La fantasia final de Ricard Efa

L’editorial Mai Més, especialitzada en literatura fantàstica, va aventurar-se en el món del còmic el novembre del 2021 publicant la celebrada recopilació de Calavera Lunar, un dels primers personatges del conegut dibuixant Albert Monteys. Seguint el traç ascendent que el còmic en català està fent els darrers anys dins del sector editorial, Mai Més aposta ara per la sèrie Noceà de Ricard Efa, publicada originalment en francès, amb el llançament del seu primer volum: Atari & Tika. D’aquesta manera, l’editorial consolida la seva línia de còmic fantàstic que, després de Monteys, l’any passat va sumar els títols M de Monstre, de Talia Dutton, i l’adaptació gràfica de la novel·la La paràbola del sembrador d’Octavia E. Butler, feta pel guionista Damian Duffy i l’il·lustrador John Jennings.

La sèrie Noceà ens presenta un futur distòpic on el canvi climàtic ha fet estralls al planeta. Els recursos naturals de la Terra estan esgotats, l’augment del nivell del mar a desfigurat els continents, els oceans són morts a causa de l’acidificació i arreu del globus es produeixen migracions massives esperonades per un clima hostil i canviant. Els governs democràtics, incapaços de fer front al descontentament social, han sucumbit, i una dictadura neoliberal regida per una gran corporació anomenada Systema s’ha erigit en principal garant del control i l’estabilitat social.

Enmig d’aquest panorama, seguim la història de l’Atari, una adolescent que viu i creix amb la seva àvia adoptiva i que cada cop se sent més atreta pels grups revolucionaris que posen en qüestió l’ordre de Systema. La convivència amb l’àvia cada cop serà més complicada a mesura que l’Atari intenta reconciliar-se amb el seu passat i apaivagar el desig de venjança per l’assassinat de la seva mare, quan ella era petita, en mans de la policia. En aquest primer volum de la sèrie –s’espera la publicació del segon abans de finals d’any– assistirem a l’inici d’una vida dedicada a la justícia social on l’Atari farà amistat amb la Tika, una misteriosa òrfena que es convertirà en la seva companya d’aventures.    

El guió, el dibuix i el color de Noceà són obra de Ricard Efa, firma artística del sabadellenc Ricard Fernàndez Villanueva (1976), que ha desenvolupat bona part de la seva obra dins del mercat francès. De fet, Noceà es va publicar originalment en francès, el passat mes de gener, a la prestigiosa editorial belga Dupuis. Cal celebrar, doncs, la normalització que suposa tenir-ne una edició en català just tres mesos després de la seva publicació original.

Ricard Efa és un col·laborador habitual de capçaleres com Cavall Fort, Spirou, Images Doc, Sàpiens o Volata, i l’any 2018 va estar nominat al Premi Eisner –un dels guardons més prestigiosos de la indústria gràfica estatunidenca– pel còmic Monet, nomade de la lumière, creat amb el guionista madrileny Salva Rubio i publicat en castellà, a Norma Editorial, el 2017. Es dona el cas que Efa ja va publicar amb Mai Més, fa un parell d’anys, la seva primera novel·la de ciència-ficció: Les màquines del caos (2021).

Noceà: Atari & Tika és un còmic futurista clarament adreçat a un públic jove, molt influenciat per les fantasies ciberpunk i postapocalíptiques com Akira (1988), Blade Runner (1982) o, fins i tot, el popular videojoc Final Fanatasy VII (1997). De fet, les similituds amb aquest videojoc són notables, des de la gran corporació que domina el món, al grup revolucionari que lluita per derrocar-la, així com alguns aspectes clau de la seva trama i tot el rerefons ecològic de la història.

Al còmic d’Efa també hi trobem altres elements recurrents de les fantasies distòpiques: una exacerbada estratificació de la societat, amb notables diferències entre classes, i una segregació jeràrquica per barris o districtes que es va fer especialment popular arran de la saga de Els jocs de la fam de Suzanne Collins (2008 – 2010), posteriorment adaptada al cinema pels directors Gary Ross i Francis Lawrence (2012 – 2015).    

L’ecologia, l’activisme i la importància de les relacions socials i familiars –més enllà dels llaços de sang– com a eina de supervivència, són els principals temes d’aquest primer volum d’una sèrie que excel·leix per la qualitat del dibuix i del color de les seves vinyetes. El disseny dels personatges, amb una gran diversitat de cossos i unes protagonistes femenines fortes, també destaca per la seva normalitat. No es tracten com un tret diferencial, sinó que són part integral del relat, on preval l’aventura i la construcció d’aquest món distòpic, més que qualsevol mena d’inclusió forçada.   

La trama avança amb els girs oportuns i l’acció justa i necessària i, al final, només queden ganes de conèixer millor aquest nou univers creat per Efa. La crisi general, provocada per la manca d’aigua, amb talls i restriccions constants en els districtes més humils de la ciutat, i una agricultura forçosament minvada que no alimenta unes urbs saturades, poden semblar llunyanes, però, alhora, ens són esfereïdorament familiars si pensem en el context actual de sequera.

La lliçó més important d’Efa és el recordatori constant que, malgrat que el món sembla abocat a un futur inestable comandat per autoritarismes i tota mena de radicalismes, sempre hi haurà un raig d’esperança, una petita gota que pot suposar una gran onada de canvi enmig d’un oceà d’incertesa.