Feixisme i repressió

La repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme i l’auge de l’extrema dreta han marcat la política catalana, espanyola i europea dels darrers anys. Ara, cinc anys després del referèndum, es publiquen dos treballs d’investigació monumentals. Ho veiem als nous llibres de Jordi Borràs i Jordi Panyella.

El fotoperiodista Jordi Borràs publica Tots els colors del negre (Ara Llibres), on exposa la complexitat d’una força que amenaça les llibertats individuals i col·lectives: l’extrema dreta a l’Europa del segle XXI. El llibre és el resultat d’una llarga investigació, aquí i a la resta d’Europa.

L’any 2013, Borràs va haver de desvincular- se del seguiment dels moviments feixistes a Catalunya després de ser assenyalat i amenaçat de mort. Arran de la fugida imposada, es va refugiar en l’escriptura i va començar a recopilar fotografies, notes i gravacions. Aleshores va decidir infiltrar- se a les manifestacions de la ultradreta europea i va viatjar a països com Polònia, Grècia, Itàlia, Portugal, França o Alemanya. «Vaig canalitzar la frustració sortint a fora i documentant allò que no podia documentar a Catalunya. Comprendre el fenomen a Europa ajuda a clarificar el panorama actual a Catalunya, on som i cap on anem» explica el fotoperiodista, que ha escrit el llibre amb la voluntat de procurar-nos les eines necessàries per identificar l’extrema dreta, «un magma ideològic molt complex i variat, que té una gamma de grisos molt àmplia». En una Europa que ha caigut de quatre potes en el discurs pseudoliberal i la fal·làcia que totes les idees són vàlides, calen relats combatius contra l’extrema dreta. «És molt perillós acollir els seus ideals. No hem d’oblidar que el funcionament de l’extrema dreta es basa a enquistar-se a la democràcia, entrar a les institucions i dinamitar-la des de dins.»

Vivim en un país en què la memòria es troba enterrada en cunetes, muntanyes i descampats; sota carreteres eixamplades o zones urbanitzades, i on l’ascens efervescent de l’extrema dreta parlamentària s’ha arribat a normalitzar. Habitem un continent en guerra, infestat per neonazis organitzats: «La Guerra d’Ucraïna ha aplegat a neonazis d’arreu el món, especialment d’Europa, que s’hi han allistat per lluitar. I d’aquest perill fa anys que ens alerten els serveis d’intel·ligència», adverteix Borràs.

Igualment meritori és l’exhaustiu treball d’investigació que ha fet Jordi Panyella sobre la repressió del moviment independentista per part de l’Estat espanyol, on recull més de cent testimonis que han estat víctimes de la persecució policial i judicial però també econòmica o mediàtica.

Causa general. La repressió de l’Estat espanyol contra el moviment per la independència de Catalunya (2009-2021), publicat per Angle Editorial, arrenca amb la consulta independentista d’Arenys de Munt el 2009 i es tanca amb el judici als polítics del procés i els processos judicials oberts a manifestants anònims. Panyella ha inventariat fins a 2.562 afectats, sense comptar els 1.066 ferits en les càrregues policials de l’1-O. Panyella confia que els historiadors del futur puguin consultar el seu llibre per entendre l’abast de l’escarment que ha patit l’independentisme aquests últims anys. Segons Panyella, l’Estat ha volgut «fer por» als líders i les bases independentistes per salvar la seva integritat territorial. Inicialment dirigida contra la cúpula independentista, la repressió ha estat piramidal, però quan l’Estat ha vist que aquesta estratègia no frenava el procés ha estès les represàlies de manera transversal a milers de ciutadans que havien defensat els seus drets fonamentals. Causa general és un volum de 557 pàgines, amb un índex onomàstic que consigna centenars de noms de represaliats o d’altres personalitats. Panyella també ha recollit el testimoni de fins a cinc presidents de la Generalitat: Jordi Pujol, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. Com diu el mateix Panyella, és un «llibre acabat però inacabable».