L’Artesà (renovat) ja és aquí

Aquest cap de setmana El Prat de Llobregat ha vist com, finalment, s’ha obert al públic el renovat teatre municipal L’Artesà. Una història de tancament, abandonament, enderroc, reconstrucció i (molta) polèmica. El teatre compta amb la direcció artística de Cristina Alonso i Cèsar Compte, guanyadors d’un concurs públic amb un projecte que va molt més enllà de limitar-se a ser un centre exhibidor d’arts escèniques. Els pratencs van exhaurir les entrades a les visites guiades d’aquest cap de setmana al teatre, que iniciarà la seva programació a partir de finals d’abril. Hem fet una visita a l’edifici. Encara feia olor de nou.

Construït l’any 1919 per l’arquitecte Antoni Pasqual, L’Artesà va ser un encàrrec de l’entitat Centre Artesà i, com tants ateneus i cooperatives de principis de segle XX a Catalunya, comptava amb cafè i s’hi celebraven actes culturals i socials de tota mena. Durant la Guerra Civil, L’Artesà va ser ocupat per la CNT, i els propietaris en van recuperar la propietat, un cop acabada la guerra. A partir d’aquell moment i fins als anys vuitanta, i com a tants altres teatres similars a Catalunya, la seva activitat principal va estar dedicada al cinema, fins al seu tancament, en 1988. L’Ajuntament d’El Prat de Llobregat va comprar l’edifici el 2003, i després de dos informes amb diagnosis estructurals i funcionals, es van plantejar tres alternatives: una intervenció “arqueològica”, de consolidació i reparació de les patologies existents; eliminar les parts afectades i reconstruir-les de la manera més semblant a com eren; o bé enderrocar les parts afectades i conservar el vestíbul, el bar i els elements catalogats (façanes, coberta, sostres). Finalment aquesta va ser l’opció triada. No sense fortes crítiques per part de plataformes com ara Salvem L’Artesà, o dels arquitectes Toni Ramon i Ivan Alcázar, que des de l’Observatori d’Espais Escènics van presentar estudis i alternatives a l’opció triada.

Finalment, i mitjançant un concurs públic, els arquitectes Manel Bosch i Joan Forgas van resultar guanyadors amb el projecte titulat “Històries”, i després de gairebé dos anys d’obres el teatre s’ha inaugurat aquest cap de setmana, amb una inversió de l’Ajuntament del Prat de dotze milions i mig d’euros. La reforma ha redefinit la relació de L’Artesà amb el seu entorn, eliminant els murs que el separaven del carrer, i el vestíbul principal funciona com a enllaç entre el cafè i el teatre. La sala principal té capacitat per a 611 espectadors, i al primer pis la Sala Petita, més versàtil, permet acollir fins a 160 persones de públic. Igualment, s’han construït tres sales d’assaig i totes les dependències necessàries són noves (camerinos, oficines, etcètera). Pel que fa a la part artística, L’Artesà estarà dirigit per dues persones: Cristina Alonso, fins ara responsable del centre de creació El Graner, del Mercat de les Flors, i codirectora del Festival Sâlmon; i Cèsar Compte, exgerent del Consorci Teatre Bartrina i exdirector del Consorci del Teatre Fortuny – Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER). El seu projecte de codirecció aposta per la proximitat, l’educació, la mediació, les noves formes de gestió, la transparència i el treball col·lectiu. Els tres pilars sobre els quals s’aixeca el projecte són la creació, la formació (L’Artesà serà la seu de L’Escola d’Arts en Viu) i l’exhibició, on hi haurà lloc per tot tipus de propostes, des de les més comercials a les més independents.

“L’edifici estava adormit. Ara l’hem de despertar” declarava Alonso, a la presentació de L’Artesà als mitjans. La directora no és partidària dels festivals ni dels cicles específics, i considera que els espectacles més experimentals han de formar part de la programació regular del teatre. La seva idea és que els pratencs puguin veure espectacles “singulars” un cop cada tres setmanes, la mateixa regularitat amb què el teatre programarà espectacles familiars o d’esperit més comercial. “Ara ens toca dotar-lo d’ànima”, afegia Cèsar Compte, que especifica que l’objectiu és que L’Artesà estigui obert els 365 dies de l’any, i no només quan s’hi exhibeixin espectacles. Pel que fa a la política de preus, cap entrada superarà els 15 euros.

Després de les jornades de portes obertes i visites guiades pels actors del Teatre Kaddish i de la companyia Los Torreznos, els caps de setmana fins al 14 d’abril, L’Artesà començarà la seva programació amb Biblioteca de cuerdas y nudos, de José Antonio Portillo, l’espectacle Federico García, de Pep Tosar, o AKA (Also Known As) la producció de la Sala Flyhard escrita per Daniel J. Meyer. El teatre internacional serà present amb els italians Teatro delle Briciole, que presentarà l’espectacle familiar Pop Up, la dansa vindrà de la mà de la companyia de Vero Cendoya amb La partida, la música anirà a càrrec de Marc Parrot i el seu concert Refugi i el circ trepitjarà el renovat teatre per primer cop amb Rhumans, de Rhum i Cia. L’actor pratenc Arnau Puig actuarà a la seva ciutat natal amb Othello, de la companyia Les Antonietes, i el Mag Lari hi portarà el seu espectacle de màgia 25 il·lusions. El teatre serà també la seu del lliurament dels Premis Nacionals de Cultura del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts), que tindrà lloc el pròxim 6 de juliol.

El 27 de setembre de 2019, L’Artesà celebrarà el seu centenari, per la qual cosa els dos directors artístics ja anuncien que es presentaran treballs relacionats amb la memòria de l’edifici. Esperem que els representants de la plataforma Salvem L’Artesà també tinguin lloc en aquests actes, com a portaveus d’una lluita que ha acabat en derrota. El Prat de Llobregat estrena un teatre nou de trinca, que manté detalls d’un patrimoni arquitectònic que, lamentablement, ha anat desapareixent a molts racons de Catalunya. Seguirem amb atenció com evoluciona aquest teatre del segle XXI. Felicitats, pratencs i pratenques. L’Artesà inicia una nova etapa.