des d’una altra perspectiva a «Ok, doomer. Ansietat climàtica i imaginaris del col·lapse». Considerarà la por com la conseqüència més directa i perillosa de la crisi climàtica, perquè paralitza. Tothom té por, però no en podem fer una postura política. Martínez analitza com aquesta emoció està molt contaminada pels comportaments masculins i masclistes. Compartir la por, convertir-la en lluita col·lectiva, és una de les vies per a la transformació i l’esperança.

El periodista Gabi Martínez introduirà la reflexió animalista a «Animals a la ciutat, vull que hi siguin?». Pararà de com forma part de la lluita contra el canvi climàtic fer dels llocs on vivim espais més habitables també per a altres espècies, sense que això vagi en detriment de la seguretat o la higiene. Es tracta d’una realfabetització climàtica, de tornar a aprendre a conviure i relacionar-se amb la natura de manera respectuosa i saludable.

Amb la professora de dret Katharina Pistor i la periodista Karma Peiró, finalment, la revista ens convida a reflexionar sobre les ciutats que venen. Pisto es pregunta «Qui escriu les regles del joc capitalista?» per a indicar com n’és de rellevant l’organització dels grups socials al voltant de l’economia. Peiró, per la seva banda, a «Ciutats intel·ligents, sostenibles i ètiques», proposa acostar-nos a la vida urbana amb una intel·ligència artificial desitjablement ètica i humanista. Aquesta és la nova revolució industrial, la que lligarà sostenibilitat econòmica, economia global, seguretat energètica i canvi climàtic, sota el marc de les tecnologies de la informació i la comunicació.

El número 124 de Barcelona Metròpolis també incorpora una interessant entrevista de la periodista Imma Merino a la cineasta Carla Simón, al voltant d’Alcarràs i la manera com s’aproxima al món rural i familiar. Albert Cuesta i Micke Blackman parlaran del motor tecnològic i audiovisual de Barcelona. I al final, uns Plecs de cultura:  el Saló del Manga, un entrevista al col·leccionista Antoni Vila Casas, reflexions sobre el teixit cultural i comentaris sobre llibres i exposicions. Una revista per a llegir i pensar-ho tot.