Identitats i IA al Festival Panoràmic

Enguany el Festival Panoràmic s’ha proposat repensar la idea i el significat del rostre a través de les diferents exposicions i activitats que s’hna pogut veure a Granollers o que encara es poden veure a Barcelona, com les que us presentem aquí. Al llarg de la història els rostres, així com les identitats, han estat treballats des de moltes disciplines artístiques: pintura, escultura, fotografia, i, amb la irrupció tecnològica, les bases de dades, les computadores i els algoritmes s’han convertit en una altra font per elaborar creacions artístiques i estètiques al voltant del rostre. Sense entrar en el debat incansable que envolta la paraula intel·ligència artificial, aquesta eina dona als artistes l’oportunitat d’investigar la creació i d’aprendre noves maneres d’entendre i treballar l’art, però també de generar noves experiències al públic.

L’Espai Isern Dalmau de la Fundació Lluís Coromina, a Barcelona, acull, dins el marc del Festival Panoràmic, les exposicions de quatre artistes ben consolidats en l’àmbit d’art i tecnologia. Des de Núvol hem pogut atendre a la presentació comentada de tres d’aquestes quatre obres interactives. Anaisa Franco, artista brasilera que fa anys que treballa amb representacions visuals tecnològiques al voltant d’algunes parts del cos humà, ha parlat de Selfelxion, un programari de control biomètric que a través del reconeixement facial escaneja, recopila i exposa en directe les cares de les persones que estan dins la sala. Amb aquesta obra, l’Anaisa ha volgut “representar de forma molt visual el moment actual, en el qual una de les principals obsessions de la societat és aconseguir el selfie perfecte i uns estàndards de bellesa inhumana”.

Pilar Rosado és una artista que explora com els algoritmes poden arribar a oferir nous punts de vista i noves experiències en l’estudi i observació d’obres d’art ja creades. Miratges és l’exposició que ha presentat dins el Festival Panoràmic i enllaça IA amb la creativitat humana de l’artista. Rosado acostuma a afegir a les seves creacions temes que la preocupen o que afecten el conjunt de la societat. En aquesta exhibició, ha volgut jugar amb el canvi climàtic i com afecta el paisatge. En una de les parets de l’Espai Isern Dalmau, tres televisors mostren com la IA pot entrellaçar imatges de rostres de persones amb imatges de paisatges distorsionant-les per crear una visió totalment nova. La seva peça també ofereix una experiència interactiva. Un ordinador capta el teu rostre i el desfigura de tal manera que, amb una mica d’imaginació, pot semblar primer un bosc, i després l’skyline d’una gran ciutat. “El rostre, les persones, som els encarregats de desafiar aquestes problemàtiques, i també la tecnologia, per això tot està al centre de les meves creacions”, diu Rosado.

Finalment, ha intervingut Mar Canet, integrant del projecte artístic Varvara Guljajeva & Mar Canet. La parella fa anys que treballa la intel·ligència artificial per a les seves creacions artístiques i els interessa sobretot el moment en el qual es troba aquesta disciplina: “Encara estem en un moment de construcció que ens permet investigar, experimentar i aprendre. D’aquí a uns anys, quan l’ús de la intel·ligència artificial en l’art ja sigui usual, no serà tan divertit treballar-hi”, comenta Canet. L’obra que hi ha exposada a l’Espai Isern Dalmau es titula Keep Smiling i és una activitat interactiva que frustra qualsevol que s’hi posi davant, jo mateixa vaig acabar amb un mal horrible a les galtes. L’obra és l’escena d’una entrevista de treball en línia, en la qual una IA et demana que no deixis de somriure, de manera indefinida, mentre et va interpel·lant amb altres temes, com comptar uns gats o unes zebres que no sortiran mai a pantalla. És una crítica a l’ús de la intel·ligència artificial per prendre decisions humanes, perquè aquestes no es cansen mai i són alimentades amb paràmetres que no es pot predir amb precisió que funcionin.

Generalment, es continua pensant que l’art digital no profunditza de la mateixa manera com ho pot fer l’art creat amb les mans humanes, o que no és capaç d’incomodar. Els tres artistes convidats han compartit que, tot i que l’art treballat des de la tecnologia pot semblar que només ofereixi experiències més lúdiques o estètiques, serveix per mostrar al públic que també pot generar experiències, per bé que no seran les mateixes que vivim amb l’art tradicional. Com ha comentat Pilar Rosado “no hem de ser crítics amb la tecnologia sinó amb l’ús que se’n faci”.