“No t’enfadis, que estem jugant”: Crònica del DAU Barcelona 2023

Si el festival DAU Barcelona fos un joc de taula, quin seria? Potser el Rumble in the House. O l’Incómodos invitados. O el Cluedo, encara que alguns jugadors empedreïts dirien que és una falta de respecte, que el Cluedo ha envellit malament i ni se t’acudeixi citar-lo gaire. I si fos un joc de rol? Aleshores, potser un Dungeon crawler. Jocs amb sales i saletes, amb habitacions i compartiments que has de visitar torn rere torn. El DAU és un festival que, en realitat, no és ben bé un festival: en són molts. Set o vuit, potser deu, una dotzena de sales repartides per tota la Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu de Barcelona. “Tothom hi pot descobrir coses noves, fins i tot els jugadors més experimentats”, m’explica el director del festival, Oriol Crespo, a l’entrada del recinte. A les deu del matí de diumenge, la cua és tan llarga com la de qualsevol concert multitudinari. “Cada any s’omple més”, diu Crespo. Durant tot el cap de setmana, entre el dissabte 18 i el diumenge 19 de novembre, s’hauran apropat a la Fabra i Coats unes 37.000 persones. “Després d’Essen, Canes i Birmingham, tenim un dels festivals més grans d’Europa  —segons Crespo—. Que l’Ajuntament de Barcelona hagi apostat des de fa dotze anys per un festival públic de jocs de taula és una molt bona notícia”. 

A l’Institut Martí Pous, just a l’entrada de la Fabra i Coats, un cartell anuncia el DAU dels Autors. “Darrere qualsevol joc de taula hi ha un creador. Molta gent no n’és conscient”, diu Eloi Pujadas, un dels divuit autors convidats al festival. Durant el cap de setmana, tenen l’oportunitat de presentar els jocs que han publicat durant l’any. “És una passada, tenir contacte directe amb el públic”, explica Pujadas, que aquesta tardor ha tret quatre jocs: La batalla de Versalles (Salt & Pepper Games), 1902 Mèlies (Looping Games), Paella Park (Zombi Paella) i Delicats (Rocket Lemon). “1902 Mèlies és un joc competitiu en què els jugadors es converteixen en ajudants de Georges Méliès, el primer director de cinema que va incorporar efectes especials a les pel·lícules”. Al seu costat, Ferran Renalias juga amb una família que s’ha aturat al DAU dels Autors. Renalias, que va estudiar matemàtiques, és el creador del Lacrimosa (Devir), un dels jocs de taula que va tenir més èxit la temporada passada. “Els jugadors han d’acabar el rèquiem inconclús de Mozart —detalla l’autor—. Crear jocs de taula implica barrejar ciència, art i narrativa. Les matemàtiques em serveixen per a la tècnica del joc, però per aconseguir un bon resultat sobretot cal saber quina història vols explicar”. 

Per reivindicar la feina dels autors, el festival organitza cada any els premis DAU Barcelona. El Premi a una vida dedicada al joc 2023 se l’ha endut Fred Horn, i el Premi al millor autor, els creadors Kristian Amundsen Østby, Eilif Svensson i Anna Wermlund. El Premi al millor autor novell —que hagi debutat aquest any— l’ha guanyat el català Dani García amb el joc Barcelona (Board&Dice), en què els jugadors han de construir l’Eixample. “Pots fer-ho a l’estil d’Ildefons Cerdà o tirar més pel modernisme, edificant ‘a lo bèstia’”, m’explica García, que ha visitat el DAU dels Autors per provar els jocs dels seus companys de sector. “Havia intentat crear jocs moltes vegades com a aficionat, però des del 2019 m’hi he posat més seriosament”, diu l’autor, que l’any que ve publicarà fins a cinc jocs nous. El DAU no només atorga premis als creadors, sinó també als artistes que il·lustren els jocs. Aquest any, el Premi a la millor artista l’ha guanyat Amelia Sales per al joc Insecta (Guerra de Mitos). “Tenim autores i il·lustradores molt bones”, diu Crespo, que a l’edició d’enguany ha volgut posar de manifest el paper de les dones creadores. “Penso, per exemple, en Inma Gallardo, Núria Casellas, Sheila Santos, Anna Lucini, Montse Maqueda, María Pérez… Cada vegada hi ha més dones en l’ecosistema dels jocs de taula, però volem que encara se n’hi sumin més”, assegura el director del festival. 

