La inquietud de Lourdes Toledo

Lourdes Toledo és una de tantes veus que han passat desapercebudes dins el sistema literari català i que convindria tenir més present. L’autora, que ha publicat Oficis valencians (Bromera), Amèrica endins (Bromera) o el més recent Contra tot pronòstic (Afers), té una trajectòria marcada per les reflexions i aprenentatges que extreu d’una vida marcada pels viatges, les meditacions literàries i les experiències personals. 

La inquietud (Pagès) és la culminació d’un recull de pensaments íntims escrits entre el 2018 i el 2019 i que funcionen com un mirall on les preocupacions relacionades amb la cultura, el feminisme, el viatge, les violències lingüístiques o la globalització, troben lloc en aquest espai. Aquest recull de memòries pren la forma d’una escriptura íntima i anecdòtica en què Lourdes Toledo és capaç d’entrelligar els fets més personals i locals amb una crítica cultural molt més àmplia, que abasta l’estat deteriorat de la llengua i la cultura valencianes. Un panorama no massa encoratjador que l’autora s’esforça per posar de manifest i fer-ne consciència a través de la seva pròpia experiència.

La inquetud és un exercici interessant que barreja l’assaig literari amb la literatura memorialística. Vet aquí una mescla que, a priori, podria semblar que no acaba de lligar, però res més lluny de la realitat. La inquietud va guanyar el Premi d’Assaig Josep Vallverdú l’any 2020 precisament per la qualitat dels plantejaments crítics i referències que hi ha inscrites en cadascuna de les pàgines. Però la pregunta és inevitable: per què un dietari? És la mateixa autora que ens respon i dedica les primeres pàgines del llibre en explicar l’elecció d’aquest gènere: «Deia Joan Fuster que els dietaristes “prenen nota de la vida, en retallen instants amb el ganivet de la memòria, evoquen el seu temps, desgranen raons i arguments en apunts de calendari. El seu és l’ofici de mirar, de combatre l’oblit”. Un dietari esmola el ganivet de la memòria i et mostra un espill on mirar-te». Justament és en aquest doble exercici de mirar (i mirar-se) que trobem en aquesta barreja tan peculiar de dietari i assaig. Pensar-nos com a individus desvinculats dels impactes i transformacions que la cultura i la societat integren en la nostra vida no té massa sentit, i és en aquesta permeabilitat on Toledo desplega la seva capacitat d’observació, reflexió, record i anàlisi.

El dietari està dividit en dues parts: El retorn i La inquietud. En la primera part, l’autora relata l’experiència de retornar a València després d’haver passat anys vivint i treballant a Nou Mèxic, als Estats Units. En aquesta volta de tornada hi ve inscrit també l’esforç de tornar a situar-se al punt de partida; un punt de partida i d’origen que òbviament ja no resulta ser el mateix que va deixar enrere anys abans de marxar a Nou Mèxic. En la literatura èpica i de viatges la majoria de personatges que viatgen i tornen a casa es troben amb que aquest retorn implica una transformació i un canvi (l’exemple més clar és l’Ulisses d’Homer). Hi ha una mena de retorn anul·lat precisament per la transformació, no només del viatger que torna a casa, sinó també del lloc mateix. En aquest sentit, la primera part de La inquietud ofereix moments per a la reconciliació però també moments per a la nostàlgia, per tot allò que ja no es reconeix. D’aquesta manera, Toledo crea un espai literari que li permet repensar en què s’ha convertit la ciutat, el país, en un moment on la llengua i literatura valencianes semblen anar minvant a cada any que passa.  

Si la primera part del dietari es concentra més en la tornada a la ciutat natal, La inquietud, la segona part, parteix dels grans referents de la crítica literària per tal d’explicar-se a si mateixa el món que s’ha trobat.

Si la primera part del dietari es concentra més en una reflexió sobre la tornada a la ciutat natal, La inquietud, la segona part d’aquest dietari, arrenca l’any 2019. Toledo parteix dels grans referents de la crítica literària per tal d’explicar-se a si mateixa el món que s’ha trobat. Recórrer a la literatura en busca de consol o explicacions és una manera d’endreçar i comprendre la realitat. L’autora entrellaça contínuament aquests canvis que identifica en el nucli urbà amb una sensació de pèrdua d’identitat pròpia i d’oblit de la pròpia llengua i literatura. Una decadència que també es trasllada a l’urbanisme de la pròpia ciutat, on l’autora hi entreveu la dissolució d’uns trets que eren propis que s’han anat perdent: «A València, en canvi […] aquests cafès llegendaris van anar tancant i desapareixent, víctimes d’una agonia irònica i paradoxal que feia palès com aquesta ciutat no aconseguia mantenir els seus encants més genuïns a mesura que s’obria al turisme. Com si allò de sempre fos incompatible amb la modernitat». És aquesta mirada nova el que li permet identificar tots aquests transvasaments i substitucions que la globalització i la lògica del mercat han anat refinant.

La inquietud és un dietari que converteix al lector en un flâneur, en un passejant a través de les ciutats i les curiositats europees; en un viatger que transita per diferents escenaris i es deixa guiar per la veu crítica de Lourdes Toledo. És una lectura que acompanya i es comparteix des de la pròpia experiència i que, tanmateix, obre una finestra d’aprenentatge a tots aquells qui vulguin prendre notes de totes les referències literàries i històriques que s’hi troben. És, en definitiva, una lectura que ens convida a transitar el dia a dia parant més atenció a tots aquells elements que ens envolten i configuren la nostra vida. Lourdes Toledo aconsegueix crear una retòrica de la intimitat per mostrar-nos que l’experiència és també font de coneixement.