Barcelona i l’arquitectura que “s’esdevindrà”

L’any 2021, Barcelona va ser designada com a Capital Mundial de l’Arquitectura UIA-UNESCO per al 2026, prenent el relleu de Copenhagen, que va organitzar l’última edició al juliol passat. Enguany, a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, s’ha anunciat l’equip guanyador del concurs per dirigir el comissariat del proper Congrés Mundial. Es tracta de la proposta “Becoming. Architectures for a planet in transition”, que ha destacat entre les 5 candidatures finalistes que competien per liderar la temàtica del Congrés. Els autors de “Becoming” són el grup d’arquitectes catalans formats per Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella, Carmen Torres i José Zabala, tots ells relativament joves dins del sector de l’arquitectura i amb destacats currículums, tant per la seva obra construïda, com per la seva presència i aportacions al món docent i acadèmic.

No serà la primera vegada que Barcelona aculli el Congrés de la UIA. Ho va fer l’any 1996 sota el lema “Present and Futures: Architecture in Cities”, que va servir per presentar la consolidació de la ciutat després de la transformació olímpica i la creació del seu nou Model. Aquest cop, que ha estat el primer on s’ha triat l’equip de comissaris i el tema que vertebrarà el Congrés mitjançant un concurs obert, s’ha decidit que Barcelona es converteixi en una ciutat laboratori on s’investigui el concepte del temps com a vector de canvi i de transformació de la realitat existent i s’incideixi en la resignificació del paper que els arquitectes tenen a l’actualitat.

“Volem presentar Barcelona com un laboratori imperfecte. En lloc de fer una mena de publicitat estàtica del moment de la ciutat, preferim interpretar-la com un camp d’investigació de la seva realitat profunda, on passen coses que no són idíl·liques i se succeeixen problemes individuals i col·lectius de tot tipus” explica Pau Bajet, de l’equip de comissaris.  “Coneixem molt bé la ciutat i comptem amb institucions i administracions que ens permeten tenir la informació i les dades de tot el què hi passa, a més, convidarem arquitectes i pensadors de diferents països perquè estudiïn les transformacions que afecten Barcelona durant un any i ho posarem en comú durant el Congrés. D’això se’n diu “research by design” i es tracta de fer investigació durant el transcurs mateix del projecte”, sentencia.

Amb la proposta de “Becoming”, Barcelona dona el tret de sortida a dos anys per davant de feina intensa per actualitzar el discurs arquitectònic de la ciutat, admirat i estudiat arreu, però que 30 anys després comença a donar símptomes d’estancament i obsolescència

La proposta presentada s’estructura en 6 línies de recerca per a les quals ja tenen assignades un extens i selecte grup de col·laboradors internacionals del camp de la crítica i la investigació. Aquests 6 punts són Becoming beyond human, Becoming attuned, Becoming embodied, Becoming interdependent, Becoming hyper-conscious i Becoming circular que pretenen abordar en un sentit ampli l’ecologia, la poètica, els materials, la política, les dades i els processos circulars de l’economia i l’energia respectivament. Les conclusions que n’extreguin els experts convidats, sumades a la interacció amb diferents tallers d’estudiants, s’exposaran al llarg del Congrés en múltiples formats com debats, conferències o exposicions durant la setmana del 28 de juny al 2 de juliol de 2026.  

Les activitats del Congrés es localitzaran al llarg de la línia de la costa de Barcelona amb el mar com a rerefons i com a horitzó comú de tots els actes: “Evidenciar com el marc geogràfic del Congrés participa del marc geopolític que representa el mar Mediterrani, mostrant Barcelona com una ciutat mediterrània en constant transformació i que cristal·litza amb la idea de la pròpia construcció de l’urbs al llarg del temps” argumenta Mariona Benedito. La línia de la costa, tot i ser un aparador atractiu de la ciutat i de l’estil de vida que se li pressuposa, vol reivindicar-se per l’equip de comissaris com un dels reptes que encara té l’àrea metropolitana de Barcelona per davant. Una lectura completa de la franja litoral revela la complexitat que la conforma amb l’aparició d’infraestructures, accidents geogràfics, la presència significativa del port, la concatenació de teixits urbans de diferents segles i tipologies, la discontinuïtat de no-llocs com el Fòrum, etc. A banda, la línia de costa, en un sentit general, és un lloc susceptible de canvis imminents en un futur per a qualsevol ciutat per fenòmens com el canvi climàtic, el turisme de masses o les fluctuacions migratòries.  

