L’alumne ja no supera el mestre, ara treballa amb ell

Actualment ja no queda ningú que no sigui conscient de la crisi que s’està vivint amb la Covid-19. Com esponges impregnades de garrafes d’informació, tothom està a l’aguait que la situació als hospitals és crítica no només pel que fa a l’escassetat de recursos materials, com mascaretes o respiradors, sinó també per la manca de personal sanitari. Així, molta part de la població ha decidit bolcar-se per ajudar les persones que treballen sense descans als centres hospitalaris, i un dels grups que ho està fent amb més força és l’alumnat de les carreres de Ciències de la Salut. En aquest article, quatre alumnes expliquen la seva experiència i quina contribució estan fent per tractar el virus. Pel que fa al procés de selecció, va ser molt similar per tots quatre. En termes generals, van rebre un correu per part d’institucions oficials (la pròpia universitat, els col·legis oficials, associacions d’estudiants…) que incloïa un formulari on cada persona havia d’especificar quina carrera està fent, en quin any es troba, quants kilòmetres pot recórrer pels seus propis mitjans i quina tasca preferiria dur a terme: ja sigui atendre trucades al 061, fer de mainader o mainadera dels fills i filles dels sanitaris o treballar directament en un centre hospitalari. 

Clara Carví, quart curs d’Infermeria

“És com si et deixessin tirada a un món que no coneixes -el món laboral- sentint-te molt petita i a sobre assumint rols que has d’assumir però encara no et tocaria”. La Clara Carví es trobava realitzant el seu període de pràctiques a l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona, com a centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les pràctiques es van interrompre per prevenció a causa de l’augment de casos del virus i les mesures que estava implantant el Govern Espanyol. “A partir del 6 de març, ens vam trobar de vacances sense saber fins quan”, explica. 

Així doncs, va decidir inscriure’s per col·laborar amb les infermeres i infermers. Primer es van començar a omplir les places d’aquells hospitals de fora de la Ciutat Comtal, i seguidament van començar a anunciar les noves incorporacions a l’Hospital de Sant Pau. Van començar amb els alumnes que van fer pràctiques a la UCI i tot seguit la resta. El procés és el següent: et fan una entrevista, decideixes si ho vols acceptar i finalment et fan signar un contracte amb les condicions a continuació: treballes de 7:00 a 14:00, cobres al voltant de 1.000€ bruts al mes (el que cobrarien en el primer any els alumnes d’infermeria llicenciats amb l’EIR -Enfermero Interno Residente- ), un sou considerablement petit, segons diu la Clara, per la feina que acabes fent: “Al final acceptes la feina perquè sempre he fet pràctiques no remunerades i qualsevol cosa ja et sembla bé”. Tot seguit, fan un dia d’acollida i els assignen una infermera fixa amb qui treballen en tot moment.  

Tanmateix, la intranquil·litat segueix imperant sobre el cos dels i les estudiants: “Et trobes en una situació molt complicada. El que hauria d’estar fent és acabar les pràctiques i posant el punt i final al Treball de Fi de Grau. En canvi, tinc el grup de Whatsapp amb més de 200 missatges cada dia amb dubtes i molta informació. Més que res estic preocupada perquè em trobo en un moment de molta incertesa i preparant-me perquè hauré d’assumir una responsabilitat que encara no em tocaria assumir”. 

Júlia Pessarrodona, recent graduada en Medicina

En el cas de la Júlia Pessarrodona, ha acabat la carrera de medicina aquest any i ha coincidit amb la prova del MIR (Médico Interno Residente). Amb l’estat d’alarma, la selecció de plaça del MIR -on cada alumne escull un hospital on fer la seva estada d’especialització- va quedar totalment aturada. Tanmateix, el Col·legi de Metges va proporcionar una adreça web perquè els estudiants graduats recentment es poguessin col·legiar de forma gratuïta i així poder exercir la professió: “En una setmana ja estàvem col·legiats”. 

La Júlia va decidir treballar a un hotel habilitat per la Mútua de Terrassa, on es tracten els i les pacients que, tot i no haver de quedar-se ingressats a un hospital, no poden tornar a casa per diverses raons, des de no disposar d’un espai habilitat al domicili per poder dur a terme l’aïllament fins a pacients que ja han sortit de l’ingrés que encara necessiten medicació. “Ho vaig fer una mica sense pensar. Tinc molts companys i companyes que ja són residents i ens expliquen que la situació als hospitals és molt dramàtica. No ens podíem quedar de braços plegats.”

Les persones com la Júlia compten amb un contracte remunerat vigent durant l’estat d’alarma amb 40 hores setmanals, fent la feina que podria fer qualsevol sanitari amb més anys d’experiència: reben el pacient, fan l’ingrés, pauten la medicació necessària, parlem amb els familiars… Això sí, sempre supervisades i supervisats per un metge internista i un de família. 

Carles Camañes, cinquè curs de Medicina

En Carles Camañes es troba actualment atenent trucades al 061. Els van fer la formació en dos dies, de 15:00 a 23:00, especialitzant-se únicament en la Covid-19. Té com a funció, juntament amb la resta de treballadors i treballadores, derivar les trucades depenent de si la persona presenta simptomatologia referent al virus. Fa una mena de cribratge. Una altra tasca que fa és trucar a centres privats com clíniques dentals, veterinaris o centres de cirurgia especialitzada per buscar sobretot respiradors i monitors, “un material que ara mateix fa molta falta”. 

En Carles també ha volgut destacar que aquesta feina la podria fer qualsevol persona que no faci medicina, però opina que la figura del metge és més important, gairebé essencial: “Tenim una visió més bona del malalt i podem determinar si els símptomes són greus o no”. Els primers dies, els entraven un munt de trucades: “Era penjar i en dos segons ja estaves rebent una altra persona”, però aquest nombre s’ha anat reduint a mesura que els dies han anat avançant. 

Mar Puente, segon curs de Medicina

No tots els estudiants voluntaris són necessàriament de cursos avançats. La Mar Puente es troba al segon any del grau de Medicina i actualment és voluntària al CAP de les Hortes, al barri del Poblesec, prop de casa seva. Se situa a la porta del centre i la seva tasca és dirigir els pacients i les pacients als diversos espais del CAP, marcant una diferència entre els malalts de la Covid-19 i la resta de malalties. Ella mateixa s’encarrega de fer baixes o receptes, entre altres gestions. No és una feina amb recompensació econòmica, però alhora li deixen molta llibertat si un dia no hi pot anar.

“Em diuen que estic ajudant molt i és que al final la feina l’estic fent jo. No espero tenir molta importància, però si puc ajudar ja em sento útil.” Com ha acostumat a passar en moments crucials de la història, el moviment estudiantil ha respost de manera massiva als esdeveniments, i aquesta crisi no ha estat menys. Tot i tractar-se d’un moment molt singular, la reacció ha estat d’unitat i de voluntat de col·laborar, encara que posin la seva vida en risc.