Dudamel obre i tanca el proper Palau 100

13.02.2018

Dilluns al matí es va presentar a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català la temporada 2018/19 de Palau 100. Mariona Carulla, presidenta de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, Joan Oller, director general del Palau i Víctor Garcia de Gomar, director artístic adjunt, van ser els encarregats de donar els detalls d’una programació que s’avançava a la resta de temporades de la casa per dos motius: donar-li més visibilitat i facilitar al públic la gestió d’entrades i abonaments, ampliant-ne els terminis.

Gustavo Dudamel

La primera informació que es va donar va ser el nou horari dels concerts a partir de la propera temporada: les 20 h. Tots els concerts produïts pel Palau, no només els de Palau 100, avancen trenta minuts l’hora de començament. Donada la rellevància que es va donar a la informació i la insistència en la qüestió durant el torn de preguntes, no puc evitar pensar que que els humans som animals de costums i ens costen els canvis; aquest, segons va remarcar Mariona Carulla, s’ha decidit tenint en compte l’opinió del públic, que hi va donar un suport majoritari en una enquesta feta pel Palau. Us agradi més o menys el canvi, anoteu-lo (o acabareu fent temps fins a dos quarts de nou fent un cafè).

Entrant ja en la programació, Palau 100, amb un pressupost de 1.680.000 €, inclourà quinze concerts: tretze d’abonament i dos d’extraordinaris. Com va explicar Joan Oller, el cicle s’articula, un any més, entorn dos eixos: la recerca de l’excel·lència i la forta presència coral. Respecte el primer eix, s’ha buscat també l’equilibri entre els intèrprets més habituals, els més estimats pel públic, i d’altres noms menys coneguts encara però també de gran qualitat; el mateix es busca amb els programes, compaginar les obres més conegudes i preferides amb d’altres menys habituals. Pel que fa a la música coral, un dels trets distintius del Palau, es combinen les actuacions dels cors de la casa amb prestigiosos cors europeus.

Entre els predilectes del públic trobem Gustavo Dudamel, que obrirà i tancarà la temporada, i Cecilia Bartoli. La inauguració, una doble inauguració, de fet, amb dos concerts en dies consecutius, serà amb la Mahler Chamber Orchestra; el primer concert tindrà al programa la simfonia n. 5 de Schubert i la n. 4 de Brahms; el segon (un dels concerts extraordinaris), novament Schubert, amb la tercera simfonia, i una altra quarta, la de Mahler. El concert de cloenda, amb la Münchner Philharmoniker, tindrà també com a protagonistes l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau, per a interpretar la segona simfonia de Mahler. Cecilia Bartoli, a qui després del concert de l’any passat es va demanar una proposta diferent del concert variat amb piano, serà la protagonista de La Cenerentola; interpretarà així novament un dels papers pels quals, en paraules de Victor García de Gomar, la mezzosoprano passarà a la història. Entre els noms menys habituals, un sens dubte d’estel·lar, el de la soprano Renée Fleming, absent del Palau des del 2004 i de Barcelona des del 2007. Ja retirada dels escenaris operístics, presentarà un programa encara per concretar del qual, ara com ara, només sabem que inclourà peces de Schubert i Brahms; l’acompanyarà Harmut Höll.

Renée Fleming

A més de l’òpera de Rossini, dues “òperes, però no del tot”: Semele, de Händel, i Einstein on the beach (el segon concert extraordinari). Semele estarà dirigida per un altre dels preferits del públic, John Eliot Gardiner, que es retroba amb aquesta obra després d’haver-la dirigit i enregistrat el 1982. N’oferirà una nova lectura, naturalment, aquest cop íntegra (a l’enregistrament hi falten prop de quaranta minuts de música), dirigint l’English Baroque Soloists i el Monteverdi Choir. L’òpera (o no) de Philipp Glass arribarà dirigida per George-Elie Octors, amb el Collegium Vocale Gent, l’Ictus Ensemble i la veu de Suzanne Vega. A més, s’aprofitarà la recuperació d’Einstein on the beach per programar, ja en d’altres cicles, diverses obres entorn de Glass.

El cor convidat que ens falta per esmentar és el Balthassar Neumann Chor, que, dirigit per Thomas Hengelbrook, interpretarà el Rèquiem de Mozart i una de les obres més singulars de la programació, la Missa Non sine quare del compositor barroc Johann Caspar Kerll. Un altre concert plenament barroc serà el que interpretarà l’Akademie für Alte Musik Berlin, dedicat a l’aigua i amb la Música Aquàtica de Händel tancant el programa.

Händel serà protagonista absolut d’un altre dels concerts, amb el seu Messies, sota la direcció del violinista Daniel Hope des del faristol del concertino de l’Orquestra de Cambra de Zuric, un concert que comptarà també amb la presència del Cor de Cambra. Continuem repassant les intervencions dels cors del Palau: el Cor de Noies i el Cor Infantil estaran dirigits per Jonathan Nott per interpretar, juntament amb la Gustav Mahler Jugendorchester la simfonia n. 3 de Mahler, mentre que l’Orfeó Català participarà al concert de Valery Gergiev i l’Orquestra del Teatre Mariinski, amb Aleksandr Nevski, un concert que inclou també el concert n. 3 per a piano de Rakhmàninov amb Daniil Trifonov. L’altre concert de música russa serà el de l’Orquestra Simfònica de Sant Petersburg, dirigida per Yuri Terminakov, que interpretarà dues obres de Txaikovski: la cinquena simfonia i el concert per a piano, amb el jove pianista uzbek Behzod Abduraimov.

Dos concerts més i acabem: en el que podríem anomenar capítol d’orquestres de proximitat, Josep Pons dirigirà l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, amb dues obres pràcticament coetànies, La consagració de la primavera i El amor brujo, i una estrenada exactament cent anys després, Imatges d’un món efímer, de Josep Maria Guix, que serà compositor resident del Palau la temporada vinent. I l’únic recital de piano serà el de Murray Perahia, amb un programa encara per determinar.

Aquí teniu la programació completa i ordenada. Si esteu interessats en un abonament, el termini ja està obert; si voleu comprar entrades soltes, la venda començarà el 23 d’abril.