Els adolescents no només es queixen, també transformen

Qui ho ha dit, que els adolescents siguin mandrosos, passius o irresponsables? El dissens, una mostra de Miquel García Membrado que es pot veure al Centre Cívic Sant Andreu dins del programa Temporals, desmenteix els tòpics sobre la joventut i el seu pas per l’ensenyament secundari. Aquest projecte neix de l’interès de l’artista per les metodologies assembleàries i per la seva aplicació a l’art participatiu, i exposa un procés de creació col·laborativa que alumnes de l’Escola Pia Sant Antoni han dut a terme a partir de problemàtiques que els afecten al seu dia a dia a l’institut.

Durant tres mesos, els alumnes van parlar de tot allò que els preocupava sobre la convivència i l’organització escolar –el preu de les guixetes, el pes que han de dur per carregar els llibres de text, la dinàmica de les classes, l’ús que es fa dels lavabos de les noies–, i van buscar maneres de proposar canvis. «L’assemblea des d’aquest vessant horitzontal, de participació, pot ser una eina per a reconèixer totes aquelles situacions de malestar que estan vivint els estudiants», explica García Membrado. La resposta que els participants van donar a aquest malestar va ser una intervenció a les guixetes amb lletres imantades; les frases que hi van escriure es poden veure ara a l’exposició.

A banda de tractar les preocupacions dels adolescents, l’objectiu del projecte era també elaborar de manera col·lectiva un guió per a un producte audiovisual. A la mostra es pot veure el vídeo resultant, on apareixen els alumnes interpretant-se a ells mateixos en el moment de l’assemblea. Curiosament, els estudiants van decidir que el film se situés entre la ficció i el documental: hi ha un guió que en preveu l’escenificació, però alhora el text és improvisat i un espectador que no conegui el procés de creació pot pensar que s’enregistra una sessió de debat real.

A El dissens no només podem veure la intervenció a les guixetes i el vídeo, però, sinó també el propi procés de reflexió i creació assembleària: utilitzant elements característics de l’estètica escolar –pissarres, plafons de suro, cadires–, García Membrado exposa les actes de les diferents sessions que van fer a l’institut, escrites pels mateixos alumnes. L’objectiu de tot plegat és resignificar el mobiliari escolar per convidar l’espectador a reflexionar sobre l’organització vertical del sistema pedagògic. A El dissens alumne i professor s’intercanvien els papers; els estudiants esdevenen els experts, perquè ens parlen de la seva realitat, de la seva quotidianitat. A més, els adolescents també prenen el rol de l’artista creatiu, i García Membrado figura als crèdits solament com a «realitzador». 

Aquesta exposició és una excepció dins del programa Temporals, perquè no és un projecte que agafi una forma nova a cada barri on va, com sol passar en aquest cicle d’art contemporani itinerant. Per adaptar-se a cada centre cívic, García Membrado ha proposat visites guiades per a estudiants dels instituts dels diferents barris de Barcelona, acompanyades d’un taller sobre metodologies assembleàries. L’acta d’aquestes assemblees s’afegirà a les que ja es poden veure ara mateix a les pissarres i els plafons del Centre Cívic Sant Andreu. Finalment, la cloenda de l’exposició consistirà en una visita guiada a càrrec dels alumnes de l’Escola Pia Sant Antoni, que explicaran ells mateixos l’exposició i les conclusions a les quals han arribat. D’aquesta manera és com el projecte d’El dissens s’integrarà en altres barris que anirà a visitant segons la seva itinerància: primer serà al CC Sant Andreu fins a finals de març, després al Pati Llimona del setembre a l’octubre, i per acabar al CC Guinardó del novembre al desembre.