Fa unes setmanes us parlava dels espectacles de creació que es van presentar al festival Ésdansa el passat mes d’agost, com Solc de l’Esbart Ciutat Comtal, amb la participació d’Arnau Obiols, o L’Hereu Riera de la companyia L’esbord capitanejada per Pere Seda. Un espectacle d’esbart i un solo de creació jove sorgits del Pla d’Impuls a la Dansa d’Arrel. És el cas també de cinc espectacles més que es van veure al festival de Les Preses, alguns dels quals ja s’havien estrenat anteriorment a la Fira Mediterrània del 2022: Raepte de l’Esbart Manresà, Si em vagués, de Lali Mateu i Roger Cusidó amb la companyia La MINIMíssima, i Flor de maig, de Xavier Gumà i Verónica Hernández, a més dels anteriors. De fet, a Núvol hem anat seguint l’evolució dels primers anys del projecte del Pla d’Impuls endegat el 2020 com una iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb la Fira Mediterrània, entre altres.

En el marc de l’Ésdansa es va fer una roda de premsa per repassar aquests dos primers anys del Pla amb la presència i representació d’alguns agents involucrats, com l’Ésdansa, el Festival Dansàneu, l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, la Federació d’Ateneus de Catalunya i el programa MANS de Catalunya Ràdio, que hi donen suport des de l’inici, i als quals s’hi han sumat el Marcat de les Flors i els festivals Dansa Metropolitana i Sismògraf d’Olot, entre altres. Però el que més va voler destacar Marina Escoda, coordinadora del Pla d’Impuls, és el centenar llarg d’agents involucrats en el seu desenvolupament entre esbarts, companyies de dansa, col·lectius diversos i professionals a títol individual.

Però, en què consisteix el Pla d’Impuls a la Dansa d’Arrel? Per què està removent tant el sector?

El Pla va nàixer amb l’objectiu de «posar la dansa d’arrel tradicional dins del mapa cultural», tant pel que fa a la cultura popular com al món professional. Com explicava Adelaida Moya, actual directora general de Cultura Popular, es tracta de generar intercanvi, reflexió, innovació i circuit més enllà dels espais habituals de la dansa tradicional. Això sí, assumint que el que s’entén per «dansa d’arrel» no acaba de ser ni dansa tradicional, ni tampoc dansa contemporània i, per tant, pot tenir cabuda en qualsevol espai. Jordi Fosas, director de la Fira Mediterrània a qui acaben de renovar en el càrrec, com a mínim, tres anys més, remarcava que el Pla ha de ser «una eina», un espai que acompanyi i faciliti la regeneració i evolució de la dansa d’arrel, amb una mirada àmplia del sector. D’aquí els quatre grans eixos sobre els quals pivota el Pla d’Impuls, que són la formació, la creació, la participació i la difusió, i que engloben un total de nou accions concretes dirigides principalment als esbarts, però també als joves professionals i les escoles.

Pel que fa a la formació, el Pla treballa, d’una banda, l’acompanyament a joves dels esbarts a través d’una convocatòria de beques perquè puguin fer fins a sis estades a esdeveniments del territori relacionats amb la dansa tradicional que els permeti conèixer millor l’ecosistema català i generar així reflexió i sinergies. D’altra banda, també contempla una formació a mestres d’escola: el programa «Ballem arrelats. Danses tradicionals a l’escola» que, pel que explicaven els esbarts que hi han participat com a formadors, ha estat una molt bona experiència que ha despertat interès per part dels docents més joves de la primària. Aquesta acció en concret, tot i passar més desapercebuda que les altres, potser és una de les més importants del Pla d’Impuls, ja que la dansa i la cultura popular en general poden ser un element de cohesió social equiparable a la llengua. A parer meu, la dansa popular, que es basa en la celebració de la comunitat a través del cos i la música, en últim terme implicaria també una apropiació i apoderament de la llengua en aquesta comunitat, en aquest cas, en el territori de parla catalana.  

