El bandoler: història i llegenda

El llibre Catalunya, terra de bandolers és el fruit de la recerca de l’autora, Sylvia Lagarda-Mata, sobre el bandolerisme a Catalunya, una temàtica sobre la qual se’n sap poc i precisament per això és camp abonat per a la idealització i les llegendes. Pocs noms en conserva la memòria popular, i probablement les gestes que d’ells coneixem corresponenen poc a la realitat històrica.

La intenció de l’autora és, doncs, destriar el gra de la palla, posar al descobert a la llum de la història els fets reals, en la mesura en què sigui possible, i fer aflorar molts dels noms fins ara desconeguts d’aquests personatges dedicats al bandolerisme al nostre país, que difícilment podríem trobar reunits en una sola font. Tenint en compte que, com diu Lagarda-Mata al pròleg, «Catalunya ha estat terra de bandolers des de l’alta edat mitjana fins ben bé la frontera del segle XX: bandolers dels temps feudals, bandolers del barroc —el període més intens—, i bandolers després de totes i cadascuna de les moltes guerres que han assolat el país», ens podem fer una idea de la magnitud de la recerca que aplega el llibre i del desconeixement de la temàtica.

Tot i la importància d’aquesta aportació —135 biografies— l’autora ens informa que aquestes biografies només constitueixen un 4,5% dels localitzats, «una tria de les més destacables, les més originals o curioses, que abasten de manera proporcional aquests vuit segles de bandolerisme català.» Lagarda-Mata acompanya el recull, al final, d’una llarga relació dels topònims, ells llocs per on es mogueren, ordenats alfabèticament, seguits del nom del bandoler, amb indicació del segle i/o especificant-ne l’àlies quan només se’n coneix aquest. Aquesta llarga relació no inclou els 1029 noms dels quals se n’ignora l’origen —en total ens informa que n’ha localitzat 3028!

El llibre no està organitzat seguint una línia cronològica per segles, sinó per zones geogràfiques. Així, aplega 16 capítols o «itineraris», que faciliten al lector l’associació del nom o de l’àlies amb el lloc d’ubicació de la seva acció. Aquesta distribució per «itineraris» convida a recorre el territori amb la idea de descobrir-ne físicament l’empremta. Cada capítol-itinerari va precedit d’un mapa amb indicació de les comarques i les poblacions que cada bandoler reclama.

El llibre ajuda a desmitificar i a posar les coses al seu lloc: tant l’ascendència dels bandolers i la seva pertinença a una determinada classe social com les raons per les quals decidien actuar com a tals.

Sovint l’autora intercala entre les diverses biografies aclariments i informacions, que assenyala amb el símbol «i». Aquests incisos aporten llum sobre aspectes històrics o ajuden a aclarir malentesos que s’han anat difonent i encara perseveren. Quan pot i ve al cas, l’autora inclou cites textuals documentats en el català de l’època, o cançonetes que s’han conservat en la cultura popular relatives al personatge corresponent. El llibre ajuda a desmitificar i a posar les coses al seu lloc: tant l’ascendència dels bandolers i la seva pertinença a una determinada classe social com les raons per les quals decidien actuar com a tals, o per les quals s’hi veien abocats, que són molt diverses.

Crida l’atenció que no hi ha cap esment de les fonts de què l’autora s’ha servit per a obtenir la seva informació (no hi consta bibliografia ni citació d’arxius), cosa que hauria de corregir-se amb urgència en una possible segona edició, sobre tot tenint en compte que encara queda molta feina per fer en aquest cap i que Lagarda-Mata encoratja als possibles interessats a prosseguir-la. És una omissió important, sobre tot tenint en compte que hi ha una bibliografia relativament extensa sobre aquest tema, que no costa gens de trobar. Per esmentar només unes poques publicacions dels anys seixanta del segle passat: Joan Reglà, El bandolerisme català i la història; Joan Reglà, El bandolerisme català del barroc; Joan Fuster, El bandolerisme català II. La llegenda, entre moltes altres fonts d’informació fàcilment localitzables a Wikipedia i a altres llocs d’Internet. Tanmateix, altres autors, més recentment, s’han ocupat del tema. En un llibre d’aquestes característiques hi haurien de constar: Manel Arcos i Martínez, Adriana Sánchez Castro, Josep Lladonosa i Pujol, Xavier Torres i Sans, Alba Alonso Mora, Institut d’Estudis Ilerdencs, Mateu Morro i Marcè, Joan Ferreres i Nos, Josep Espunyes, probablement entre altres.

Sylvia Lagarda-Mata és autora de llibres amb títols estimuladors de la lectura com Fantasmes de Barcelona (2009), Misteris de Barcelona per no dormir (2013), El diable és català (2014), Misteris de Catalunya per passar por (2016), entre altres. També ha publicat Catalunya, terra de pirates (2021), germà de l’objecte d’aquesta ressenya.