El museu social com a institució

L’evolució històrica del concepte museu, el canvi en la gestió de les col·leccions patrimonials, la seva obertura a la societat i la reivindicació d’aquestes col·leccions com a llegat col·lectiu ens empeny, avui, a parlar de museu social. La major part de les col·leccions patrimonials del nostre país reben aportacions d’administracions públiques, i això es tradueix amb una necessitat de rendir comptes a la ciutadania i de justificar l’aportació d’aquests recursos públics. Parlar de museus socials és redefinir les nostres institucions museístiques, aprofundir en les missions i els objectius d’aquestes, presentar-les integrant conceptes com ara “societat” o “comunitat” i establir serveis, recursos i estratègies a dur a terme per apropar-les a la ciutadania. Desenvolupant el museu social rendim comptes dels recursos públics que rebem per gestionar les nostres col·leccions i els nostres museus.

Tot museu social s’inicia al voltant d’una reflexió conjunta i estratègica. És necessari aturar-nos per concebre quin és el nostre paper vers la societat. La nostra feina no pot concebre’s d’esquenes a la comunitat, sense ella no tindria sentit. Custodiem, col·leccionem, conservem, preservem, emmagatzemem, documentem, inventariem, exposem, difonem, publiquem… perquè formem part d’una comunitat i volem preservar i ampliar una memòria i un llegat col·lectius. La tasca dels museus gira entorn a unes col·leccions patrimonials determinades i al paper d’aquestes en la nostra societat. El museu social apropa més les col·leccions i transmet la importància i la utilitat que tenen per a nosaltres i per a la nostra col·lectivitat. 

“Formem part d’una comunitat i volem preservar i ampliar una memòria i un llegat col·lectius.”

El museu social com a institució cal que es reconegui com a servei públic al si de la comunitat. Aquest reconeixement ha d’anar acompanyat d’una voluntat per part de l’equip tècnic i dels representants polítics per dur-lo a terme a la pràctica i de forma continuada en el temps. Definir-se com a museu social implica concebre’s com a tal, presentar-se com a tal i desenvolupar programes i serveis com a tal; d’aquí la necessitat de partir prèviament d’una reflexió conjunta. Ens convé reflexionar sobre la nostra tasca com a museu, cap a on anem, què volem ser, què volem oferir i quin paper hem de tenir dins la comunitat. Aquestes reflexions ens permetran adaptar la nostra institució a la missió de servei públic que definim.

A dia d’avui, a Catalunya, la major part dels museus centren la seva missió en aspectes acadèmics i en les funcions bàsiques dels museus al voltant de les col·leccions patrimonials que custodien. La major part dels museus de Catalunya no ens presentem com a museus socials. Si donem una ullada pels llocs web dels museus del país podem adonar-nos que a l’hora de presentar-nos, la major part dels museus parlem de l’edifici on estem, de la història del museu i de les col·leccions que custodiem. Potser ens deixem la part del per què i per a què: què fem, per què ho fem i per a què. El museu social posa en valor el que aporta a la societat i així ho dona a conèixer sempre que es presenta com a institució. No comunicar el per a què existim és un greu error perquè estem menystenint la nostra tasca com a servei públic.

“La major part dels museus de Catalunya no ens presentem com a museus socials.”

Hi ha diversos museus de Catalunya que fan prevaldre la seva funció social en la seva missió i presentació, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Terracotta Museu, el Museu de la Pesca o el Museu d’Història de Catalunya, entre molts d’altres. Els plans estratègics són una bona oportunitat per reflexionar i definir la missió, la visió, els objectius i els valors que fonamenten la nostra activitat. La major part de plans estratègic de museus disposen d’objectius específics i d’àmbits d’actuació al voltant del museu social. Un dels objectius del Museu de la Garrotxa, per exemple, explicita “fer del Museu un espai social i de coneixement, tant en el seu àmbit físic com virtual”.

Fer del museu un espai social vol dir que la comunitat s’hi ha de sentir interpel·lada. Per una banda, podem anar-la a interpel·lar per desenvolupar projectes de forma conjunta i, per l’altra, podem presentar-nos per ser més accessibles i propers. En aquest sentit, presentar tot l’equip i els contactes directes permet que pugui ser la comunitat qui ens interpel·li. Així ho fa el mNACTEC, el Museu d’Art de Lleida, la Fundació Antoni Tàpies o la Fundació Joan Miró, entre altres. I no només cal presentar-nos com a equip sinó també com a institució amb la publicació de les memòries anuals, els pressupostos, els plans d’actuació, etc. La transparència i la proximitat són claus per ajudar a entendre el que fem i fer-nos més propers a la comunitat.

Desenvolupar-nos com a institució social vol dir incorporar el punt de vista social i de la comunitat en tots els projectesque desenvolupem. D’aquí la necessitat de tenir un organigrama que permeti el treball transversal i que disposi d’una àrea específica dedicada a l’àmbit social -altrament dit, de programes i públics-. Alhora, la incorporació de la comunitat en òrgans de govern de la institució ens ajuda a enfortir els vincles i a adaptar-nos a les seves demandes i necessitats. Si volem apostar pel museu social convé incrementar la participació de la comunitat en els òrgans de govern i de presa de decisions dels nostres museus. En aquest sentit, el Consell Assessor del Museu de Tortosa n’és un bon exemple.

El museu social persegueix interpel·lar a tota la població, d’aquí la necessitat de dotar-nos de nous programes, nous continguts, noves eines i nous recursos per dur-ho a terme. Hem de ser conscients que esdevenir museu social equival a dotar-nos de més competències en l’àmbit de les polítiques socials i per fer-ho possible, cal un increment de recursos econòmics. No podem pretendre desenvolupar més programes i dotar-nos de més competències si no incrementem les partides pressupostàries. Per poder fer realitat la voluntat tècnica i política de desenvolupar el museu social cal incrementar els recursos dels museus. 

Resumint, el museus social com a institució s’inicia amb una voluntat i una reflexió conjunta, que continua amb una redefinició de la institució i una presentació del museu incorporant l’àmbit social, fent proper l’equip i fent accessible tota la documentació per mostrar qui som, què fem i amb quina finalitat. Posteriorment, es tradueix amb una nova manera d’organitzar-nos per garantir la visió de museu social en tot moment i amb tot un seguit d’actuacions que necessiten recursos econòmics per dur-se a terme. En definitiva, ser museu social com a institució és reivindicar-nos com a servei públic i servir a la pluralitat de la nostra societat.