Opinió

Àlex Martín Escribà ressegueix les complicitats intergeneracionals de tres gegants de la novel·la negra i policíaca a casa nostra: Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster.

Vet-ho aquí

La protagonista del primer número de l’any és la NOVEL·LA NEGRA, amb cinc articles que reflexionen al voltant de la indústria, de les complicitats entre autors, de les col·leccions i, last but not least, de les il·lustracions.

L'exposició «55 urnes per la llibertat» és «un clam atemporal per la llibertat adreçat a tothom» (M. Gispert-Saüch Viader)

Els manuscrits, la correspondència, els dietaris i tota mena de documentació que l’escriptor Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906-París, 1966) va deixar en morir, estaven pulcrament conservats i ordenats amb cura sota el sofà de casa d’un dels fills de l’escriptor.

Confesso que no sóc una lectora assídua de literatura negra o policíaca, i no perquè tingui el prejudici que les novel·les «de lladres i serenos» són entreteniments de poca qualitat, sinó perquè les lectures m'han portat per altres verals.