La poesia és viva a les jornades Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol va néixer el dia de Sant Josep de 1929 –no li van posar Josep Maria perquè ja s’ho deia el seu germà gran– i va morir el dia de Sant Martí de 2003. Cada novembre la Fundació que porta el seu nom i vetlla per la seva obra, per la poesia i per la llengua catalana, celebra unes Jornades per recordar-lo i continuar amb la tasca que va iniciar. 

La Fundació Miquel Martí i Pol té seu a Roda de Ter, el poble on va néixer, va morir i va viure sempre el poeta. Al poble de Roda de Ter Miquel Martí i Pol li va dedicar obertament almenys tres llibres de poesia: El poble, La fàbrica-1959 i La fàbrica (1970-1971); i un llibre de relats: El contes de la Vila de R. i altres narracions. No és estrany, doncs, que les rodenques i els rodencs s’impliquin en els actes de celebració de qui ha estimat tant el lloc, a més de totes les persones d’arreu que s’hi afegeixen i d’altres poblacions del territori català que organitzen llurs actes. 

L’11 de novembre, coincidint amb els dinou anys de la mort del poeta, es va fer l’homenatge popular al Teatre Eliseu. Diferents entitats de molt diversa índole, persones a títol individual i alumnes de les dues escoles de primària i de l’institut del poble van recitar poemes durant una hora. Una mostra més que la poesia de Miquel Martí i Pol és per tothom i a totes les edats, en un teatre ple i amb la gent emocionada. A l’entrada del teatre hi havia les obres plàstiques que l’escola bressol i les escoles de primària havien fet a partir dels poemaris infantils, El poble i La fàbrica i que dotaven l’espai d’un caliu especial. 

Dins la programació del cap de setmana s’oferia una sessió del joc d’escapada –un escape room– que la Fundació acaba d’estrenar. Els edificis de la Fundació són les antigues cases del manyà, l’electricista, el fuster i el corronaire de la fàbrica tèxtil Tecla Sala i Fills, coneguda com La Blava, que és al costat. La fàbrica, ara en desús i en ruïna, és on va treballar el poeta des dels catorze anys i fins que la malaltia que patia li va impedir. Miquel Martí i Pol es va casar amb Dolors Feixas, filla del manyà, i va anar a viure a casa els sogres, que serà la futura Casa Museu (oberta ja al públic – pendent de museïtzar). El joc d’escapada es troba en el safareig i el soterrani d’una de les cases i recrea el safareig i el despatx que tenien els Martí Feixas. Una ambientació molt encertada que fa viure la vida de Miquel Martí i Pol, treballador de fàbrica i poeta, amb una història que condueix el joc que fa entendre la situació en què es trobava la llengua catalana durant el franquisme. 

Sota petició també es va oferir una visita comentada a la casa natal del poeta, a la seu de la Fundació i a La Blava. Com a curiositat expliquem que uns valencians havien anat a passar el cap de setmana a Roda de Ter per assistir als actes de les Jornades i conèixer els espais on escrivia un dels seus poetes de referència. 

No tot, però, va ser Miquel Martí i Pol. Des de 2016 la Fundació coordina «Amb veu pròpia», un cicle que incentiva els espectacles poètics. Dissabte a la nit la seu de la Fundació va transmutar-se per ESLLAVISSADA!, un muntatge poètic, sonor i lumínic del poeta Xevi Pujol i el músic experimental i artista multidisciplinari Xavi Lloses. Piano, loops, bols tibetans, ràdios d’abans, la veu clara i mutable de Pujol, llums de neó i bola disco. Un desplegament de recursos, un banquet per ulls i orelles, per ment i cor també; per cada poema que en Pujol recitava en Lloses li creava un món diferent, una sonoritat que havia llegit més que escoltat els poemes – un apropament hermenèutic – i que acabava resultant en les dues cares d’un mateix poema en paral·lel. 

Esperem que sigui un espectacle que es repeteixi. Mentrestant, per posar en marxa els sentits, aquest poema “esllavissador”: 

Encara amb la paciència de la branca
lleugera del perdó,
deixar que tot vagi creixent,
l’ocell a dins de la casa indecisa,
traient les ales pels ulls
fins a viure elèctricament
en l’esquelet dels dies.
Anar creixent, anar creixent el cant sense realitat,
fustots surant a l’oceà,
anar creixent dins l’ocell mort,
les ales abatudes de la mare a dins els ulls,
amb el perdó del món que rebrota en la branca,
anar creixent amb mort lleugera
fins que per fi el cant ja no ens sigui estrany.

Propera, senzilla, íntima – malgrat aplegar més d’un centenar de personers – va ser l’ofrena floral al nínxol del poeta. La boira de novembre va fer presència diumenge al matí i el silenci va ser més silenci mentre es recitaven alguns versos i s’interpretava amb acordió música tradicional catalana. Després de l’ofrena es va efectuar el Lliurament dels Premis artístics, literaris i pedagògics al Teatre Eliseu, que es va omplir de nou. L’acte, conduït per Xavier Graset que a més de ser un gran comunicador és també un gran rapsode, posa de manifest la professionalitat de la Fundació, el treball incansable i la voluntat de totes les institucions implicades en recolzar la creació al voltant de l’escriptura, la poesia, la llengua, la cultura. El més destacat dels premis és el Premi de poesia Miquel Martí i Pol, gràcies a la Fundació, la Institució Puig-Porret i Reduccions. Revista de poesia. La guanyadora d’enguany, en la seva 38a edició va ser Anna Campillo per l’obra Udol i llop, que es publicarà l’any que ve a la col·lecció La Suda de Pagès editors. Després de lliurament, els alumnes de l’Escola municipal de música El Faristol van posar música a poemes. 

Les Jornades Miquel Martí i Pol 2022 continuen fins a finals de novembre i en qualsevol moment de l’any es pot sol·licitar una visita a la Fundació. Podeu consultar totes les activitats de les Jornades en aquest enllaç.