Llarga vida al ie-ie

Cada vegada és més freqüent, almenys a Barcelona, que la mà de propostes musicals programades per a un mateix dia en faci difícil la tria, sobretot quan arriba el cap de setmana. I si, a més a més, fem un cop d’ull als concerts que s’esdevenen de nord a sud i d’est i oest de les nostres contrades, la cosa es complica. Com que encara no gaudim del do de la ubiqüitat, hem d’elegir. De vegades ens equivoquem i no escollim la millor opció. Però no serveix de res que ens en penedim o que ens hi capfiquem perquè no es pot tornar enrere. L’únic que podem fer és esperar a tenir més sort (i ull) el proper cop que ens enfrontem a una altra disjuntiva.

A Barcelona, el cap de setmana passat les possibilitats de tria eren moltes i variades: Els Amics de les Arts al Coliseum, Antònia Font, Pastora i 4t 1a a la Razzmatazz, Very Pomelo, Surfing Sirles i Le Petit Ramon a l’Apolo, Paul Zinnard al CAT Tradicionàrius, Olivemoon a l’Alfa, A Place to bury strangers al garatge del Sidecar… I també ho eren en altres pobles i ciutats: Anna Roig i l’Ombre de ton Chien a Vic i a Sallent, Mishima a Manresa i a Sant Esteve de Palautordera, Antònia Font, Mesclat, Els Catarres, Vandalmogavers i La bella i les bèsties a Sant Joan de les Abadesses, Miquel Serra i Gran Amant a Granollers, Cris Juanico a Olot… I tampoc no ens podem oblidar del concert de La Gossa Sorda, Pirat’s Sound Sistema, 121db i Biano organitzat per ACPV amb motiu de la festivitat del 25 d’abril que dissabte va reunir centenars de persones a Burjassot.

Aquest cap de setmana, a més a més, se celebrava el 3r Aplec Modernista del Barcelonès i, si no em vaig perdre ni el primer ni el segon, tampoc no em podia perdre el tercer. Així doncs, divendres vaig decidir arribar-me a l’Euskal Etxea per veure The Sparteens i els Selectors Badabadoc. M’esperava una nit ie-ie darrere de la qual hi havia la Fundació Badabadoc, responsables de la revifada del modernisme aborigen, tal com ells l’anomenen, i dels aplecs que s’organitzen des de fa un temps en moltes de les nostres comarques (el Vallès, Osona, l’Empordà, el Rosselló, el Barcelonès…). Encara que em va saber greu perdre’m altres concerts que van tenir lloc aquella mateixa nit, el cert és que aquest cop estava força segura de la decisió.

La nit, però, no va acabar com havia d’acabar. O, més aviat, no va començar com havia de començar. Dos dels Selectors Badabadoc (Carles Belda i Marc Serrats) van punxar el bo i millor de la música ie-ie, però, malauradament, els assistents ens vam quedar sense veure The Sparteens perquè la meitat dels músics (en total en són dotze) van tenir problemes amb la furgoneta amb què viatjaven i no van arribar-hi a temps.
The Sparteens són un grup d’Iparralde (la part sota domini francès del País Basc) que han tingut l’atreviment d’agafar la mítica “Bi doberman beltz” de Negu Gorriak, passar-la pel seu filtre i convertir-la en una cançó ie-ie en tota regla. Però no és l’única cançó de l’anomenat rock radical basc que han tingut l’encert d’adaptar. Han fet versions de “Zu atrapatu arte” (Kortatu), “Txus (La Polla Records)”, “Ikusi Eta Ikasi” (Delirium Tremens), “Egunsentian” (Kuraia), “Jo ta ke” (Su ta gar) o “Ez Da Berdin” (Hertzainak), i també d’èxits internacionals com “Bloom” (Nirvana) o “Digging the grave” (Faith no more)  o “God save the queen” (Sex Pistols).

Abans del concert (abans de saber que s’hauria de suspendre), Douglas Nightingale, membre fundador de The Sparteens juntament amb Maribel de Iriarte, em va explicar que el grup va néixer “un diumenge de ressaca” mentre ell i Maribel miraven “un programa de música ie-ie a la televisió francesa”. Fou llavors quan van decidir fer un grup tot caricaturitzant l’estètica d’una música i un estil que els era gairebé desconegut. Hi havia, a més a més, un altre ingredient indispensable: lletres punyents, crítiques i irreverents.
Talment com els “nostres” Angelina i els Moderns, aquest grup euskaldun saben com fer ballar i riure el públic. En els concerts de The Sparteens, que són “essencialment insolents”, no hi falta l’humor. No debades, per ells “l’humor, a més de bàsic, és un assumpte molt seriós”. I la fórmula funciona. De fet, els plouen els concerts, tant dins com fora del País Basc (al març, per exemple, van fer una gira de tres concerts per Suïssa).
The Sparteens no van poder actuar divendres a Barcelona, però sí que ho van fer dissabte a la sala Cotton de Lleida, la primera actuació del grup als Països Catalans. Han promès tornar-hi, així que haurem d’estar atents a la seva agenda de concerts. Els que els han vist en directe diuen que paga la pena. Llarga vida al ie-ie!

Twitter Carla González Collantes