Eva Lootz, formes del subconscient

La Fundació Suñol inaugura la nova temporada expositiva amb Andar con el río, una mostra monogràfica dedicada a l’artista multidisciplinària Eva Lootz (Viena, 1940). L’exposició, que es podrà veure fins al pròxim 17 de febrer, recull un conjunt d’obres de nova creació influïdes per l’estada que va realitzar Lootz al Japó l’any 2019, on va connectar amb els haikus del poeta nipó Matsuo Basho (1644-1694). L’obra resultant és una sèrie de dibuixos sorgits del subconscient i basats en línies i formes quotidianes que ens parlen de com es relaciona el nostre cos amb l’entorn i amb els objectes que ens envolten.

La mostra ha estat creada específicament per a l’ocasió i recull bona part dels dibuixos que l’artista va realitzar entre els anys 2019 i 2023, incloent-hi un període d’efervescència creativa esperonada pel confinament. Abans, l’artista va viatjar al Japó l’any 2019 per mostrar una peça, Kimono-Joya, a la sala d’exposicions de l’ambaixada espanyola a Tòquio. Quan va tornar de l’Orient Llunyà, el novembre del 2019, Lootz va sentir la necessitat d’agafar paper en blanc i retoladors de punta fina i dibuixar sense pensar en res. A la maleta hi portava un llibre de Matsuo Basho, L’estret camí de l’interior, que li va servir d’inspiració: «Vaig començar a deixar la mà lliure seguint la manera de procedir de Matisse, servint-me del simple traç i deixant que la línia creés llum sobre el paper. Així vaig omplir gran quantitat de papers i tires d’un rotllo de paper d’arròs que conservava des de feia temps. El tema era no quedar empresonada en cap intenció ni en cap propòsit», apunta Lootz. D’aquesta manera, la mà de l’artista ballava tota sola fins que, irremeiablement, apareixien un seguit de figures, signes, paraules i associacions.

El recorregut expositiu es divideix en dos espais diferents. D’una banda, l’obra El fondo indiferenciado de la conciencia rep als visitants per a situar-los en una espècie de marc mental que precedeix a l’experiència principal. Es tracta d’una sèrie de dibuixos de gran format on apareixen els noms de pila de vint-i-sis grans creadores de finals del segle XIX, XX i XXI, els cognoms de les quals tan sols estan insinuats per la seva inicial. La idea és crear un petit joc endevinatori sobre les seves identitats. Totes les dones presents en el mural són «dones intel·lectualment poderoses», afirma Lootz, que al llarg de la seva trajectòria li han aportat «llum i intensitat»: «Volia convocar aquestes dones brillants d’alguna manera, tenir-les com a madrines i com a guardianes, sentir la seva presència».

D’altra banda, l’espai central de la sala d’exposicions l’ocupa una gran instal·lació audiovisual de vint-i-dos metres de llarg, creada en col·laboració amb el videoartista i fotògraf Adolfo Alcañiz. Es tracta d’una tira animada on Lootz desplega formes amb motius vegetals, animals, biològics i objectes vinculats a la vida quotidiana. També hi és ben present la vagina femenina, que l’artista relaciona amb diverses formes de la natura i amb la màndorla, una figura arcaica i ancestral de dos cercles que se solapen a la distància d’un radi. En conjunt, Lootz projecta unes formes sorgides del subconscient, que flueixen en un joc «lliure de ritmes» gràcies a cinc projectors que s’ocupen de llençar les imatges sobre un linòleum blanc. Aquest material cobreix el centre de la sala i convida els visitants a dialogar i caminar sobre les imatges que flueixen ininterrompudament a través d’ell.

Segons explica Lootz, aquests dibuixos de nova creació no són representatius de res, sinó que brollen a partir d’un procés automàtic on «no importa el què, sinó el com». Són «dibuixos que no pensen», estrictes i radicals, inspirats en els que realitzaven Santiago Ramón y Cajal o Leonardo da Vinci. D’aquesta manera, a les parets de la sala principal, juntament amb els dibuixos en forma de tira, se n’exposen d’altres corresponents a les sèries Bocetos para el espacio exterior i Tiempo, ambdues conformades per dotze peces. D’afegitó, es mostren sis papers artesanals de cel·lulosa i sis leporellos –també dits «llibres acordió»– folrats amb paper-mirall en un dels seus costats. Molts dels esbossos fan referència a la idea de ciclicitat i a la figura simbòlica del nus borromeu, un corpus «arcaic i universal», segons Lootz, que conté «cos, memòria i llenguatge». «Abans de morir, m’agradaria construir una casa amb un recorregut en forma de nus», rebla l’artista.

Artista de la matèria

Eva Lootz és una de les artistes destacades de la Col·lecció Suñol Soler, una de les col·leccions d’art contemporani privades més extenses de l’estat. Amb una formació que inclou llicenciatures en belles arts, musicologia, cinema i filosofia, Lootz va instal·lar-se definitivament a Madrid l’any 1967, on va esdevenir un dels noms destacats de l’escultura espanyola de la segona meitat del segle XX i principis del XXI. La seva obra artística, que inclou instal·lacions, escultura i dibuix, a més de fotografia i vídeo, discorre al voltant de diferents eixos: matèria, territori, gènere i llenguatge. Tot i que va començar a treballar amb materials com cotó, terra o llavors, amb el temps va incorporar una reflexió sobre els llocs d’extracció i el tractament de minerals i matèries primeres, les rutes d’intercanvi i els efectes socials i culturals que provoquen, així com la petjada que deixen al paisatge i la llengua. L’any 1994 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Belles Arts.

Amb tot, Andar con el río no és la primera col·laboració entre Lootz i la Fundació Suñol. L’any 2009 hi va presentar Acto 13: Hidrotopías – La escritura del agua, una instal·lació realitzada expressament pel Nivell Zero de la institució que reflexionava sobre la importància de l’aigua a través d’un muntatge que incloïa vídeo, dibuixos en vinil, la maqueta d’una escultura i dues caixes de llum amb fotografia. També la vam poder veure a la mostra col·lectiva Diàlegs intrusos. Tot és present (2020-2021), una exposició bastida pel MNAC en col·laboració amb la Fundació Suñol.

L’exposició és de caràcter gratuït i podrà visitar-se a la Fundació Suñol fins al 17 de febrer de 2024. El full de ruta de la mostra inclou un conjunt d’activitats de caràcter educatiu –la majoria de les quals han estat dissenyades en col·laboració amb Lootz–, com ara tallers familiars, conferències, visites dialogades per al públic general i grups concertats i visites dinamitzades per a escoles de primària, secundària i batxillerat.

Podeu trobar més informació sobre les activitats i els horaris d’obertura de l’exposició al web de la Fundació Suñol.