Sade: la llibertat o el mal

Nascut al 1740, el Marquès de Sade va ser testimoni de la desaparició de l’Antic Règim i la Revolució Francesa, i va morir el 1814 després d’haver passat vint-i-set anys de la seva vida entre presons i manicomis com a conseqüència dels seus delictes. La seva extensa obra es caracteritza per un ateisme radical, la presència d’antiherois autors de violacions i la primacia d’una idea del triomf del vici per sobre de la virtut.

És d’agrair que aquest centre referent de la ciutat de Barcelona hagi organitzat una exposició que parli sobre sexe, tot i que el punt de partida sigui el sadisme. A la premsa han aparegut opinions molt crítiques degut a aquest fet, però no ens ha d’estranyar si tenim en compte que vivim en una societat cada vegada més moralista i moralitzadora. I no sé si com a conseqüència d’aquest fet o no, els maltractaments a les dones no paren de créixer, les agressions al col·lectiu LGBTI ja són un fet habitual i comença a ser molt preocupant l’ostentació que fa l’adolescència del seu masclisme.

I d’aquí el meu primer interrogant, per què s’ha limitat l’entrada als majors de divuit anys? No em va semblar veure a l’exposició res que pogués ser tan provocatiu com per arribar a aquests extrems. Contràriament, considero que els adolescents l’haurien de visitar, com a mínim els majors de setze anys. Si no recordo malament, a finals de la dècada dels setanta, en els inicis de la Transició i abans d’haver assolit els divuit anys, no vam tenir cap problema per poder veure en un cineclub pel·lícules d’un alt voltatge sexual i on apareixia el tema del sadisme com Salò o els 120 dies de Sodoma de Pier Paolo Passolini (present en l’exposició), Querelle de Rainer Werner Fassbinder, Sebastiane de Derek Jarman o Liquid Sky de Slava Tsukerman. A més, sempre he pensat que des de la primària hauria d’existir una assignatura que fos Natura, cos, alimentació i sexualitat i que s’impartís fins acabar la secundària. El que planteja un interrogant més, és que teníem més llibertat en aquells moments que en l’actualitat? I continuant amb els interrogants, en el supòsit que l’exposició anés a Londres, París o Berlín es limitaria l’accés?

Comissariada per Antonio Monegal i Alyche Mahon, Sade. La llibertat o el mal consisteix en una extensa recerca a partir d’un dilema, que ens convida a dilucidar si els seus escrits representen una filosofia de la llibertat, emancipadora i subversiva, o una filosofia del mal, que mostra la dimensió excessiva i violenta de l’experiència humana. Ordenada a partir de set àrees: Pròleg. Sade i la seva filosofia al tocador, Transgressió, Passions perverses, Passions criminals, Passions polítiques i Epíleg. L’escenari d’una revolució, a l’exposició se’ns mostra com artistes, intel·lectuals i cultures de masses han interpretat Sade des de principis del segle XX fins a l’actualitat, on sobresurten principalment les obres del artistes. No cal dir que la mostra és molt interessant, hi trobareu obres de Salvador Dalí, Otto Dix, Man Ray, Robert Mapplethorpe, Andres Serrano, Carles Santos, Joan Morey, Teresa Margolles, Marcelo Brodsky…  També cal dir que l’exposició té moments un pèl desconcertants: presència d’obres poc justificades (algunes ocupen una gran extensió d’espai mentre d’altres molt més rellevants gairebé no poden ni respirar); en algunes sales el muntatge és tan atapeït que arriba a ser una mica asfixiant, visualitzacions de vídeos no en les millors condicions…. Tot i això, és una exposició imprescindible.

Llegir Sade avui

En el marc de l’exposició, el CCCB presenta “Llegir Sade avui”, un cicle dirigit pel comissari de la mostra, Antonio Monegal, on diferents personalitats del pensament debatran la figura de l’escriptor llibertí i el seu llegat en la filosofia a partir de quatre conceptes que travessen la seva obra: moral, transgressió, política i desig.

La programació del dia 12 de juny comptarà amb l’escriptor Juan Francisco Ferré, la filòsofa María Santana i el filòsof Joan-Carles Mèlich que parlaran sobre transgressió i moral en l’obra de Sade en dues converses moderades per la filòsofa Laura Llevadot i l’assagista Eloy Fernández Porta. El dia 14, l’assagista Éric Marty i les filòsofes Marta Segarra i Clara Serra debatran sobre política i desig en l’obra de Sade en dues converses moderades per l’escriptor Albert Mestres i la filòsofa Begonya Saez Tajafuerce.