Un sol d’injustícia

Més d’una vegada hem sentit una paraula o una expressió que ens sorprèn (perquè nosaltres no la diríem), però que hem de traduir a la nostra norma lingüística. Són “transparències semàntiques” de parlants sense gaire cultura, més habituals que no es podria pensar, tot i l’escolarització general dels darrers decennis. Podríem dir que hi ha gent que “parla d’oïda” i amb poc coneixement dels mots cultes o tècnics.

Algunes són adaptacions fòniques o morfològiques de paraules noves, que el parlant no té clares. Altres són fruit del desconeixement del català, i per això es recorre a una adaptació personal de paraules o locucions castellanes que ha sentit o ha llegit. De vegades sorprèn que la “variant” sigui tan culta –o més– com la que substitueix per incomprensió (“anava fet un axioma”, volent dir “… un eccehomo”).

Les transparències semàntiques més celebrades són les proferides, en castellà –llengua que no dominava–, per Joan Pich i Pon, alcalde de Barcelona, ric però inculte. Es coneixen com a “pich-i-ponades”:

• “Majestad, ¡la gran ubre!”(urbe) Al rei Alfons XIII, des de Montjuïc
• “Me siento como un radiador romano” (gladiador)
• “El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac” (Cirano)
• “Con esta luz genital…” (cenital)

Aquestes inexactituds lingüístiques, sovint molt creatives, solen provocar la rialla de l’oient. Qui les profereix, però, té plena consciència que allò que diu –per allunyat que sigui de la paraula del cas– és correcte i entenedor (sobretot per a ell).

N’he anotat una seixantena, i el lector en pot conèixer més d’una. Puc assegurar que les he sentides jo mateix, o me les han facilitades amics de tota confiança (lingüística):

• L’anydemà = l’endemà
• Una lluita afèrrima = acèrrima
• La comitiva de la llum = La acometida (diversos operaris)
• Anem a la comprativa = cooperativa (s’hi va a comprar)
• Per intersecció de Gaudí = intercessió
• Bevem el vi amb graciosa = gasosa
• Un llum florescent=fluorescent
• “La lluna, la pruna…” = bruna
• Fer la farina plana = blana (tova, suau)
• Sant Gregori Traumaturg = Taumaturg
• Sant Colgat (del Vallès) = Cugat
• Fa un sol d’injustícia = de justícia
• Per la mort de Déu! = l’amor
• Aquell la brilla = l’abilla (té diners)
• Aquest vestit t’esterilitza = estilitza
• Li van fer la necessària = cesària (operació forçosa)
• Va quedar fet un axioma = eccehomo
• Li van prendre la impresió = pressió (sanguínia)
• Em fan mal les verticals = cervicals
• Vaig tenir una hèrnia fiscal = discal
• Una salsitxa de Franco = Frankfurt
• La Caixa d’Oros = de Ahorros
• Això és la cabossa = el acabóse
• És un mentider convulsiu = compulsiu
• Més content que un nínxol = gínjol
• Nedava en l’ambulància = abundància
• Anar de Rodes a Pilat = d’Herodes
• Ens estem hamburguesant = aburgesant
• Es fica en camises d’atzavares = de once varas
• Un vestit amb antiqüeles = lentejuelas
• Està grillat! = guillat (boig)
• L’europort = aeroport
• Una enèssima de segon = dècima
• Sembla l’obra del Liceu = de la Seu
• El kit de la qüestió = quid (punt essencial)
• Un gat messiànic = siamès
• M’han posat una indicció = injecció
• Li van col·locar dos catetos = catèters
• Patia de la basílica balear = vesícula biliar
• Tinc una mica de tosporosis = d’osteoporosi
• M’han posat pintura de lloro = tintura de iode
• El dentista m’ha receptat un locutori = col·lutori
• Té una llengua vespertina = viperina
• Això són vaginades! = bajanades
• Està feta una sífilis! = sílfide
• Jo ho sodomitzo tot! = somatitzo
• És una prostiputa! = prostituta
• Pobre noi! S’ha ben grillat = guillat (sense seny)
• M’han fet el test alienigen = antigen
• Aquesta paraula porta diàlisi? = dièresi
• Va amb ela germinada? = geminada
• Amb una violència dialectal = dialèctica
• Sempre em surt pel detergent = per la tangent
• M’agrada el formatge elemental = Emmental
• Aquest any hem fet l’arbre de Noè = Noel
• El mossèn anava de senglar = seglar
• He de pagar molt a l’Agenda = la Hisenda