Essencialment llibres

Requeriria moltes pàgines consignar l’allau d’iniciatives que des de fa setmanes miren de transmetre un missatge comú: l’ecosistema cultural, de naturalesa precària ja abans de la crisi, perilla més que mai. En el món de la cultura no hi haurà carnets d’immunitat per a ningú perquè cap baula de la cadena no en sortirà immunitzada. La pandèmia ha caigut com un míssil en la línia de flotació d’un sector que poc abans de l’estat d’alarma feia un front comú per vindicar (almenys) un dos per cent del pressupost en lloc del misèrrim 0,6 actual. Cinema, teatre, circ, dansa, música, producció audiovisual, projectes museístics… No hi ha cap àmbit que no n’estigui patint les conseqüències.

En el sector editorial, l’alarma és immensa i justificadíssima. Perillen llibreries i editorials, sobretot les de mida petita i mitjana que no tenen la força econòmica i logística de les grans corporacions. Però perilla també, ça va sans dire,la feina de totes les persones que donen sentit a l’existència d’editorials i llibreries, i la cadena no és petita: escriptors, traductors, il·lustradors, correctors, dissenyadors i, en definitiva, tothom que fa possible la pervivència de la cultura escrita (o il·lustrada) tal com l’entenem i la gaudim. D’aquí el clam col·lectiu que aquests dies hem vist encarnat en manifestos, crides i campanyes amb una diversitat d’eslògans prou eloqüent: “Desconfinem els llibres” (amb més de 40 editorials independents), Llibreries obertes i Òmnium, Libelista, Llegir en Català i “Obrim finestres”, “Adopta una llibreria”, “Sant Jordi ets tu”, “Sense parades però sense parar”… Malgrat alguna discrepància sobre la conveniència o no de fer enviaments en la situació actual, en tots els casos hi batega una crit d’alarma sintetitzat en un adverbi simple i contundent: ara. Comprem llibres ara. Ajudem al sector ara. Mantinguem les constants vitals del sistema ara. Tant se val si és en forma de valbescanviable o si ens porten la novel·la a casa de la mateixa manera (i amb les mateixes garanties) que ens poden portar la compra o altres bens considerats de primera necessitat.

Caldria desestacionalitzar, sí, la compra de llibres i dilatar-la al llarg del calendari.

Gairebé totes les iniciatives que han nascut del sector del llibre són compatibles entre elles, però per quantitat i amplitud de mires, n’hi ha dues que val la pena remarcar. Una és el manifest “En defensa del llibre”, un dels més complets que he llegit aquests dies, que signen unes 400 empreses (entre editorials, llibreries i distribuïdores) i que proposen 9 mesures per reactivar el sector, amb un accent important en la implicació de les institucions i en la injecció de diners necessària en la dilatada cadena del llibre, que per descomptat involucra també les biblioteques públiques, universitàries i escolars. L’altra és la campanya “Sempre és 23”, impulsada per les llibreries cooperatives i de proximitat i que ens recorda la necessitat de treballar en xarxa i de no oblidar una obvietat que convé no passar per alt: la literatura hi és tot l’any, els llibres (es llegeixin o no) es poden comprar més enllà de l’abril, per molt que Sant Jordi continuï concentrant el gruix de facturació anual juntament amb el setembre i la campanya de Nadal.

Després d’un mes i mig enclaustrats, qualsevol invitació a repensar la crisi en termes d’oportunitat genera un mandra gairebé immediata. Però el verb en qüestió no és del tot negligible. Ara que tenim més temps per (re)pensar, incloure Sant Jordi en aquesta operació mental pot tenir beneficis en el futur. No parlo de la Diada virtual que aquest any col·lapsa la xarxa de trobades, recitals, entrevistes simultànies, brindis col·lectius i dedicatòries digitals. Penso més aviat en la possibilitat de desestacionalitzar, sí, la compra de llibres i dilatar-la al llarg del calendari. Però també de repensar el conjunt del sistema, començant per la hiperinflació de títols d’un país que publica el doble que França amb la paradoxa que aquí tenim la meitat de lectors. Penso en la possibilitat d’ampliar l’horitzó periodístic i deixar de convertir en notícia estrella la pesadíssima llista dels més venuts. Penso en la necessitat que els governs competents entenguin d’un cop i per sempre que el llibre –i tot el sistema que el fa possible– és un bé tan essencial com el sabó, les mongetes i els ibuprofens. I ho és el 23 d’abril, el 12 de setembre i el 20 de gener.

Per anar bé no haurien de ser necessàries gaires pandèmies més per repristinar, també institucionalment, els valors que la literatura mai hauria d’haver perdut. I això passa, entre altres coses, per la reobertura de tots els canals que permeten fer arribar els llibres als lectors començant per les llibreries, òbviament amb tots els protocols de seguretat pertinents. A Itàlia van reobrir el 13 d’abril i han inclòs els llibres entre els articles de primera necessitat. Val la pena no tornar a fer tard. Que el sector en bloc ens demani la implicació ara no és cap caprici amarat de nostàlgia santjordiesca: és un recordatori ben seriós que si volem una cultura literària sana, diversa,  musculada i amb una esperança de vida llarga, ens hi hem d’abocar ara, demàitots els 23 de la resta de mesos. Essencialment.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.