Un DAU amb moltes cares

A primer cop d’ull, qualsevol diria que al DAU hi assisteixen sobretot pares i nens. “Ens agrada venir a conèixer jocs nous i passar la tarda amb la família”, explica la Núria, que hi ha portat el seu fill de set anys. L’Escola Can Fabra acull el DAUET, un espai amb taules i jocs per a nens d’entre tres i deu anys. Al pati de l’escola, l’Associació l’Anònima ensenya jocs tradicionals a la mainada.  Io-ios, caça-boles. “Són jocs que s’estan perdent“, diu Tanit Vidal, una de les sòcies de l’Anònima que dinamitza el DAU Tradicional. “Has d’aconseguir posar la bola dins el forat; com més gran sigui la bola, més difícil serà fer-l’hi entrar”, explica Vidal a una nena mentre li apropa un caça-boles. 

L’ambient del festival és especialment familiar fins que entres al Gran DAU, un espai polivalent amb desenes de taules arrenglerades. Editorials com GDM, Devir, Zombi Paella, Mercurio i Enpeudejoc atenen des de colles d’adolescents fins a parelles de cinquanta anys. Seuen en grups de quatre o cinc al voltant d’algun joc i els responsables de les editorials els n’expliquen les normes. Els jugaires més atrevits —Oriol Comas, el gran divulgador de jocs de taula de casa nostra, defensa la paraula “jugaire” en comptes de “juganer”—, els jugaires més ambiciosos poden provar jocs de major envergadura al DAU Experts. “Aquí la dinàmica és la mateixa que al Gran DAU, t’asseus i jugues, però els jocs són més intensos; tenen una mecànica més difícil i les partides duren més hores”, diu Martí Mayoral, un dels encarregats de la secció. Per als fanàtics de la història, l’espai idoni és el DAU Històric. “Recreem esdeveniments històrics amb maquetes; intentem que s’aproximin al màxim al que va passar”, explica Pere Areste, coordinador de la secció i membre del Club Alpha Ares de Barcelona. M’ensenya una partida que tenen a mitges. Una maqueta amb portaavions i cuirassats de plàstic. “És la Batalla de Midway, de 1942, en què els japonesos i els americans van lluitar al Pacífic”, aclareix Areste. 

Un món de jocs en català

A l’entrada de la Fabra i Coats, el Consorci per la Normalització Lingüística presenta la campanya Tot joc, que promou els jocs i les joguines en català. “Hem notat que els fabricants s’animen cada cop més a incorporar el català als jocs de taula, ja sigui a la portada o a les instruccions”, em comenta Anna Mollà, de la Coordinació de Dinamització i Assessorament CNL de Barcelona. “Hi ha un públic familiar que ho demana, perquè parlen català amb els seus fills i també volen jugar en aquesta llengua”, afegeix Mollà. El Virus, publicat per una editorial madrilenya, inclou les instruccions en castellà, català, basc i gallec, totes quatre llengües a la mateixa capsa, mentre que d’El codi secret se n’han fet dues edicions separades, una en català i l’altra en castellà.

Un dels actes més esperats de la jornada de diumenge és la presentació d’Un món de jocs (Sugaar Editorial), el nou llibre d’Oriol Comas i Coma. No només per l’exhaustivitat del llibre —un recorregut per la història dels jocs de taula, des del Joc reial d’Ur fins al Monopoly—, sinó perquè Comas va ser el director del DAU fins al 2021 i, per tant, el festival li té una estima especial. La presentació, en companyia de l’escriptor Màrius Serra, té un aire improvisat, de trobada entre amics. “Sabíeu que el parxís té molts noms diferents? Els alemanys li’n diuen Mensch ärgere Dich nicht, que vol dir ‘home, no t’enfadis’”, diu un. “Seria com quan dius: no t’emprenyis, que estem jugant”, rebla l’altre. Sabíeu que Charles Darrow, el creador del Monopoly, va copiar el joc a Elizabeth Magie, que l’havia inventat el 1902? Amb la “petita” diferència que Magie volia denunciar el capitalisme i Darrow, en canvi, volia exaltar-ne les virtuts. “Si jugueu una mica cada dia, arribareu a la meva edat així de bé”, diu Comas, sorneguer, per tancar l’acte.