Cal tenir referents?

Les Ressonàncies caminen des de fa tres anys seguint un objectiu clar: el de fer xarxa entre les professionals del sector de la música clàssica. Han parlat de la pedagogia, de l’educació emocional, de la vulnerabilitat; del respecte i el lideratge; de les cures (les pròpies i les que procurem als altres); de la clàssica amateur, del teixit intergeneracional, de la por i del sostre de vidre. Han acollit converses al voltant de la programació, de la creació i de la interpretació des d’una perspectiva feminista i s’han construït com un lloc on compartir queixes, preocupacions i debats. Cada any des del 2021, quan arriba la primavera, totes aquelles que així ho desitgen o ho necessiten saben que poden acostar-se a La Bonne, el Centre de Cultura de Dones de Barcelona, i trobar-hi un espai segur per reflexionar i projectar, problematitzar i proposar.

Enguany, aquesta jornada se celebrarà el 13 d’abril i tindrà com a eix central la idea de referents: com es creen, mantenen i difonen. Així, es pretén aprofundir en la manera en la qual diferents figures històriques i contemporànies es converteixen en models a seguir per a la societat; com s’investiguen i quin paper hi tenen les nostres institucions, públiques i privades? Com es divulguen, què se n’explica, de quina manera es donen a conèixer? Com en les edicions anteriors, durant el matí es preveuen dues taules rodones i un petit recital, i a la tarda es reprendrà l’activitat amb un taller de cures i un segon recital de clausura. La proposta compta amb el suport de l’Acadèmia Catalana de la Música i és d’entrada gratuïta, amb inscripció prèvia. Nosaltres hem parlat amb les ponents –que, per primera vegada venen, també, d’altres punts de la Península– per què ens avancin alguns dels aspectes que pretenen presentar-hi.

Com s’investiguen les nostres referents? El paper de les institucions

En aquesta primera taula hi participarà Maria Teresa Garrigosa, musicòloga i cantant, Ascensión Mazuela, professora de la Universitat de Granada i directora adjunta del Festival de Música Antiga de Úbeda y Baeza, i Maria Àngels Bronsoms, pianista i professora del Conservatori de Girona. Totes tres, moderades per la divulgadora Maria José Anglès, presentaran alguns dels projectes que duen a terme, que estan enfocats en una mateixa direcció i tenen elements en comú: «Crec que una trobada així em donarà ànims per seguir la tasca que m’he proposat com a docent i segur que em donarà noves idees per portar-la a terme», apuntava Bronsoms, qui imparteix l’assignatura La música clàssica en clau femenina, on es donen a conèixer dones músiques més o menys properes a les alumnes del grau.

«El format de la jornada, en forma de taules rodones, promourà l’intercanvi d’idees i la possibilitat d’aprendre les unes de les altres, i constituirà sens dubte una experiència molt enriquidora», afegeix Mazuela, qui presentarà les investigacions que està duent a terme sobre les pràctiques musicals de les dones al món hispànic renaixentista. Així, subratllava la importància de la tradició oral com la clau per posar les dones al mapa de la història de la música en períodes com la primera Edat Moderna, «en els quals amb prou feines tenim informació sobre dones compositores que puguin actuar com a referents. A més, aquest focus en l’oralitat permet establir diàlegs entre períodes tan distants com el segle XVI i el segle XX».

Finalment, Garrigosa ens parlarà del Cicle de Música, Dones i Compositores del Teatre de Sarrià, que organitza juntament amb Montserrat Morera i que enguany celebra la desena edició. «Des del 2015 fins ara, en els diversos concerts del cicle s’han pogut escoltar l’obra de prop de cent vint-i-cinc compositores de tot el món, en tots els gèneres i tot tipus de formacions», apuntava. La musicòloga, a més, farà una breu exposició de l’estat de la qüestió respecte la investigació que està duent a terme pel que fa les compositores catalanes del segle XIX fins a la Guerra Civil, i que recollíem a aquesta peça fa poc més d’un any. «És el que vindria a ser la segona part de la meva tesi».

Com es difonen les referents? El paper de les figures històriques i contemporànies

A través de les experiències de la pianista Isabel Dobarro, la doctora en comunicació i investigadora sobre la narrativa i els discursos en la música Sílvia Martínez, i la secretària general de la Banda Simfònica de Dones de València Lourdes Gavilà; en una segona taula, i moderades per la divulgadora Mar Medinyà, es parlarà sobre el fet de visibilitzar i posar en valor el paper de la dona en la música. Gavilà, per exemple, parlarà sobre la creació d’aquesta formació de vents i percussió nascuda el 2015 i que ja és tot un referent més enllà del territori valencià, així com de la importància de «mostrar la seua figura [la de la dona música] en partides més masculinitzades com a l’hora d’interpretar certs instruments, la direcció, composició o gestió».

Dobarro, en segon lloc, assenyalarà com trencar un cercle d’invisibilització que, apuntava, comença en la pedagogia: «les obres de compositores no s’exigeixen ni en exàmens ni en concursos. Per això, quan acaben el conservatori, els nous professionals no incorporen aquestes obres a les seves propostes que porten als programadors. Aquests, per tant, no les inclouen a les programacions, el públic no les coneix i no se n’investiga». L’única manera de sortir-ne, conclou, és a través d’accions conscients. Martínez hi afegeix: «parlaré de com evoluciona el discurs mediàtic i com canvien els prescriptors per la irrupció de noves plataformes i entorns de comunicació. De com la gent jove pot accedir a la clàssica i, de manera més específica, a dones referents d’aquest sector».

Totes tres coincideixen que aquest congrés pot ser una bona ocasió per compartir punts de vista, «aprendre les unes de les altres i buscar com avançar en la igualtat en la música», declara Dobarro. «Espere que iniciem futures vies de col·laboració i conèixer propostes d’altres entitats», comentava Gavilà. «Aquesta trobada permetrà enriquir el discurs, i posar en valor l’aportació de les dones en l’àmbit cultural de la música clàssica (malgrat els reptes que es troben)», declarava Martínez. Si encara algú es fa la pregunta que encapçala aquest article –cal tenir referents?–, pot venir a escoltar el desenvolupament d’aquestes premisses, i estar obert a passar un matí –un dia sencer, si voleu– a parlar sobre tot el que envolta la música clàssica sense complexes ni prejudicis.