Reflexió elemental al MACBA

Si l’art ha de representar l’existència de l’ésser humà en tot el seu espectre metafísic, per força ha d’incloure l’hàbitat que aquest ocupa i subjuga. Encara més en un context d’emergència climàtica com l’actual, que serveix com a llançadora intel·lectual per reimaginar el cosmos des de la perspectiva de l’autoconsciència i l’alteritat. La reflexió amb biaix ecològic, per tant, és ja una pulsió humana i artística imparable, amb l’objectiu últim d’albirar una nova forma de viure en un espai compartit. És sota aquest plantejament que el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) acull la nova exposició temporal Corpus Infinitum, un experiment fílmic col·laboratiu entre els artistes Denise Ferreira da Silva i Arjuna Neuman que planteja una visió holística del món des de la perspectiva reveladora dels elements de la natura.

La instal·lació cinematogràfica exposa quines són les alternatives a un món burxat per una sèrie de pràctiques destructives heretades de l’extractivisme colonial, l’esclavitud, els moviments migratoris i les lluites territorials. A partir d’aquí, filosofia i cinema es troben per donar entitat a una estètica específica que fa possible una altra manera d’entendre el pensament. Una visió del món passada pel filtre dels elements –aire, aigua, foc, terra– que, segons la directora del MACBA, Elvira Dyangani Ose, «ens guiaran cap a un possible canvi, un escenari on l’ésser humà ja no és al punt més àlgid, sinó un element més d’aquest organisme únic que és la Terra».

L’obra d’ambdós artistes, reconeguda internacionalment, s’ocupa així de desordenar el pensament occidental i entendre l’existència com a quelcom interdependent més enllà de les nocions clàssiques de la postil·lustració. Com a resultat, la instal·lació planteja una sèrie d’alternatives a les estructures de coneixement i poder capitalistes i la suposada sobirania de l’ésser humà sobre la resta d’espècies. Així doncs, les obres fílmiques de la mostra es componen d’enregistraments de paisatges micro i macro, animació i documentació d’arxiu, amb unes referències que van de la mecànica quàntica al blues, passant per diverses filosofies, la física clàssica, la teoria colonial o la cartomància. Tot per construir una visió planetària del món com un terreny complex en el qual l’àmbit humà, el geològic, el bacterià i el meteorològic no són formes i fenòmens independents, sinó un sol corpus infinit.

Tres pel·lícules elementals

La mostra aplega les instal·lacions de les tres pel·lícules que l’artista i filòsofa Denise Ferreira (Rio de Janeiro, 1963) i el cineasta i documentalista Arjuna Neuman (nascut en un avió el 1984, té vàries nacionalitats) han realitzat durant vuit anys de col·laboració. La primera de les peces, Serpent Rain (2016), va néixer a partir d’una invitació de l’activista i acadèmic Stefano Harvey i el col·lectiu freethought collective amb l’objectiu de crear sinergies entre un conjunt d’acadèmics i cineastes. Segons explica Ferreira, la idea inicial era realitzar un film basat en les idees i reflexions de l’artista sobre un vaixell d’esclaus noruec que va ser trobat a la costa danesa durant els anys setanta. La inèrcia creativa, continua la filòsofa, els va portar a bastir «una pel·lícula sense dimensió temporal, però connectada als quatre elements, que serveix al mateix temps per fer convergir tota mena d’existències».

La mostra inclou també els filmes 4 Waters – Deep Implicancy (2019), comentari sobre la crisi dels refugiats i com Europa ha adoptat l’encastellament com a forma d’afrontar les crisis migratòries, i Soot Breath // Corpus Infinitum (2020), una crítica sobre l’extractivisme passat i present i les pràctiques neoliberals que el configuren. «Cada una de les pel·lícules intenta tractar un aspecte històric de reminiscències globals, fent-ho d’una manera en la qual no es reprodueixin les violències simbòliques, econòmiques i ètiques que marquen la nostra existència», explica Ferreira, que defineix aquest «retrat de l’existència» com una invitació sensorial i sensitiva per sortir de la nostra zona de confort ideològica.   

Per la seva banda, Arjona Neuman explica que les peces audiovisuals no són estrictament documentals, sinó documents sobre la seva investigació al voltant de l’emergència climàtica i el capitalisme: «El nostre interès era observar com les nostres reflexions sobre la temporalitat podien estar inspirades i influïdes per la presència dels elements i pel paisatge. N’hem visitat de bonics i espectaculars, però també amb un gran significat històric, com l’illa de Lesbos o la costa d’Haití, que era la primera terra que veien els esclaus traslladats a través de l’Atlàntic». El resultat, explica Neuman, és un obra que neix d’una intel·lectualitat esperonada des d’ubicacions exòtiques, com la jungla, el desert, les platjes del Carib o una glacera; ecosistemes, tots ells, allunyats de la subjectivitat humana i eurocentrista. 

Més enllà de l’experiència intel·lectual i sensorial que proposa la instal·lació, el Museu ha posat a disposició dels interessats el Quadern portàtil #39, recull d’assajos escrits pels mateixos artistes i traduïts per primer cop al castellà. Es tracta de Reivindicaciones ancestrales (2022), La purpurina interior (2022) i Se avecina un terremoto (2023), tres obres que comparteixen un rerefons temàtic comú: la descolonització com a únic principi ètic rellevant del nostre temps.

Podeu descarregar la publicació de forma gratuïta en aquest enllaç.