Joves referents per a joves (i grans) lectors

Que aixequi el braç qui no hagi estat mai un jove somiador alguna vegada. Qui no hagi volgut rebel·lar-se contra alguna cosa, per petita que fos, qui no hagi fantasiejat alguna vegada amb canviar el món. Que l’aixequi també qui ha vist passar el temps i molts d’aquests anhels hagin volat amb ell, segurament, amb certa resignació per un sistema que no permet fer-los possibles.

Els joves necessiten referents que els impulsin a somiar però també a lluitar activament i convertir els seus desitjos en una realitat notable. I una bona manera de trobar aquests referents és mitjançant la lectura. Akiparla: La força de la paraula (AKIARA books, 2019) és una col·lecció que recull discursos inspiradors de diferents èpoques i indrets del món, tots ells amb un propòsit comú: trobar una altra manera de viure centrada en la nostra cura i la de l’entorn.

El primer relat és el de Malala Yousafzai (Pakistan, 1997), la persona més jove amb el Premi Nobel de la Pau, supervivent d’un atac talibà en un autobús escolar i convertida, amb només disset anys, en tota una referent dels drets humans. Ella, tot i així, en el discurs que recull la col·lecció pronunciat a Oslo el desembre de 2014, diu que “només” és una persona “compromesa i tossuda” que vol veure com tots els infants reben una educació de qualitat, la igualtat de drets per a les dones i la pau a tots els racons del món. El que fa d’especial Malala no és voler totes aquestes coses sinó la seva lluita per aconseguir-les. El seu reclam ha colpit el món perquè ella no ha alçat només la seva sinó la de milers de noies.

La seva història l’ajuda a comprendre la sociòloga Clara Fons Duocastella, en l’apartat Claus del discurs, punt positiu i a destacar d’aquesta innovadora col·lecció. Amb un llenguatge cuidat i entenedor, diferents especialistes complementen els discursos, explicant més detalls sobre la vida dels activistes, així com el seu context social i polític. En aquest cas, Fons, també hi inclou la motivació de Malala per la lluita i la defensa de l’escolarització i incita a la reflexió que ja s’apuntava a l’inici: els joves necessiten referents. Malala, també. El seu, de fet, era l’ex-primera ministra pakistanesa Mohtarma Benazir Bhutto, assassinada el 2007 en un míting electoral pels ideals que defensava.

La política és un dels elements que més mou -o convindria que mogués- els joves. D’això en parlava el 2013 el qui en aquell moment era el president d’Uruguai, José Mujica (1935), en un discurs davant l’Assemblea de les Nacions Unides -recollit al quart volum de la col·lecció. “La meva història personal és la d’un noi que, com d’altres, va voler canviar la seva època i el seu món a partir d’un somni: el d’una societat llibertària i sense classes”, deia. Mujica defensava la ciència -no la tecnologia- com a governadora del món i feia una crítica dura del capitalisme, tant localment com global. L’uruguaià -que no renuncia en cap moment als somnis de petit però alhora, fruit de l’experiència, té una visió realista de com funciona el món- apel·la a un “deure biològic”: entendre que l’espècie som nosaltres.

Aquest deure, el de cuidar el planeta començant per les persones i la natura que l’habiten, es repeteix també en els altres dos llibres que completen la col·lecció. Un és el discurs del cap indígena Si’Ahl el 1854, recreat per Ted Perry el 1970, que reivindica la terra com a mare sagrada i critica la visió que en té “l’home blanc”, com un territori de compra i venda.

L’altre, més actual, és el discurs de Severn Cullis-Suzuki (Canadà, 1979), a la Cimera de la Terra celebrada a Rio de Janeiro quan ella tenia 13 anys. Parlava en nom d’ECO, una organització infantil per al medi ambient: “Si tots els diners que es gasten en guerra es gastessin en solucions mediambientals, a eliminar la pobresa i trobar acords, la Terra seria un lloc meravellós”, afirmava, dirigint-se als adults. Tal com apunta l’escriptor Alex Nogués al comentari que acompanya aquest discurs, vint-i-set anys després la història es repeteix. Ara, la nova Cullis-Suzuki és Greta Thunberg, canviant el Canadà per Suècia i ECO per Fridays for future. Res no ha canviat, però la lluita continua. Així Nogués, en el seu escrit, parafraseja Cullis-Suzuki l’any 2010: “Avui sóc una adulta però encara dic el mateix. Continuo creient-hi”.

Els quatre discursos, triats de manera curosa i amb una edició bilingüe, juntament amb els comentaris dels experts, queden complementats per un disseny i unes il·lustracions de diversos autors extraordinàries. L’element que acaba d’arrodonir-ho és el paper imprès, sostenible i fidel al que es predica, fent d’aquesta col·lecció un autèntic compromís amb la societat i l’entorn.

I, si bé Akiparla: La força de la paraula es presenta com una col·lecció per a adolescents, el cert és que la reflexió sobre el món a la qual convida no fa distinció d’edats; és per a tots els públics. Perquè sempre som a temps de descobrir i d’emmirallar-nos en referents i, així com el canvi que el planeta ens demana sí que és urgent, lluitar per ell mai no caduca.