L’eix de participació conté una acció en aquest mateix sentit, que vol fomentar projectes que incentivin la participació de la ciutadania a «ballar en català», cosa que semblaria paradoxal si no fos perquè el català vertebra i travessa el món de la dansa d’arrel tradicional i de la cultura popular en general. De la convocatòria que es va obrir el 2022, n’han sortit quatre projectes, acompanyats per Cesc Franquesa, mestre a la Catalunya del Nord, qui parlava de l’orgull de ballar a Catalunya com a català i de la importància de donar visibilitat als balls catalans. En aquest sentit, en l’eix de difusió s’estableixen dues línies d’acció per tal de donar eines i formació als esbarts perquè es puguin adreçar a programadors de l’àmbit professional, així com als mitjans de comunicació per tal de difondre i divulgar les seves activitats. Una tercera acció de difusió està dedicada a fomentar el diàleg entre els esbarts que participen al Pla d’Impuls i els circuits de programació dels Ateneus, un maridatge ideal que desperta un interès mutu per part dels esbarts i els Ateneus, com explicava entusiasmat Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC).

Però per oferir contingut a aquests altres circuits, cal la creació, que és l’eix principal del Pla d’Impuls i del qual n’hem pogut veure els resultats més tangibles en els espectacles exhibits a l’Ésdansa i a la Fira Mediterrània, entre altres festivals i teatres. En aquest eix s’hi emmarquen tres accions: una de suport i acompanyament als esbarts per dur a terme un projecte de creació, una altra d’acompanyament a joves professionals (alguns esbarts i joves treballen dins el marc de l’Obrador d’Arrel de la Fira Mediterrània), i una tercera acció que és el Premi Delfí Colomé, que d’aquí poc obrirà la seva cinquena convocatòria.

Creació a partir del llenguatge de la dansa d’arrel tradicional

El 2022 es van estrenar set projectes d’esbarts, com per exemple el que ja hem esmentat de Raepte, que gràcies al Pla d’Impuls comptà amb la col·laboració de professionals com Jordi Aspa i Bet Miralta de la companyia Escarlata en la direcció escènica, Joana Gomila i Laia Vallès a la part musical, l’assessorament coreogràfic d’Anna Romaní, i el vestuari de Dolors Baró. Com explicava a la roda de premsa Jordi Gros, director de cos de l’Esbart Manresà, l’acompanyament del Pla d’Impuls els ha permès anar molt més enllà, tant en magnitud com en amplitud de mires, cosa que ha suposat «un canvi de paradigma en la creació de l’esbart que ja no té marxa enrere». També ho afirmava Núria Hontecillas, directora artística de Fliblades, un projecte artístic sorgit de l’agrupació dels esbarts de Sallent, Gironella i Navàs, la qual cosa els va permetre tenir una infraestructura prou gran com per realitzar la gira que encara estan duent a terme des de la seva exitosa estrena a la Fira Mediterrània de l’any passat. De fet, en la programació OFF de la Fira Mediterrània d’enguany, el diumenge 8 d’octubre, s’estrenaran cinc projectes més sorgits del Pla d’Impuls.

A la roda de premsa es va parlar de Fos, de l’Esbart Maragall de Sant Andreu de Palomar, un projecte que parteix de la dansa d’arrel i altres disciplines artístiques per tractar sobre l’obsolescència de les coses i les relacions en una societat líquida. Com explicava el seu director artístic Enric Martínez, l’objectiu també és trencar amb molts estereotips de gènere de la dansa tradicional, continuant amb el treball encetat a NUeS, la seva anterior creació juntament amb els altres dos coreògrafs del projecte, Concepció Bachs i Pere Seda.

