Mihael Kovač: “Un de cada cinc europeus és funcionalment analfabet”

Mihael Kovač és professor de la facultat de Biblioteconomia, Ciències de la Informació i Estudis del Llibre a la Universitat de Ljubljana. Kovač va presentar ahir, a la biblioteca Gabriel Ferraté de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Manifest de Ljubljana per la Lectura d’Alt Nivell (Higher Level Reading), publicat l’any passat en una col·laboració entre diversos països i institucions, i al qual s’ha adherit la UPC, en un esdeveniment dins del programa UPC Arts.

Intentava traçar així, la UPC, un pont entre les sovint segregades disciplines de les ciències i les humanitats. Van convocar-hi al seu rector Daniel Crespo, als vicerectors Anna Mujal, Jordi Ros i Jordi Llorca, que van compartir espai amb, entre d’altres, Joan Subirats, exministre d’Universitats, Montse Ayats, coordinadora del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, i Martina Massana, estudiant de la UPC i col·laboradora d’aquest mateix diari. Buscaven insistir en la importància de la lectura com a espai privilegiat de convivència entre diverses disciplines, importància sovint menystinguda al món de la ciència. 

Va esdevenir així l’esdeveniment un inesperat in memoriam al recentment difunt exrector de la UPC Gabriel Ferraté, a qui deu el nom la biblioteca on ens trobàvem, i que sempre havia insistit a reclamar la rellevància de la literatura. La biblioteca que porta el seu nom, de fet, està guarnida per la seva enorme col·lecció de poesia, de la que l’actriu Míriam Alemany ens va llegir una selecció de poemes, que va incloure autors catalans dels quals enguany se celebra el centenari, com Montserrat Vayreda, Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat Papasseit i Àngel Guimerà.

Com neix el Manifest de Ljubljana?

Volíem aprofitar el fet que Eslovènia havia sigut el país convidat a la Fira de Frankfurt de 2023 per fer un parell de reivindicacions. En primer lloc, vam decidir posar al centre de la fira la filosofia i la poesia, ja que som plenament conscients que el contacte que té el públic general amb Eslovènia és a través del nostre filòsof boig, l’Slavoj Žižek. En segon, vam voler cridar l’atenció sobre la pèrdua de capacitat lectora d’alt nivell, un problema que considerem essencial per entendre el nostre món contemporani, i, just abans de la Fira de Frankfurt, vam publicar el Manifest.

Com podem interpretar que els estudis apuntin a la vegada cap a una pèrdua de capacitat lectora a un alt nivell com cap a una millora de l’alfabetisme a escala global?

Dit senzillament, hi ha diversos tipus de lectura: existeix la lectura funcional, que ens permet desxifrar l’escrit, però que no ens apropa a una autèntica comprensió, i la lectura d’alt nivell. La comprensió requereix unes capacitats majors. Un problema, bastant comú – fins i tot si a nivell universitari ens sembla desconegut – és que a Europa un 20% de la població és funcionalment alfabeta, però llegeix de forma lenta, lletra per lletra, i, quan es llegeix així, la memòria no és suficientment capaç d’arribar al significat del llegit. És similar a llegir en diagonal: podem identificar i reconèixer paraules, però aquestes, al cap de 30 minuts, si algú ens preguntés, haurien desaparegut per complet. I aquest percentatge està creixent.

La lectura en pantalla té grans avantatges: permet el multitasking, combinar diversos focus d’atenció, una qualitat essencial avui en dia, però per a una lectura d’alt nivell, el llibre en la seva forma tradicional és, senzillament, millor.

Creu que les tecnologies digitals hi tenen algun rol?

Sens dubte. Malauradament, hi ha una gran manca d’estudis al respecte, però tots els que s’han fet apunten en la mateixa direcció: per a una lectura d’alt nivell, el llibre en la seva forma tradicional és, senzillament, millor. La lectura en pantalla té grans avantatges, no pensis que no: permet el multitasking, combinar diversos focus d’atenció, una qualitat essencial avui en dia. Però per a mantenir l’atenció fixa en un sol punt, per a poder llegir detingudament i absorbir els matisos d’un text, el paper és, indubtablement, millor. Sobretot amb l’aparició de les IA! Hi ha qui diu que representen la mort de la lectura reposada, detinguda, ja que poden sintetitzar textos de gran complexitat. Jo diria tot el contrari: a mesura que les màquines se’ns apropen en capacitats, els humans hem de mantenir-nos millors que elles, no acontentar-nos amb ser pitjors!

