En els últims decennis Barcelona publica anualment menys llibres que Madrid (que deté la capitalitat del llibre de text), però genera més facturació, la qual cosa la manté en el lideratge del sector.

“Tal com demanava el precepte grec: de res, massa. La tecnologia es dissenya per ser addictiva, perquè només així dóna diners.” És l’advertència que fa Núria Oliver, sobre el mal ús de les noves tecnologies. Però no dubta que el balanç global serà molt positiu.

Aquesta dècada, per primera vegada en la història de la humanitat, residiran més persones a la ciutat que al camp.

El turisme, en els moments de la seva eclosió a principis del segle xx, és concebut com un pretext per a la captació de capital econòmic, cultural i simbòlic.

The Economist alertava aquesta setmana de la saturació turística de Barcelona i donava suport a la futura alcaldessa Ada Colau, que ja ha advertit que cal replantejar el model. La revista Barcelona Metròpolis aborda la qüestió en el seu darrer número.

La ciència ciutadana pot ser una manera de procedir més democràtica, més transparent i clarament alineada amb la visió que alguns tenen en matèria d’innovació social sota la denominació de laboratori ciutadà.

En gairebé mil pàgines, el periodista mostra una precisió en el maneig de dades i una documentació exhaustiva que no resultaran alienes als qui acostumen a llegir-ho a la secció de llibres de La Vanguardia.

Enguany es torna a celebrar a Barcelona entre el 10 de novembre i el 5 de desembre. 12 joves talents innovadors estan cridats a generar idees disruptives al voltant de quatre reptes principals: Repensar les galeries, Joves i cultura, Cultura comunitària i Ciència, cultura i tecnologia.

Amb motiu de la presència d'Albert Serra a l'interessant programa d'activitats de juliol de l'Ateneu Barcelonès, us deixem amb l'entrevista al famós director que publica Barcelona Metropoli.

L'any 1939 Barcelona hauria pogut ser destruïda i no pas per les tropes franquistes que van entrar triomfalment per la Diagonal, sinó pels agents soviètics que encara controlaven la Barcelona republicana i que van exigir una política de terra cremada. Un home tot sol ho va evitar: Miquel Serra Pàmies.