Pel que fa a la professionalització de joves creadors, en la primera convocatòria del Pla d’Impuls s’han acompanyat nou joves artistes i tres projectes dels quals ja vam parlar en l’anterior article: L’Hereu Riera, Flor de maig i Si em vagués. Els creadors que han pogut gaudir d’aquest acompanyament, explicaven a la xerrada amb Marina Escoda sobre Joves i Arrel, que el Pla d’Impuls els ha servit, d’entrada, per plantejar seriosament una idea tan senzilla com que es pot crear de manera professional a partir de la dansa d’arrel i fer el salt de l’amateur al professional, segons deia Pere Seda, i no limitar-se només a ser professors d’esbart, com ho són la gran majoria.

• 

  Crítica

  Joves i arrel a l’Ésdansa

  Júlia Vernet Gaudes

Precisament, sobre la qüestió de la professionalització, Verónica Hernández assenyalava que ser professional no es tracta simplement de la remuneració econòmica –«si fos així, molts tiktokers que cobren per ballar, també s’haurien de considerar professionals de la dansa», deia–, sinó que també té a veure amb la dedicació i el rigor amb què es fa el treball artístic. En aquest sentit, Xavier Gumà remarcava que el Pla d’Impuls també els ha permès suplir la manca de referents en la creació d’arrel amb la col·laboració de professionals, també pel que fa a la música i el vestuari, que també formen part i són peça clau de la tradició i la dansa d’arrel.

En la segona convocatòria del Pla d’Impuls ja s’estan acompanyant una catorzena de joves creadors i tres nous projectes, alguns dels quals es presentaran a la programació oficial de la Fira Mediterrània d’enguany, com Rel i Grapa de Victor Pérez Armero, que compta amb l’acompanyament artístic de Montse Colomé. També a la Fira podrem veure una mostra del procés de creació de Folk as queer i l’espectacle AutoOdi de la companyia L’Esbord de Pere Seda, que segueix la seva investigació sobre la dansa d’arrel, però ara centrant-se més en com la tradició travessa les nostres identitats en la contemporaneïtat.

Pel que fa al Premi Delfí Colomer, l’última acció de l’eix de suport a la creació, amb una dotació de més de 20.000 €, té l’objectiu de promoure projectes que parteixen de la dansa d’arrel, ja sigui en esbarts, companyies de dansa o altres col·lectius. Aquest any el guardonat  ha estat el projecte ERA, una col·laboració de l’Esbart Rocasagna amb el coreògraf Quim Bigas. Els responsables de l’Esbart Rocasagna es van mostrar molt satisfets de tot el revulsiu que ha generat aquest procés de creació dins i fora de l’esbart. De fet, malgrat la pluja, van estrenar el projecte al festival Ésdansa i el tornaran a presentar a la Fira Mediterrània de Manresa, on Quim Bigas també farà una sessió explicativa de la recerca i el procés de creació.  

En definitiva, a la roda de premsa la paraula «impuls» va ser una constant per part de tots els assistents, que coincidien a reconèixer l’èxit de l’acompanyament que havien rebut per part del Pla d’Impuls, i l’entusiasme per continuar-hi i sumar més esbarts, joves i escoles involucrades. Per la meva banda, servidora que està fent el camí invers, venint de la dansa contemporània es fa molt evident quin és el potencial propi de la dansa d’arrel, enfront de la tradicional i la contemporània: que arriba i commou a tota mena de públic, tant a dansaires i entesos en les danses populars, com als professionals de la dansa contemporània i el públic general. Per què? Per la importància del ritme i la musicalitat, pel sentiment de comunitat, per la senzillesa comunicativa del gaudi pel ball, etc.

En aquest sentit, tampoc podem perdre de vista que un dels elements fonamentals de la dansa d’arrel és la participació de la comunitat i que, si més no, no és tan senzill fer el salt de la participació dels balls populars a la plaça a la representació i escenificació d’un espectacle a l’escenari. En qualsevol cas, els resultats de les primeres convocatòries han estat molt diversos, a parer meu alguns més encertats que altres, però en general, la valoració global és molt positiva i engrescadora pel que fa a la formació i la creació, també molt esperançadora en l’àmbit de la difusió i la participació.