Per què Núvol?

Durant els set anys que vaig treballar a Núvol, amb els meus companys ens fèiem sovint aquesta pregunta: per què valia la pena el projecte? Què ens hi mantenia lligats? Per quin motiu treballàvem allà i no en un altre mitjà? No era per les visites dels nostres articles, potencialment inferiors a les d’un gran diari; tampoc per les condicions materials, en una oficina que era un pis reconvertit i ple a vessar de llibres, amb encant, però no sempre pràctic; no érem allà tampoc per l’horari o pels diners, malgrat el gran l’esforç que hi havia darrere perquè tot funcionés. La conclusió, al final, sempre acabava sent la mateixa: Núvol era un espai de llibertat.

Em permetreu que parli en passat perquè jo ja no hi treballo, encara que crec fermament que tot el que dic es pot aplicar al present. Tampoc serà aquest l’espai on reflexionaré sobre les condicions laborals que haurien de tenir els cada cop més minoritaris periodistes culturals, ni explicaré com en els seus inicis Núvol va encarnar la idea del periodisme participatiu, coincidint amb la crisi econòmica i la crisi dels mitjans en general; una idea que va quedar superada amb el pas dels anys, perquè el futur necessita estructures i les estructures requereixen professionalització.

Ja a la carrera, Núvol va ser el meu espai preferit d’entre tots els que podia triar per intentar viure del periodisme. Lluny de dogmatismes, a la redacció de Núvol (que sovint es podia estendre als bars de la ciutat) hi havia un entorn en el qual es podia parlar de tot, cosa que significa que es podia escriure de tot. Això no vol dir que tots els arguments fossin sempre bons, al contrari: vol dir que tots els arguments estaven sempre a prova. Fins i tot a prova pública, clar. Difícilment es podia tenir una millor escola, sempre en el marc de la font inesgotable de pensaments que suposa cobrir el món de la cultura.

Núvol està capitanejat per en Bernat Puigtobella. En Bernat és una bona persona. L’encerta i s’equivoca. No amaga res i convida tothom a taula. Treballa tot el dia i viu una mica més enllà que la resta. En Bernat confia que tothom acabarà entenent quin és el seu lloc. Per això Núvol és un canal obert per a les veus grans i joves del país. Si vols intentar-ho, intenta-ho. Però pren consciència del que fas i esforça-t’hi sense que ningú t’hagi de perseguir per fer-ho. Oferir un espai és sempre una provocació a mantenir-lo, i Núvol té molt d’això.

A en Bernat no li agradava que el definís com a “jefe”, perquè ell és un editor. I això marca un mitjà. Núvol és un gran compendi d’articles. Seleccionats, molts d’ells tenen una qualitat literària i reflexiva digna d’una cultura exigent. A Núvol, l’instint es barreja amb el desordre i qui escriu és perquè entén que no tindrà cap oportunitat igual. Tant el lletraferit com el visitant de museus (i tota la resta) trenquen l’estereotip purità amb què es defineix sovint la cultura i es permeten esprémer al màxim allò que han llegit o vist o sentit amb un llenguatge molt humà.

Núvol permet que en Joan converteixi les seves idees en paraules cada matí, que l’Oriol sigui el crític de teatre més estimat de Catalunya; que l’Agus aconsegueixi un to gamberro a les xarxes que no s’esperaria d’un mitjà cultural, o que la Laia acabi relligant-ho tot amb fotografies i dissenys de col·lecció. El valor de l’escriptura, la relació propera amb allò que s’explica, el punt d’humor i la bellesa, tot això fa Núvol. I en tot això hi ha risc.

No vull dir més noms, perquè me’n deixaria tants! La Carlota i en Jaume, que són imprescindibles, en Gerard, la Sandra, en Francesc… Núvol és un espai per a conrear l’amistat a través de múltiples mostres de paciència. Moltes de les persones que hi escriuen o que hi han escrit, podrien tenir perfectament un espai en qualsevol altre mitjà. I probablement alguns l’acabaran tenint, si no el tenen ja. Però saben que facin el que facin, la predisposició i el càlcul dels límits serà diferent, perquè enlloc podran tenir la poca pressió contextual que suposa escriure a Núvol, un espai molt més enllà de les batalles personals i curull d’idees.

Núvol és un espai de llibertat. T’ofereix camins en el desordre. Permet que t’endinsis en les ments i els cossos de les altres persones. Entén que no vulguis deure res a ningú, mentre això signifiqui que et fas responsable de tot el que dius. Probablement, jo el tinc idealitzat perquè hi he sigut molt feliç, però penso que si Núvol no hi fos, la cultura catalana no estaria completa. Que un projecte cultural com aquest duri 10 anys és un miracle. El celebro, i desitjo que per molts anys continuï enriquint el nostre entorn.

Per què Núvol? Per la generositat, que és el que ens fa lliures.