“Nena, vols dir que hem de tallar aquests arbres?”

Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Dona i l’alerta de sequera a Catalunya, el Palau Robert presenta l’exposició ‘Emboscades. Dones i Bosc’; una proposta expositiva del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural mitjançant la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi, amb la col·laboració de la Direcció General de Difusió. La mostra pretén visibilitzar el paper de la dona en la gestió dels boscos del nostre país i conscienciar-nos de la seva tasca per la conservació del medi ambient.

Sota la direcció d‘Anna Sanitjas Olea, i amb fotografies i audiovisuals de Michele Curel, coordinació i continguts d’Ana Villagordo Vegara i museografía de La Page Original S.L., ‘Emboscades. Dones i bosc’ compta amb 18 plafons que s’han instal·lat als Jardins del Palau Robert. Cada plafó presenta la mirada d’una dona que treballa al bosc. A més a més, la proposta expositiva ofereix un recull d’entrevistes publicades a la xarxa Vimeo on es comparteixen les feines i opinions sobre el sector laboral forestal de cadascuna de les protagonistes de l’exposició, mentre ens immergim en els seus espais naturals de treball.

Avui dia, només entre un 8 i un 9% de les persones que treballen al bosc són dones, d’acord amb dades de l’Idescat i de l’Observatori del treball i model productiu, 2022. Cal superar aquest sostre de vidre en el món forestal, un sector en el qual només el 23% de les dones tenen càrrecs de responsabilitat i només el 6% dels càrrecs de gerència o d’alta direcció (Dades de l’Observatori Dona, Empresa i Economia, 2019).

“La cura és una cosa que les dones tenim molt a dins i, al final, els problemes mediambientals són cura” comparteix la ramadera Mercè Oms.

Les dones tenen un paper clau en la gestió dels boscos: perquè fan molta feina encara que no es visibilitzi i perquè aporten una manera de treballar necessària, que posa èmfasi en aspectes que fins ara no s’han tingut en compte, diferents dels tradicionals. “La cura és una cosa que les dones tenim molt a dins i, al final, els problemes mediambientals són cura” comparteix la ramadera Mercè Oms Molist en una de les entrevistes publicades a Vimeo. “La feina al bosc és dura; no, no està fet per les dones, no està fet per tothom. Està feta per una tipologia de persones”, assegura Iolanda Domenjó Espada, enginyeria forestal.

Cal donar a conèixer les diverses professions que es duen a terme en el sector forestal. Moltes de les treballadores en aquesta àrea certifiquen que encara falta molta conscienciació de la societat per entendre la situació que les dones pateixen en aquest sector i que hi ha una desinformació, tant en l’àmbit urbà com en el rural, respecte als avenços tècnics duts a terme en l’àmbit de treball forestal. Etel Arilla, una altra de les protagonistes de la mostra i qui exerceix el rol de inspectora de bombers al GRAF, explica que gràcies als avenços tècnics en el sector forestal, als treballadors i treballadores ja no se’ls exigeix tanta força i resistència com abans, sinó que ara també es valoren altres qualitats.

L’exposició aprofita per posar sobre la taula una de les qüestions més debatudes: el tracte del medi ambient. Conèixer la diversitat de sectors laborals que s’encarreguen de gestionar i protegir el medi o entendre quin és el problema en cada àmbit és primordial per conscienciar-nos de quines amenaces planen sobre el planeta. A més a més, l’exposició, gràcies al seu recull de peces audiovisuals, ajuda a entendre quines accions són necessàries per remeiar alguna d’aquestes catàstrofes i valora i prestigia la feina de les treballadores d’aquest sector.

‘Emboscades. Dones i Bosc’ es pot visitar al Jardí del Palau Robert fins al 14 d’abril i és d’accés lliure i gratuït. Totes les entrevistes de les dones Emboscades protagonistes de l’exposició es poden consultar al següent enllaç: https://vimeo.com/emboscades

Concloent amb una frase que comparteix la treballadora forestal, Marta Casas López: “m’agradaria que amb els anys no m’hagin de veure com a referent en aquest sector pel simple fet de ser dona”; esperem que en un futur no gaire llunyà, hàgim assolit la paritat en qualsevol sector i no hi hagi la necessitat de visibilitzar la presència de la dona en determinats àmbits laborals.