Com pensar la utopia sense futur?

En el marc de la Nit dels Museus el Santa Mònica va celebrar l’acte Els llocs de la utopia, una conversa entre la filòsofa Haud Guéguen i el sociòleg Peter Wagner al voltant de la necessitat de resignificar el concepte d’utopia en el present.

El sociòleg Peter Wagner i la filòsofa Haud Guéguen al Santa Mònica dissabte 13 de maig

D’ençà que Utopia Rambles es va posar en marxa el passat 28 de març, més d’una vintena d’activitats han estat programades a l’Arts Santa Mònica i als seus voltants. Probablement, la més rellevant per a entendre el rerefons teòric en el qual s’ha emmarcat l’exposició va tenir lloc el dissabte 13 de maig a la sala Bar. En aquest espai va celebrar-se la conferència Els llocs de la utopia, una conversa entre la filòsofa Haud Guéguen i el sociòleg Peter Wagner al voltant del concepte d’utopia, plantejant un recorregut històric dels canvis que ha sofert per tal d’oferir una resignificació del terme que ens ajudi a albirar un món més just i, alhora, un nou sentit del possible.

Podem entendre la paraula utopia com la promesa o el desig d’un bé o d’una situació que encara no s’ha materialitzat en el present; en remetre a un bé futur, incorpora, per tant, la noció de temporalitat —malgrat que aquesta situació o aquest bé sigui inassolible.

No obstant això, la idea de temporalitat associada a la utopia és quelcom relativament nou. Per entendre el procés de transformació que s’ha produït, Guéguen va proposar una reconstrucció històrica del terme. La primera aparició del terme va ser a l’obra Utopia de Thomas More, un text emmarcat en el programa humanístic del Renaixement que s’oposava a la cosmovisió de l’edat mitjana per tal de construir una societat més justa. More situava la utopia en una illa inexplorada, atorgant-li un lloc concret on realitzar-se, una dimensió espacial.

Ara bé, la temporalització de la utopia, la idea d’un futur indefinidament obert i disponible, també es troba en crisi.

Aquesta espacialització de la utopia, però, no ha durat fins als nostres dies, ja que a finals del segle XVIII es produeix un procés de temporalització, transformant-la completament. Guéguen i Wagner s’acosten a la interpretació que va fer Koselleck, per qui van ser autors com Hegel o Marx, el sorgiment d’una nova disciplina com la filosofia de la història o les condicions materials de l’època que van ajudar a aquesta transformació temporal, comportant l’esgotament de la utopia espacial. En concebre la història com un procés lineal, la utopia esdevenia una promesa de futur, emplaçada en el temps i no en l’espai. De les coordenades topogràfiques designades per More, passàvem a unes coordenades temporals.

Ara bé, la temporalització de la utopia, la idea d’un futur indefinidament obert i disponible, també es troba en crisi actualment. La gestació d’aquest moment crític la trobem al segle XX. Com assevera Guéguen, són autors com Adorno o Benjamin, qüestionant la idea d’un progrés lineal i automàtic, o bé Fukuyama, en concloure que s’ha arribat al final de la història, que anticipen el fi de la temporalitat utòpica. Comprendre que el procés modern de progrés ha arribat a la seva fi esdevé un horitzó impenetrable per la utopia, entesa com una promesa de futur. Sigui com sigui, allunyar-nos d’una visió teleològica de la història (Benjamin) o bé pensar que hem arribat al seu final (Fukuyama) ens porta de cap a un mateix problema: com podem concebre la utopia als nostres dies quan aquesta sembla haver perdut el seu sentit espacial i temporal?

La tesi presentada per Guéguen —i compartida per Wagner— comporta una reespacialització de la utopia. Relocalitzar-la en espais concrets, actualitzar-la de tal manera que conservi tot el seu poder normatiu i subversiu i concebre-la —des d’un angle espacial i sociològic— com una multiplicitat d’utopies vinculades a la pluralitat de tècniques i pràctiques contràries al capitalisme. La proposta busca, en definitiva, destemporalitzar la utopia, deixar d’entendre-la com una promesa i pensar-la com el conjunt d’experiències, de formes alternatives de relacionar-se que confronten la lògica capitalista.

Tal com les entén Haud Guéguen, les utopies són llocs reals on experimentar i inventar noves fórmules, possibilitant la recerca dels possibles. Procedeixen de la imaginació i del desig, i s’encarnen en espais concrets — on el poder subversiu resideix a no ajustar-se al model dominant, sinó inventar i experimentar noves normes—.

Guéguen no amaga, però, la influència de Foucault en acostar-se deliberadament al terme “heterotopia” —emprat pel filòsof francès per designar els llocs concrets alternatius de resistència al capitalisme—, i tampoc amaga les semblances amb la concepció premoderna de More. Respecte a aquesta última, la seva proposta comporta una diferència que ens ajuda a adaptar-la millor als temps presents; la utopia manté el vincle amb la història, preservant la promesa normativa de la il·lustració (la promesa d’una emancipació individual i col·lectiva) i també ofereix la possibilitat que aquestes utopies esdevinguin horitzons d’espera que remetin al futur. Un futur situat per l’acció, no obert indefinidament a tota possibilitat, sinó obert com a horitzó de possibilitats.

Podeu veure la conferència completa al canal de Youtube del Santa Mònica.

Fins aquest diumenge 21 de maig podeu veure l’exposició Utopia Rambles al Santa Mònica i participar en diverses activitats, que podeu trobar al web del Santa Mònica.

Dissabte: