Un Subirachs en metamorfosi

El 1960, l’Ajuntament de Barcelona instal·lava al bell mig del barri de la Barceloneta l’escultura Evocació marinera de Josep Maria Subirachs (Barcelona 1927-2014), una obra abstracta que va aixecar una gran polèmica, rebuig popular i institucional. Un efecte semblant va donar-se quan, el 1987, Subirachs començava a deixar la seva empremta escultòrica a la façana de la passió de la Sagrada Família. Tot i que a l’artista sovint el va perseguir la controvèrsia, fet habitual en molts contemporanis que van innovar i revolucionar la idea de l’art, la Fundació Vila Casas vol fugir de la polèmica i posar l’obra del creador al centre amb la seva nova exposició. “Volem ajudar a redescobrir al públic general el gran valor artístic de la producció de Subirachs”, explica Judit Subirachs Burgaya, cocomissària de l’exposició i filla de l’escultor. “Una reivindicació en tota regla, tenint en compte l’escassa presència de Subirachs als museus nacionals”, destaca Àlex Susanna, director d’art de la Fundació Vila Casas.

L’exhibició “Subirachs. De l’expressionisme a l’abstracció (1953-1965)” es pot visitar al Museu Can Mario de Palafrugell fins al 27 de novembre de 2022. El tàndem Subirachs Burgaya i Ricard Mas ha comissariat una mostra que busca reflectir la metamorfosi de l’artista des de l’adopció de l’expressionisme fins a la mutació cap a l’abstracció, un període crucial i catàrtic pel creador. El viatge artístic comença el 1951 quan, encara amb un marcat estil post noucentista, Subirachs passa una temporada a París i hi descobreix les avantguardes, i culmina el 1965, amb l’abandó de l’abstracció. Un pas previ a la voluntat de la Fundació Vila Casas de dedicar-li una gran retrospectiva vital de cara al 2027 amb motiu del centenari del naixement de l’artista.

La primera sala de l’exposició temporal, dedicada a l’obra d’art públic, s’allunya una mica d’aquesta línia temporal. Subirachs volia estar connectat amb el poble, arribar més enllà dels cercles intel·lectuals. En gran part gràcies a l’artista, a partir dels anys ’60 el país s’omple de mostres del nou ordre artístic europeu i se’n normalitza la presència a pobles i ciutats, als entorns més quotidians i populars. L’espai inclou fotografies d’algunes de les escultures urbanes més destacades de Subirachs i una projecció audiovisual que mostra el procés d’elaboració de maquetes i escultures. Hi veiem una imatge de Forma 212 (1957), rellevant en ser la primera escultura abstracta instal·lada a la via pública, tot i no tenir massa ressò, i també de la revolucionària Evocació Marinera. Aquesta exposició és una aposta molt important per donar visibilitat a aquest tipus d’obra en un moment actual amb una clara falta de voluntat d’incorporar art a les noves edificacions i espais públics de la ciutat, massa sovint despullats de matisos i d’identitat.

Les primeres creacions exposades a la sala principal daten del 1953. Aquí ja es detecta una obra madura, malgrat tractar-se d’un artista de 26 anys, amb un característic estil escultòric ple de figures anguloses, d’un cànon distorsionat i de textures expressives. L’espai segueix un ordre cronològic. En la primera etapa expressionista hi veiem escultures que comparteixen un envelliment volgut, la majoria amb els seus corresponents esbossos. L’autor hi conserva uns fonaments i referents clàssics, llegat del Noucentisme, com ara la cultura mediterrània de figures com Yerma, Femme à la plage, Èdip i antígona, o l’espiritualitat de Santa Eulàlia, Europa, Moisès, Les parques, Torre de Babel, Ecce homo, Ulisses…

A mesura que el visitant avança entre les obres, les figures humanes es desfiguren progressivament, i apareix un profund treball escultòric abstracte realitzat per l’escultor a finals dels anys ‘50 al voltant de la dimensió, l’equilibri de pesos, els eixos gravitacionals i nous materials. “Amb l’auge del cinema i la fotografia, que ja imiten la realitat, l’artista veu que el llenguatge propi de les arts plàstiques era l’abstracció”, explica Judit Subirachs. Una exploració informalista que s’inspira, en part, en la geometria d’Antoni Gaudí.

En aquest període, Subirachs elabora una sèrie d’obres que el crític d’art José Corredor-Matheos denominà “penetracions i tensions”. Es tracta d’unes escultures plenes de jocs d’encaixos i desencaixos que conviden a reflexionar sobre la imperfecta conjunció entre diversos elements inherents de l’ésser humà: l’individu i el conjunt, l’home versus la natura, la raó i la fabulació, l’equilibri entre l’ordre i el caos…

L’exploració de nous materials té un gran protagonista: el ferro. Aquest element és molt present a l’industrial barri del Poblenou, on va néixer l’escultor. Indret que va influir-lo en la incorporació de tècniques com la soldadura, i li va permetre recollir peces i restes de maquinària dels magatzems per a la seva obra. Malgrat l’atribut resistent i impur del ferro, l’artista és capaç de dotar les seves figures d’una sorprenent verticalitat i lleugeresa. A través d’essencialitzar la matèria, l’autor dona protagonisme a l’espai en detriment del volum a l’escultura.

La presència d’altres suports molt més econòmics com ara la pedra, el formigó, l’alumini, o la terracota, és cada cop major als anys seixanta. A més, l’escultura es desproveeix de la pintura i aconsegueix color i atribut a través de la combinació de diversos materials i el treball de les textures.

El 1965, Subirachs entra en una crisi artística en veure com l’art abstracte el distanciava de la població general i dificultava la funció de l’art com a mitjà de comunicació. És en aquest punt que acaba la cronologia de l’exposició. Al final del recorregut, a l’espai habitualment dedicat a projeccions del museu, s’hi mostra un documental produït per l’Espai Subirachs en què es parla sobre algunes de les obres instal·lades.

Obres inaccessibles a l’abast de tothom

De les més de 10.000 obres que hi ha constància que va produir Josep Maria Subirachs, 81 han estat les seleccionades per a aquesta exposició (48 escultures, 32 dibuixos i un tapís). Una tria que no ha estat pas fàcil pels organitzadors, no tant per raons de prioritats artístiques, sinó per raons logístiques. Hi trobem diverses peces que no havien estat mai exposades i que els comissaris han aconseguit que surtin durant uns mesos de fons privats força inaccessibles com el del marxant d’art Artur Ramon, la col·lecció Hotel Estela o la galeria Àgora 3 de Sitges. Tota una fita que s’ha acomplert després de més d’un any i mig de recerca.

El gran gruix d’obres, però, prové de la Col·lecció Espai Subirachs, ubicada al Poblenou de Barcelona i que gestiona Judit Subirachs. Aquest centre artístic inclou, en una mostra permanent, un centenar d’obres de totes les etapes del barceloní, tota una casa gran de la seva figura d’indispensable visita pels amants de l’escultura contemporània.