Li podria dir, però, que molts estudiants avui en dia accedeixen als textos amb el mòbil, i jo mateix escric per a un diari digital cultural. És possible un espai de convivència entre la lectura d’alt nivell i les eines digitals?

És una qüestió de conveniència. Per exemple, jo mateix llegeixo en un dispositiu dedicat a la lectura, que no és ni un mòbil ni una tauleta, no té distraccions. És gairebé tan bo com un llibre tradicional, i m’agrada utilitzar eines digitals per fer recerca. El ChatGPT, per exemple, és capaç de resumir textos llargs, però aquesta capacitat l’hauríem de fer servir per a ajudar-nos a decidir què llegir, no per no llegir. Tot i que sempre consideraré superior el llibre tradicional, hi ha, per exemple, projectes que actualment busquen millorar la taxa d’alfabetisme a l’Àfrica mitjançant dispositius electrònics de lectura, i a això jo diria: “Bé!”, sempre que l’objectiu final sigui la lectura d’alt nivell. 

“Henry Kissiner va dir que la culpa del fracàs de la guerra d’Afganistan era manca de comprensió lectora dels dirigents polítics actuals”. 

Per què insistir en una Lectura d’Alt Nivell?

En primer lloc, perquè la preocupació per la pèrdua de la lectura d’alt nivell transcendeix les fronteres polítiques: des del mateix Slavoj Žižek, autodenominat comunista, fins a Henry Kissinger, tots s’han mostrat preocupats al respecte. Aquest últim, de fet, va declarar que la culpa del fracàs de la guerra d’Afganistan la tenia la manca de comprensió lectora dels dirigents polítics actuals. 

En segon lloc, perquè reconec la seva força en la creació d’un estat democràtic: la lectura d’alt nivell sobrepassa la lectura superficial. I aquest mecanisme s’aplica també a la vida fora del llibre: la lectura d’alt nivell és també el pensament d’alt nivell. Quan es llegeixen textos complexos, es poden entendre les variacions que pot tenir una mateixa paraula, com aquesta pot anar adquirint diversos significats i matisos amb el temps, i, per tant, deixa de ser una eina de comunicació transparent. Naturalment, aquesta lliçó s’acaba aplicant a la vida real. 

La lectura a un alt nivell té una dimensió ètica i també filosòfica, ja que ens permet entendre allò que llegim, i, per tant, fuig de la simplificació en un món cada cop més simplificat.

Parla de la lectura d’alt nivell com si tingués una dimensió ètica.

Sí, la lectura a un alt nivell té una dimensió ètica i també filosòfica, ja que ens permet entendre allò que llegim, i, per tant, fuig de la simplificació en un món cada cop més simplificat, un món on s’acurten llibres, pel·lícules, cursos d’universitat. Però la nostra realitat no deixa de ser complexa, fins i tot si se’ns presenta d’una altra manera; i, per a realment comprendre-la és necessària la lectura d’alt nivell, que ens apropa a un pensament més analític. Ho fa ampliant el nostre vocabulari, fent-nos aprendre noves paraules, noves estructures gramaticals, que a la vegada ens permetran expressar pensaments més complexos. I, per descriure aquest món complex en què vivim, cal aquesta complexitat. La gent que hem descrit abans, funcionalment alfabets, però amb baixos nivells de comprensió, no poden arribar a copsar fenòmens complexos. I d’aquesta part de la població en formen part també graduats universitaris: Donald Trump n’és un clar exemple, i mira que ha escrit un llibre!

No sé si estic tan segur que l’hagi escrit…

No, no, està clar que no. Ha! Ha! Ha! 

Per què parlar d’un “alt nivell”? No el podrien acusar d’elitista?

No tindria cap sentit. Elitista seria afirmar que certes capacitats són exclusives d’un grup de gent. Però la lectura d’alt nivell és una capacitat a què tots hi podem aspirar. És veritat que requereix esforç i ganes, però no deixa de ser de summa importància per a una societat democràtica. Jo considero que promoure-la és la responsabilitat de qualsevol govern que vulgui anomenar-se “democràtic”. 

I com podem fer-ho, com a societat?

Mira, si et sóc sincer, no tinc una resposta clara. Crec que és un problema que, en diversos sentits, ens supera. Ara bé, si una cosa tinc clara és que hem pogut fer esforços similars en altres àmbits, i han resultat: fa 50 anys, com a mínim a Eslovènia, tots fumàvem i bevíem, i la gent corria només si els perseguien; avui en dia les maratons estan més plenes que les discoteques. Si hem pogut viure aquest canvi en la percepció de la salut física, com no serem capaços de viure’l en l’àmbit de la lectura?