Bajet explica que “repartir tots els esdeveniments del Congrés al llarg del front marítim pot ajudar a generar un vector espacial que afavoreixi l’assistència de la gent. “Fent un cop d’ull ràpid del litoral des del Llobregat fins al Besós, t’adones que en pocs quilòmetres es concentra una gran part de la història i dels elements urbans de major interès que conformen la ciutat. Tot i que sigui un dels llocs més recurrents de Barcelona, la façana marítima encara té parts inexplorades i inconnexes amb un gran potencial”, rebla Bajet.

El concurs ha estat promogut conjuntament pel Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. En aquest sentit, l’acte de presentació de l’equip guanyador va comptar amb l’assistència i el discurs de les personalitats que representen aquestes institucions. Marta Vall-llossera, presidenta del CSCAE, va fer èmfasi en la idea central de la proposta comissarial al voltant de la capacitat de transformació que té l’arquitectura en la societat i en la necessitat de repensar i adaptar els formats i les temàtiques dels congressos d’arquitectura als reptes que ens presenta l’actualitat. D’altra banda, la vicepresidenta de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), Teresa Táboas va fer un breu repàs de la història dels UIA, celebrat per primera vegada a Lausana al 1948, en el context de reconstrucció de la postguerra i va recordar els conceptes centrals del darrer UIA a Copenhaguen com la sostenibilitat en l’ecologia, l’economia i la societat.

En l’àmbit polític, l’acte també va incloure la ponència de la consellera de Territori, Ester Capella, que va plantejar l’accés a l’habitatge digne i assequible com el gran repte actual a més de la problemàtica del despoblament, tant de zones urbanes com rurals. Va valorar positivament la recuperació de talent jove que havia marxat, en al·lusió a part de l’equip de comissaris, i va destacar la responsabilitat que comporta estar al centre de l’atenció internacional en el debat arquitectònic i urbanístic. A continuació, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va repassar alguns paral·lelismes entre la situació de Barcelona l’any 1996 i a l’actualitat i va voler recordar la magnífica fama que té Barcelona en matèria d’arquitectura i urbanisme i de l’oportunitat que representa aquest nou Congrés per mantenir-la i fer-la créixer. Per últim, Isabel Rodríguez, ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, va remarcar l’encert del plantejament que implica entendre l’arquitectura i el temps com a eines transformadores i va defensar la capitalitat del sud d’Europa en el marc de la Nova Bauhaus Europea.

Amb la proposta de “Becoming”, Barcelona dona el tret de sortida a dos anys per davant de feina intensa per actualitzar el discurs arquitectònic de la ciutat, admirat i estudiat arreu, però que 30 anys després comença a donar símptomes d’estancament i obsolescència. El fet d’acollir altre cop el Congrés Internacional és una ocasió fantàstica per instal·lar un nou relat a la ciutat que la torni a posar al capdavant de la innovació i al centre de les discussions urbanístiques. L’equip seleccionat per liderar aquest procés de canvi sembla haver llegit molt adequadament les circumstàncies i la mida real de la Barcelona actual i se serveix d’un mètode d’aproximació i d’estudi de l’arquitectura que pot donar peu a noves interpretacions molt valuoses: “La nostra intenció no passa per presentar un Model Barcelona al món amb una actitud paternalista, ni tan sols un resultat acabat. En contra de plantejar temes des de la tàbula rasa, ens interessa situar-nos enmig dels processos de canvi que van transformant la nostra realitat i el de la metròpolis on vivim, amb totes les seves virtuts i defectes”, conclou Bajet.