L’any 2019 un grup d’entusiastes de la fotografia de Sant Cugat van posar en marxa, amb la complicitat de l’Ajuntament de la ciutat, un nou festival de fotografia: Lumínic, del que llavors vam parlar des d’aquestes pàgines. Sant Cugat s’afegia així a tot un seguit de ciutats que en els darrers temps han promogut festivals de fotografia, com Igualada, Palafrugell, Torroella de Montgrí, Vilassar de dalt, Olot o Granollers, entre altres, i han contribuït amb les seves diferents modalitats a la difusió de la fotografia arreu del territori. Malauradament, degut a la pandèmia, el darrer any no es va poder celebrar la segona edició del Lumínic, que ara torna amb força.

Lluny de desanimar-se, els organitzadors han fet l’esforç de presentar enguany una nova edició del Lumínic mantenint la major part dels autors programats pel 2020 i afegint algunes noves iniciatives. El festival té lloc del 18 de març al 2 de maig i presenta un total de 23 mostres fotogràfiques que s’exhibeixen en diversos espais públics, sales d’exposicions i també algunes omplen els carrers i places de la ciutat. D’altra banda, i com han fet d’altres certàmens, el Festival ha organitzat tres exposicions a Barcelona amb la idea de contribuir difondre la seva iniciativa.

Enguany, el festival ha triat una temàtica al voltant del qual giren les exposicions: es tracta del concepte multivers, també definit com la creació de realitats paral·leles a través de la fotografia quan aquesta treballa diferents capes de la realitat, no totes evidents. Una de les línies de la programació ha estat la de combinar la presència de fotògraf consagrats, com poden ser Xavier Miserachs, Roger Ballen, Jordi Guillumet i Mònica Roselló o Manel Úbeda, amb la de noves generacions de fotògrafs emergents com Roger Grasas, Àlex Llobet o Anna Surinyach, entre d’altres. 

Una altre aspecte que em sembla interessant de destacar és que les diferents mostres tenen un nombre d’imatges contingut, raonable, que permet a l’espectador gaudir de les obres sense enfarfegar-lo amb una quantitat de material que resulti indigerible, fotogràficament parlant. Aquesta és una situació que resulta molt habitual, sobretot en el cas de festivals que presenten  un elevat nombre d’exposicions i on sovint els visitants hi poden acudir només una sola vegada i per unes poques hores. És clar que sempre hi ha l’opció de triar i veure només algunes de les mostres però és freqüent deixar-se portar per la oferta i fer moltes més visites de les que raonablement es poden assimilar.

D’entre les exposicions que hem vist jo destacaria per sobre de totes la del fotògraf americà Roger Ballen que es presenta a la Casa de Cultura, a tocar del monestir. Aquest fotògraf americà instal·lat els darrers trenta anys a Johannesburg presenta “Asylum of the birds”, una obra tremendament original centrada en els habitants i els paisatges interiors d’una casa de salut. Combinant els retrats persones amb objectes diversos, grafits, ocells i altres animalons aconsegueix unes imatges inquietants i d’una gran bellesa alhora.

• 

  Parlem amb…

  Roger Ballen: “Quin problema teniu amb les rates?”

  Eugènia Güell

També he trobat molt interessant “Min Turab” de Roger Grasas a l’espai del Museu del Monestir. La seva estada als països del golf Pèrsic li ha permès captar amb una visió molt personal com conviuen en aquells països els paisatges i les formes de vida tradicionals amb els que han anat imposant l’explotació dels recursos petrolífers i la influència de les noves tecnologies.

També a prop del Monestir, a la casa Museu de Cal Gerrer (l’antiga fàbrica de ceràmica i seu de la Fundació Cabanas) es presenta “La vista renuncia” de Mònica Roselló i Jordi Guillumet que ja s’ha presentat en d’altres ocasions però que ofereix sempre noves perspectives. Amb una complexa i molt elaborada instal·lació, que s’adapta a les característiques de l’espai, els autors exploren la màgia que ofereixen la llum i les ombres que configuren les imatges fotogràfiques.

Al Centre d’Art Maristany, a tocar de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, s’ha volgut recordar la força del documentalisme de la fotografia catalana amb una selecció d’imatges de Xavier Miserachs, que a “Realitats paral·leles” retrata les de la immigració i els gitanos a la Barcelona dels anys seixanta del segle XX.

Als carrers de la ciutat es poden veure diferents instal·lacions de lones amb treballs de diferents autors. Destaca potser entre elles per la seva presentació el reportatge “Bitter sweet soft” que presenta  Bernat Millet a la Rambla del Celler, davant de l’Ajuntament, sobre la resiliència del poble sahrauí. Pel que fa a les exposicions de Barcelona en una sala de la planta baixa del MNAC es pot veure “Després del record”, una mostra de les fotografies que Manel Úbeda va fer de l’abandonament i el procés de desmantellament de les instal·lacions del Parc d’Atraccions de Montjuïc (1966-1998). Es presenta així un altre món paral·lel, aquest ja desaparegut, i que es conserva només en el record  amb una mirada, trista i nostàlgica.

Cal esmentar que seguint la fórmula habitual en aquesta mena de certàmens, Lumínic també està vinculat amb centres d’ensenyament de la fotografia i dona així oportunitat als seus alumnes a incorporar-se al món de l’exhibició. Aquest és el cas de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, GIRSART, l’IEFC i L’OBSERVATORI.