La visita a un museu social

Al llarg d’aquest compendi d’articles hem anat descobrint que aquesta tendència de socialitzar els museus no és fruit de la casualitat sinó de l’evolució conceptual del museu i el seu arrelament i funcionalitat respecte a la comunitat que l’envolta. El museu s’entén més enllà de l’edifici que l’allotja i la col·lecció que custodia. El museu esdevé un servei públic i com a tal convé que sigui present en el dia a dia de la societat actual i respongui a les necessitats de la pluralitat de la població. Si històricament els museus acostumaven a ser elitistes i anaven dirigits majoritàriament a unes classes socials, avui el museu social va dirigit al conjunt de la ciutadania independentment dels seus orígens, procedències i particularitats. La visita a un museu social reflecteix aquesta diversitat de públics i es dirigeix a tots ells sense exclusions.

La reforma dels museus amb la nova museologia per dotar de major espai els serveis al visitant fou una bona mesura per donar cabuda a la comunitat. Els espais de recepció i confort dels museus esdevenen espais per a la ciutadania i promouen satisfer les seves necessitats. A l’hora de parlar de la visita al museu podem parlar dels espais, però també de les eines, els recursos i serveis que oferim a la comunitat que ens ve a veure. L’objectiu doncs, d’aquest article és mostrar diferents experiències dels museus de Catalunya que duen a terme per enriquir la visita al museu i que podríem identificar com a bones pràctiques d’un museu social. El museu social posa totes les facilitats perquè les diferents tipologies de públic se sentin acollides.  

Conèixer els nostres públics és clau per poder donar resposta a les seves necessitats. Com a punt previ és important donar el màxim d’informació perquè cadascú es pugui preparar la visita segons els seus interessos i necessitats. La informació bàsica del museu es pot oferir en format paper o digital, podent estar disponible al propi web del museu. És important explicar què es trobarà el visitant al museu, quines són les peces més destacades de la col·lecció i on es localitzen, la distribució de les sales, un mapa del museu on s’afegeixin tots els serveis al visitant -com fa el Museu de la Música o el MNACTEC- i un apartat específic de consells per a la visita -com fa la Fundació Joan Miró-. Tota aquesta informació és necessària perquè el visitant pugui anticipar-se i treure el màxim de profit de la seva visita al museu.

Hi ha museus que ja disposen de guies del museu per descarregar en línia, com és el cas del Museu Marítim de Barcelona. És primordial destacar aquí el projecte del VisitMuseum de la Generalitat de Catalunya on la ciutadania pot consultar la informació de diferents monuments i museus del país i, en el cas d’alguns museus, disposar de l’àudio-guia de l’equipament amb diferents seccions i obres destacades. Les visites virtuals, que ofereixen museus com el de l’Empordà, l’Etnològic del Montseny, el Teatre-Museu Salvador Dalí o els Museus de Sitges, són també un element d’anticipació a la visita molt útil igual que els itineraris virtuals de les col·leccions que fa el MNAC. Les visites virtuals són una eina per apropar el museu i preparar la visita presencial per poder gaudir d’una experiència més gratificant.

Per poder gaudir d’una experiència més enriquidora hi ha museus que disposen de recursos a disposició del visitant, com ara: material gràfic, recursos per a famílies, àudio-guies, etc. El Museu del Monestir de Pedralbes, per exemple, ofereix una experiència en realitat virtual durant la visita. Entre els diferents recursos dels museus de Catalunya en podem destacar “La Miró a mà” de la Fundació Joan Miró que és un conjunt de recursos que es presenten com a petites càpsules a l’abast de tothom per inspirar, fomentar la creativitat i acostar l’obra de Miró al visitant o la “Carta històrica de Barcelona” del MUHBA que és un document que narra la història de la ciutat de Barcelona a través de cartografies que la descriuen.

La visita al museu no és igual per a tots els públics, no tots els visitants tenen la mateixa formació, interessos, capacitats o context sociocultural. Un museu social parteix de la diversitat del seu públic per oferir diferents tipologies i nivells de visita. Hi ha museus que disposen d’itineraris amb els objectes més destacats com el Museu Episcopal de Vic, n’hi ha que ofereixen diferents itineraris temàtics i n’hi ha que ofereixen diferents nivells d’aprofundiment del discurs. Els fulls de sala no deixen de ser una eina per aprofundir el contingut que s’exposa, com també els llibres de consulta a disposició del visitant. Als museus cada cop trobem més itineraris per a infants o públic familiar i, fins i tot, algun espai específic per aquest públic, com és “El niu de la ciència” del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

El museu social concep la visita com una experiència d’aprenentatge i de gaudi. En conseqüència, tota la museografia ha d’anar alineada amb aquesta finalitat per poder respondre a les diferents necessitats i inquietuds dels visitants. La museografia és el canal de difusió entre la col·lecció i el visitant. Si aquesta no és l’adequada, no estarem oferint al públic una visita i una experiència d’aprenentatge i gaudi adequada. A través de la museografia podem apropar i fer comprensible la col·lecció que custodiem. És necessari poder disposar de diferents eines i recursos per garantir aquesta experiència d’aprenentatge i gaudi a tots els públics. Els Plans d’Accessibilitat són una eina útil per millorar la visita que oferim al museu.

El projecte de “La Mirada Tàctil” de la Diputació de Barcelona va ser un punt d’inflexió per fer accessibles les col·leccions als museus de la xarxa de museus locals. L’experiència va servir de revulsiu per dotar d’una diversitat de recursos les diferents sales dels museus del nostre país. Veure maquetes, elements tàctils, rètols amb braille o amb macrocaràcters o amb lletres en relleu, audiovisuals amb llengua de signes i amb subtítols, bucles magnètics, radioguies, pictogrames, rètols amb lectura fàcil o recorreguts ben marcats són elements d’accessibilitat que cada cop són més freqüents als museus de Catalunya. L’accessibilitat i l’atenció a la diversitat és un element indispensable a desenvolupar com a museu social. 

Un museu social ha de garantir que la diversitat de la ciutadania s’hi senti ben acollida i atesa sense perjudici de les seves singularitats. Un museu social és un servei públic al servei de tota la comunitat i, per això, cal que es doti de discursos i recursos inclusius. La diversitat de recursos i les tecnologies faciliten poder dotar-nos de diferents itineraris, nivells de discursos, llengües, espais i informació per adequar-nos als interessos i necessitats dels diferents públics. La visita és el que demostra la voluntat d’una institució per ser museu social. Aprenguem de l’experiència dels museus del nostre país per enriquir-nos i esdevenir museu social. Serem museu social en tant que siguem més propers, més accessibles, més inclusius i més plurals.